Accidents laborals mortals

Centenars de persones van recórrer Cornellà per recordar en Xavi, mort en un accident laboral el 30 d’abril. Foto: Pau Massip Martori

Si un gos mossega una persona, no és notícia, però si una persona mossega un gos, això sí que ho és. Aquesta màxima periodística s’utilitza per explicar que els fets normals i quotidians no són noticiables, mentre que allò que és nou, sorprenent o estrany sí que té el dret a aparèixer en un diari. Quan parlem d’accidents laborals és difícil saber si estem davant d’un fet remarcable o d’un succés que per massa freqüent malauradament ja no és notícia.

Segons dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, durant el mes de març a l’àrea metropolitana de Barcelona es van produir 5.210 accidents laborals, dels quals 5 van suposar la mort del treballador. Des de principi d’any, aquestes xifres s’eleven fins a 13.555 accidents i 9 morts.

“Cada dia hi ha un accident. És un no parar. Un lent degoteig de morts i baixes per invalideses, com ara coixeres o pèrdues de dits”, explica Pedro Ortiz, de la CGT. A l’àrea metropolitana, aquests accidents succeeixen principalment al sector dels serveis (9.272 accidents en un any). A la indústria, on la sinistralitat comporta lesions més greus, s’han produït 2.441 accidents laborals, mentre que a la construcció han estat 1.793.

“És increïble que tot i que l’any passat i part d’aquest l’economia ha parat i molts treballadors estan en ERTO, els accidents no s’aturin”, denuncia Ortiz. En la mateixa línia s’expressa Comissions Obreres quan afirma que durant el 2020 “els accidents mortals a Catalunya van augmentar un 21% malgrat la pandèmia”. Certament, a la demarcació de Barcelona, mentre que el 2019 van morir 43 persones, el 2020 es van lamentar 49 defuncions; un 14% més.

El sindicalista de la CGT afirma que aquesta situació cal imputar-la a la reforma laboral que va impulsar el PP i que el PSOE, tot i les promeses, encara no ha derogat. “Amb la reforma, la inseguretat a la feina és màxima… La gent té por de perdre-la si es queixa per les condicions de treball”, afegeix.

Per a la UGT, “la precarietat laboral instaurada en el mercat de treball arran de la reforma laboral del 2012 és present en l’augment dels accidents de treball mortals que estem patint, fins i tot l’any passat”.

Així mateix, els sindicats assenyalen que els mitjans que la Generalitat posa a disposició dels treballadors per evitar aquesta sagnia són insuficients. “A Catalunya hi ha 108 inspectors de treball per a 629.000 empreses i les sancions a les companyies són mínimes”, considera Ortiz.

PER CADA MORT, UNA HISTÒRIA PERSONAL
Darrere d’aquestes xifres hi ha històries humanes. El 30 d’abril un jove de 19 anys va morir a Cornellà després de ser engolit per una màquina de l’empresa en la qual treballava. CIDAC era el nom de l’empresa, Xavi el nom del noi. El cas va veure la llum després que un familiar del jove publiqués la història a les xarxes socials.

Cornellà va viure el 13 de maig una important manifestació que va anar des de davant de l’empresa fins a les portes de l’Ajuntament per reclamar justícia. Segons ha publicat La Directa, alguns dels extreballadors de CIDAC expliquen que, en un altre cas d’accident, un bomber va dir-los que mai havia vist tanta deixadesa i no entenia com un lloc com aquest tenia tots els permisos en regla.

Aquest no és l’únic cas recent. El mes de febrer era un home de 59 anys qui moria a Mollet del Vallès després de caure d’una bastida mentre netejava els vidres de l’edifici de la brigada municipal de l’Ajuntament. Es deia Julián. El seu cas va ser especialment cru perquè, després d’una investigació, els Mossos d’Esquadra van assenyalar que la mort podria ser un cas d’homicidi imprudent.

El cos policial va determinar que en Julián es va veure obligat a dur a terme una feina per a la qual no estava preparat perquè dues treballadores de rang superior van obligar-lo. Així, la víctima va fer la tasca per por a perdre el seu lloc de treball. Els Mossos ho van considerar abús d’autoritat.

“Ell era peó i no especialista”, explica Bea Tortora, presidenta del comitè d’empresa de Ramcon, companyia subcontractada pel consistori de Mollet per a la neteja d’instal·lacions. En Julián tenia por de perdre la feina després que li haguessin posat dues sancions. “Una per discutir amb una companya i l’altra per deixar-se dues gotetes de no res en un vidre”, diu Tortora. “Sabia que a la tercera sanció l’acomiadarien”, conclou.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram