Imatge del tall de l’1 de març fet a Badalona. Foto cedida
L’any 2020 va néixer a Barcelona la Revolta Escolar. Diferents Associacions de Familiars d’Alumnes (AFA) van decidir manifestar-se per fer dels entorns escolars un lloc segur i lliure de contaminació.
Tres anys després d’aquesta iniciativa, més d’un centenar d’AFA d’arreu de Catalunya s’han sumat a aquesta causa. A més, s’han popularitzat els talls de carrers en entorns escolars per reivindicar les peticions de les escoles, a banda d’organitzar activitats per als més petits a la calçada. Aquest mes de març, els talls han continuat en diverses poblacions, entre elles Badalona, centrats a reivindicar que es compleixi la regulació de la velocitat dels vehicles a 30 km/h on hi ha escoles.
Cinc AFA de Badalona
L’1 de març es va fer l’últim tall de la Revolta Escolar a Badalona. Es van tallar diferents carrers, com ara el d’Indústria, escenari de reivindicacions en els últims anys perquè hi ha diverses escoles al seu voltant. Les AFA que van participar-hi van ser les del Ventós Mir, Progrés, Badalona Port, Gitanjali i Jungfrau.
“Les ciutats hem d’anar cap a la pacificació dels entorns escolars. No només és el perill de la contaminació, que està estudiadíssim que afecta la salut dels infants. El tema és que hi ha perills reals d’atropellament cada dia”, explica al Línia Clara Pousa, vocal de l’AFA Ventós Mir. En el cas d’aquesta escola, Pousa afegeix que, més que la velocitat, el principal problema són els cotxes que aparquen a la sortida del centre. “Hi ha molta gent que té el mal costum d’anar amb el cotxe de porta a porta, i aparquen on no es pot. A més, alguns agents reconeixen que fan els ulls grossos perquè són cinc minuts”, lamenta.
Solucions
Tant Revolta Escolar com l’AFA del Ventós Mir admeten que cada escola és un món, i fer canvis urbanístics implica invertir-hi recursos i temps, la qual cosa alenteix que es facin millores amb la urgència necessària. La vocal de l’AFA badalonina assegura que un primer pas és fer complir la normativa existent i que no es permeti aparcar on no toca, i que se sancioni qui ho faci.
En segon lloc, reclamen tallar el carrer durant l’entrada i la sortida dels alumnes. “Sempre hem batallat el tall del carrer. Jo mateixa vaig evitar un atropellament, ja que els cotxes que paren al pas de vianants, si fan marxa enrere, poden causar un accident. La pacificació no és fàcil, però és urgent, perquè un dia anirem a un enterrament”, conclou Pousa.
Promeses sense complir
En aquests quatre anys, el moviment ha evolucionat. N’és un exemple la col·laboració amb l’Institut Català de Pediatria per fer xerrades sobre malalties cardiorespiratòries i la salut dels infants. Això també ha fet que ara es facin menys talls. “El curs passat en fèiem cada 15 dies. Després vam canviar a mensual i ara els fem trimestrals perquè també fem més coses. La reivindicació continua i hem ampliat la manera de fer-la, que és important per a la visibilitat”, explica al Línia Clementine Suraud, portaveu de Revolta Escolar.
“La comunicació amb les administracions era més fluida al principi del moviment. A finals del 2023 ens vam reunir amb la regidora barcelonina Laia Bonet, però la conclusió és que les promeses no s’han complert”, afirma Suraud, que afegeix que estan intentant aconseguir també una reunió amb l’alcalde barceloní, Jaume Collboni. Tot plegat dibuixa un escenari on no és fàcil que les reivindicacions s’acabin aprovant.
Pel que fa a les mesures proposades, des de la plataforma consideren prioritari començar per la instal·lació de radars per garantir que els vehicles no sobrepassin els 30 km/h al voltant dels centres.
