El primer mural, obra de l’artista Slim Safont. Foto: Twitter (@qgrifell)
El retrat d’uns alumnes de l’Escola Concepción Arenal decora des d’aquest mes de maig l’edifici de davant del centre, al número 11 del carrer Messina de Barcelona. El mural, de grans dimensions i obra de l’artista Slim Safont, és la primera materialització del projecte NOS Besòs, que pretén portar l’art urbà al barri del Besòs i el Maresme per reivindicar tant la seva història com el seu present, i així lluitar contra “l’estigmatització del barri”, en paraules de la portaveu de la plataforma SOS Besòs, Teresa Pardo. Precisament, aquesta i altres entitats veïnals del barri han tingut un paper clau a l’hora de dissenyar el projecte, impulsat per l’Ajuntament.
“Volíem crear un pol d’atracció basat en l’art i vinculat a la memòria col·lectiva”, resumeix Pardo. Aquesta veïna i activista admet que, entre altres coses, al barri li falten atractius i comerços –“molts baixos són habitatges”, recorda– i que això empitjora la ja complicada realitat social de la zona. NOS Besòs vol posar-hi remei aprofitant els trets positius que també existeixen al barri.
“Tenim una història molt interessant que malauradament forma part de la memòria esborrada de la ciutat”, destaca Pardo. En aquest sentit, fa referència a la rapidesa amb què es va construir el barri per donar una alternativa a la gent que vivia en barraques i a la importància de recordar aquell episodi del passat barceloní. Un episodi que ben segur apareixerà en futurs murals del projecte.
Un altre fet destacable de la zona, i que l’ha caracteritzat des dels seus orígens, és la multiculturalitat. “La diversitat cultural que teníem al principi s’ha mantingut; només ha canviat el lloc de procedència dels veïns. Abans venien d’altres territoris de l’Estat i ara de fora, però sempre hem estat un barri d’acollida i això forma part de la nostra identitat”, subratlla Pardo, amb orgull.
Aquesta barreja de cultures es pot apreciar al mural que ja s’ha enllestit. La fotografia en què s’inspira aquesta obra mostra infants de cultures diverses i es va fer durant un iftar (l’àpat amb què els musulmans trenquen el dejuni durant el Ramadà) que es va celebrar al barri. Per a Pardo, aquest gest és una mena de “reivindicació del dret a l’espai” que deixa clar que els veïns migrants o fills de la immigració són, evidentment, “veïns de ple dret”.
“La bretxa social es manté des dels 70”
Malgrat la necessitat de reivindicar les característiques positives del barri, Pardo no perd de vista les desigualtats que pateix. “La bretxa social s’ha mantingut igual des dels anys setanta; hi ha un dèficit d’inversions de seixanta anys en aquesta zona”, denuncia. Puntualitza que això es tradueix, per exemple, en una manca d’equipaments esportius, de serveis bàsics o de carrils bici.
En aquest context desfavorable, celebra que durant aquest mandat que ja està a punt d’acabar s’hagi establert “l’embrió d’una regeneració de la zona del Besòs que ara cal consolidar”. Es refereix al pla municipal que, entre altres coses, ha de rehabilitar milers d’habitatges afectats per l’aluminosi. D’aquest pla de regeneració, afegeix Pardo, ha de sorgir “un model que es pugui extrapolar a altres barris en situacions similars”.
