Cerdanyola va tenir dues fosses comunes, una a dins de l’església de Sant Martí i l’altra al cementiri. Fotos: Generalitat i Diputació
La Guerra Civil va deixar milers de morts i també milers de fosses comunes arreu de l’Estat. A Catalunya se n’han localitzat 930, amb morts que s’han pogut identificar amb el pas dels anys i amb altres que encara avui dia continuen sense identitat, dins d’aquestes fosses. Dues d’elles són a Cerdanyola, més concretament a l’interior de l’església vella de Sant Martí i al cementiri municipal, i van centrar una conferència organitzada pel Museu d’Història el passat 10 d’octubre, en el marc del Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i Víctimes de la Repressió de la Dictadura Franquista.
La fossa de l’església
A Cerdanyola, l’esclat de la Guerra Civil, el juliol del 1936, va començar amb la crema i espoli de tots els edificis religiosos per part de l’Ajuntament republicà del moment. Alguns d’ells es van fer servir com a magatzem, altres com a refugis i, en el cas de l’església vella, com a fossa comuna. Segons detalla Joan Francès, director del museu, “feia uns quatre metres d’amplada per quatre de fondària i per tota la longitud de la nau”. Els documents de l’època detallen que, entre el 1936 i el 1937, 158 persones van ser executades al cementiri de Cerdanyola i posteriorment enterrades en aquesta fossa. La majoria dels detinguts i executats eren suposats simpatitzants del bàndol franquista.
El 1939, les tropes de Franco van arribar a Catalunya, van guanyar la guerra, van instaurar la dictadura i, un any després, el 1940, va començar el que es coneix com a Causa General. Es tracta d’un procés d’investigació impulsat pel règim que tenia l’objectiu de descobrir els suposats crims comesos durant la guerra a la zona republicana. En aquest sentit, una de les accions principals que es van tirar endavant va ser l’exhumació i identificació de les víctimes. En el marc d’aquest procés, el mateix 1940 es va obrir la fossa de l’església on, segons Francès, es van trobar 128 morts. “Quan es van donar per acabats els treballs d’identificació, que es van allargar uns tres anys, s’havien identificat només 23 morts”, recorda el director. Posteriorment, però, es van acabar identificant més persones.
Tots aquests morts havien de ser enterrats correctament i, davant la manca d’espai que hi havia en aquell moment al cementiri, l’Ajuntament va comprar el conjunt format per l’església i la rectoria amb la intenció d’enderrocar-los i fer servir aquest espai per donar sepultura als cossos. “Quan van voler tirar el projecte endavant, però, van veure que enderrocar l’església costava molts diners i finalment només es va enderrocar l’espai que ocupava la rectoria, que es va acabar convertint en una fossa comuna a l’exterior”, explica Francès. En aquesta nova fossa que quedava integrada al cementiri es van dipositar tots els cossos no identificats.
Un moment de la conferència, a la Biblioteca Central de Cerdanyola. Foto: Línia
El cas dels 12 anarquistes
En el marc de la Guerra Civil i arran dels Fets de maig del 1937, que van enfrontar grups anarquistes contra comunistes i socialistes, van aparèixer abandonats a la carretera de Bellaterra els cossos de 12 joves. Segons explica el periodista i investigador Jordi Bigues, “es tractava d’anarquistes, la majoria d’ells vinculats a les Joventuts Llibertàries de l’Harmonia de Sant Andreu del Palomar”. “Van ser presumptament assassinats a la caserna Karl Marx de Barcelona pels comunistes, que van desfer-se dels seus cossos pujant-los en una ambulància i dos vehicles més i deixant-los a Cerdanyola, on els joves van ser trobats amb trets al clatell i a la cara, i en estat de descomposició”, afegeix.
Sis dels joves van ser identificats i lliurats a les seves famílies, però els altres sis no identificats van ser dipositats a la fossa comuna de l’interior de l’església. Van ser els darrers morts enterrats en aquest espai i, per tant, formen part dels 128 cossos que es van trobar i posteriorment exhumar.
Del total de morts trobats a la fossa de l’església “cap era de Cerdanyola”. Així ho asseguren Bigues i Francès. “La gran majoria dels detinguts i executats del municipi van acabar a la fossa de Montcada i Reixac”, detalla Francès. Aquesta és la més gran de Catalunya i es calcula que hi ha enterrades sense identificar al voltant de 700 persones, majoritàriament del bàndol franquista.
Que no caigui en l’oblit
L’any 2018, vuitanta anys després de la Guerra Civil, s’inaugurava la renovada església de Sant Martí. Es va tardar gairebé 30 anys a restaurar-la. Amb tot, tant Bigues com Francès remarquen la necessitat de crear un espai de memòria al cementiri que recordi totes les víctimes.
