Les cures, al centre d’aquest 8M: “He cuidat més de casa meva que de mi”

Tenir la casa neta i ordenada, preparar el dinar i el sopar, atendre els fills i també la gent gran i, en general, encarregar-se de tot el que implica tenir una llar i una família són un conjunt de tasques feminitzades i, massa sovint, invisibilitzades, malgrat la càrrega que suposa tot plegat. Sense anar més lluny, la Gemma Pinyol, veïna de Granollers i treballadora de la llar, assegura que “tot el que té a veure amb les cures està molt poc reconegut socialment, ja que acostuma a estar implícit en el paper de ser una bona dona”. “Jo, per exemple, vaig haver de deixar la meva feina d’administrativa per cuidar el meu fill, que té una discapacitat i necessita atenció les 24 hores del dia, la meva mare, que té càncer, i, de retruc, la casa, mentre el meu home ha continuat treballant”, explica al Línia. “És molt dur físicament i mentalment, però ningú ho veu perquè se suposa que és el que et toca fer per ser dona”, afegeix.

Segons el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, “el sector dedicat a les cures és una part important de l’economia del país, ja que permet que altres persones puguin exercir les seves professions i, per tant, contribueix al desenvolupament econòmic”. Amb tot, aquelles que com Pinyol s’encarreguen de les cures no acostumen a ser reconegudes com a treballadores i, en el cas de ser-ho, la remuneració normalment no és la més adequada.

Amb l’objectiu de capgirar la situació, i coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, les regidories d’Igualtat i Cultura de l’Ajuntament de Granollers han encarregat a l’artista resident a Roca Umbert Laia Solé una proposta artística que reflexioni sobre les cures. Així neix Fora de Quadre, una iniciativa que dona veu a aquest col·lectiu silenciat i que posa al centre el paper d’aquestes dones.

Prioritzar les cures

“Les cures són feines essencials, però l’individualisme que predomina a la societat en què vivim amaga i ignora el fet que tots som éssers interdependents”, considera Solé. “És un tema que, normalment, queda fora de quadre”, afegeix en declaracions a aquest mitjà. D’aquí el títol de la seva proposta artística, que precisament busca donar a les cures la importància que mereixen.

Segons explica Solé, la proposta, que es pot veure a la Porxada des d’avui i fins diumenge, consisteix en un conjunt de teles translúcides amb frases i fotografies relacionades amb les cures. “Al final, no deixa de ser una metàfora, ja que cal que hi paris atenció i que t’hi fixis bé per veure-ho. El mateix que cal fer per veure la feina que hi ha darrere de les cures”, detalla l’artista. “Tot plegat ha sorgit arran de la participació de més d’un centenar de granollerines en sis tallers i en tres parades mòbils al mercat, que han servit per recollir de què tenen cura les dones de la ciutat i com viuen el tema de les cures per, després, poder portar les seves experiències dins de quadre”, afegeix.

Sobre la primera fase del projecte artístic, és a dir, els sis tallers tirats endavant amb diferents col·lectius de dones de totes les edats vinculats a diversos centres cívics de Granollers, Solé detalla que partien d’un objecte relacionat amb les cures de cada participant. “Moltes van portar-hi coses de cuina com tuppers, de neteja com draps i també objectes més personals com les claus de casa, llistes de la compra o agendes”, explica l’artista. “A partir d’aquí, elles mateixes van crear les seves pròpies fotografies, que havien de retratar el que eren les cures per a elles”, afegeix. Per exemplificar-ho, Solé parla d’una foto on es veu un grup de dones subjectant una planta que es confon amb elles, simbolitzant la interdependència de tots els ciutadans, i d’una altra foto que simula una mena de deessa amb diversos braços, cadascun dels quals sosté objectes diferents relacionats amb les cures.

Pel que fa a la segona fase, la instal·lació de la parada mòbil, consistia a aproximar les cures a la població a través de diferents imatges, preguntes i frases serigrafiades relacionades amb el tema. “La gent que volia s’hi apropava i feia la seva aportació en forma de frase del que significaven les cures per a ells”, detalla Solé. “D’aquí, per exemple, va sortir un enunciat exposat a la Porxada que diu: ‘He cuidat més de casa meva que de mi’”, avança.

Esforç i resiliència

De tot aquest procés, l’artista destaca que ha estat una experiència “molt bonica” que li ha permès veure i viure en primera persona la “capacitat de resiliència de les dones”. “Al final, sobre nosaltres recau el pes de la casa i de la família, i històricament sempre hi hem fet front amb tot l’esforç que això comporta”, detalla.

En el cas de Pinyol, es veu molt clarament la càrrega que suposen les cures, però també en casos no tan extrems com, en general, el de qualsevol mare de família. “Totes, en major o en menor mesura, ens encarreguem de cuidar aquells i allò que els homes no acostumen a cuidar, perquè se suposa que com a homes no han de fer front a aquestes responsabilitats”, diu la granollerina. Per això assegura, coincidint amb Solé, que “hi ha molta feina a fer en aquest sentit i molt a visibilitzar”. “Encara estem lluny d’una societat que valori la tasca de les cures”, conclou Pinyol.