Imatges de les inundacions i la placa commemorativa dels fets a Martorell. Fotos: Aj. de Martorell / Esteve Forn, cedida a l’Arxiu Municipal d’Esparreguera / Arxiu Municipal d’Olesa / Línia Nord
El 20 de setembre de 1971 era dilluns i el cel era gris. Cap al migdia ja plovia al Montserratí, però el cabal dels rius Anoia i Llobregat al seu pas per Martorell encara era normal. En poques hores, la situació va fer un gir dramàtic. “Vora les cinc de la tarda, aproximadament, el nivell de l’aigua a l’Anoia ja era a tocar de les bigues del pont i el riu circulava en sentit contrari, aigües amunt, ja que l’avinguda del Llobregat era tan potent que envaïa la conca de l’Anoia”.
Ho recorda el vicepresident del Centre d’Estudis Martorellencs (CEM), Alfred Mauri, un altre dilluns 20 de setembre, però cinquanta anys més tard. Assegura que a les cinc de la tarda d’aquell dia fatídic ja “estava inundada tota la part baixa de Martorell, amb l’aigua arribant a la plaça de l’Església i al Portal d’Anoia”. Ell mateix ho va viure en primera persona i ho ha repassat en diverses ocasions com a integrant del CEM.
El desbordament del riu Llobregat l’any 1971, amb una crescuda de més de deu metres del seu cabal, va tenir una greu afectació al Montserratí, on el preu més alt el va pagar Olesa: hi van morir tres persones. A Martorell, molts veïns van veure com l’aigua entrava a casa seva i convertia els carrers en autèntics rius, arrossegant-ho tot al seu pas. L’impacte va ser tan gran que l’Ajuntament va col·locar fa uns anys una placa en honor als martorellencs que van ajudar els veïns afectats per les riuades. Està col·locada ben a prop del pont del Diable, que precisament va deixar una de les imatges més emblemàtiques d’aquelles inundacions en quedar envoltat d’aigua.
La fi de la Palanca
Les pluges més intenses es van registrar a Esparreguera, on van caure més de 300 litres per metre quadrat (una xifra que no s’ha superat mai, ni tan sols a les inundacions de juny del 2000 que van deixar cinc víctimes mortals). Mentre que el nucli urbà no es va veure especialment afectat per les riuades, la Colònia Sedó, la zona més propera al riu, sí que en va patir les conseqüències. Per sort, la part residencial era la que quedava més allunyada de l’aigua i les 600 persones que hi vivien en aquell moment no van prendre mal. Ara bé, van passar “molta angoixa perquè el riu creixia i ells es quedaven aïllats”, explica el president de l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó, Josep Maria Cobos.
Cobos recorda com el patrimoni industrial esparreguerí va perdre un símbol en aquell temporal: el pont de la Palanca, que unia Esparreguera i Olesa. Segons detalla, va quedar destruït per l’impacte de tot el que arrossegava el riu, com ara “bidons de gas propà”. Tot i que la fàbrica es va refer d’aquelles inundacions i encara va funcionar fins al 1979, la Palanca no es va reconstruir mai.
Actes commemoratius
El Montserratí s’ha bolcat en la commemoració dels 50 anys d’aquelles riuades. A Esparreguera, l’Associació per a la Defensa del Patrimoni de la Colònia Sedó va posar en marxa el dia 10 un cicle amb diverses activitats, com una taula rodona amb testimonis directes i una exposició fotogràfica. Finalment, el dia 24 hi haurà una conferència centrada en la Palanca. El mateix dia s’inaugurarà a la Casa de Cultura d’Olesa la mostra ‘Sobrepassant els límits. 50 anys dels aiguats a Olesa 1971-2021’.
L’entitat Martorell Viu, amb el suport de l’Ajuntament, també ha preparat un seguit d’actes que es presentaran aviat a la Caserna. Destaca l’estrena d’un documental creat de la mà de Cinema del Diable. De moment se n’ha presentat el tràiler, un vídeo emotiu que cedeix la paraula als veïns que van viure la riuada.
