Imatge de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, un dels tres grans nuclis del Maresme. Foto: Espai Agrari de la Baixa Tordera
El sector agrari de Catalunya s’està manifestant des del mes de febrer per reclamar solucions per a la greu situació que travessa la pagesia. Competència deslleial de productes estrangers, problemes burocràtics, preus a la baixa o encariments de la producció, que van en paral·lel a una situació d’emergència per sequera. Aquestes són algunes de les queixes comunes dels pagesos, a les quals cal afegir altres problemàtiques pròpies de cada territori. N’és un exemple el Maresme, una comarca on el sector ha anat a menys al llarg dels anys i que actualment s’enfronta a grans reptes per mantenir-se viu.
Per conèixer de primera mà quina és la seva situació, des del diari Línia hem parlat amb Josep Maria Baqués, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos al Maresme.
Tres nuclis principals
El sector agrari del Maresme es concentra principalment en tres grans zones: les Cinc Sénies de Mataró, la plana entre Pineda i Santa Susanna i l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. En aquests punts hi trobem la majoria d’empreses del sector, mentre que en altres municipis hi ha activitat, però és pràcticament anecdòtica, com a la zona del Baix Maresme.
Pel que fa als productes, són variats, però n’hi ha dos que destaquen. “Al Maresme hi ha des de granges d’ous fins a flor tallada, però el que hi ha sobretot són hortes i planta ornamental i aromàtica”, explica Baqués.
Conflictes per sobreviure
La manca de relleu generacional és un problema, però, sens dubte, la pressió urbanística és la principal causa que posa en perill la pagesia al Maresme. De fet, això queda reflectit en dos grans conflictes.
El primer és la construcció d’una nova dessaladora a Blanes. Per fer-la, s’utilitzarà part de terra agrícola. “Hi ha tres explotacions agràries amb pagesos, amb inversions i amb relleu generacional que en quedaran afectades. Els tanquen el negoci o en perdran una gran part, i han de pagar els sous als treballadors”, denuncia Baqués, que afegeix que, en cas que s’enderroqui una part del terreny, no es permetrà tornar-hi a construir perquè no és edificable.
D’altra banda, diu que aquests pagesos difícilment trobaran un espai al municipi on poder tornar a tenir un terreny agrari, ja que pràcticament no n’hi ha amb les característiques que necessiten. Ara fa uns mesos que des d’Unió de Pagesos estan lluitant perquè les afectacions siguin les mínimes possibles. “Estem negociant alternatives per als afectats i que les canonades d’aigua no travessin els camps, sinó que vagin pel voral de la riera”, relata.
“Un terreny que deixa de ser agrícola no es recupera mai més”
L’altre punt calent del Maresme és a Santa Susanna, per la construcció d’un passeig en un camí rural que afecta camps agrícoles. “Tenim problemes amb l’Ajuntament perquè el seu objectiu és el model turístic i hoteler. Entre la zona hotelera i el cementiri de Pineda, on hi ha la gran plana agrària, es vol que un camí rural de set metres d’amplada es converteixi en un passeig de 15 metres, cosa que afecta els pagesos”, explica el coordinador.
“Ens sentim menystinguts”
La conclusió que extreu Baqués de tot plegat és que aquests problemes mencionats deriven d’un de més gran: la política agrària a Catalunya. “L’administració fa mal, perquè quan s’ha de construir, l’espai agrari és una reserva barata de sòl. Et diuen que et quedes amb una tercera part del teu terreny. A algú se li acudiria anar a una fàbrica tèxtil a fer-ho? Això va minant molt el sector. No només perquè veus que et tenen poc en compte, sinó perquè et van retallant les explotacions petites al Maresme i et deixen sense viabilitat econòmica”, expressa Baqués, que assegura que “un terreny que deixa de ser agrícola no es recupera mai més”. El coordinador comarcal del Maresme calcula que a Catalunya la població agrícola ha passat de representar un 10% a un 1% en els últims 50 anys. “Políticament és un sector petit, representem pocs vots i ens menystenen”, afirma.
Sobre les propostes per millorar la pagesia arran de les protestes, considera que arribaran algunes ajudes, però que seran “la xocolata del lloro”. Tot i això, Baqués deixa clar que lluitaran per canviar el model agrari. Un bon inici, considera, seria reduir la càrrega burocràtica.
Renda bàsica?
Pel que fa a les reaccions polítiques, el passat 5 de març el Parlament celebrava un ple monogràfic sobre la pagesia, durant el qual els grups parlamentaris van demanar reduir la burocràcia al sector primari, al mateix temps que van denunciar la “competència deslleial” que pateixen els pagesos a causa de la importació de productes de fora de la Unió Europea amb una normativa de producció més laxa.
I, per la seva banda, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, defensava que el seu Govern és “l’únic” que “sempre” ha estat al costat dels pagesos, i deia que les reivindicacions del sector són “comprensibles” i “legítimes”. De fet, Mascort va obrir la porta a estudiar una “renda bàsica agrària” que prioritzi joves agricultors i petits productors per fer “viable” la professió.
