Diverses persones es concentren a davant de la discoteca Opium, al Front Marítim. Foto: Blanca Blay/ACN
Barcelona no dorm. És una ciutat viva durant tot el dia, també a la nit. L’oci nocturn és un atractiu per a centenars de milers de persones joves locals i estrangeres. Tot i això, no tota Barcelona té festa, sinó que aquesta es concentra, principalment, en tres zones clau: els carrers Tuset i Aribau, el mal anomenat Triangle Golfo del Poblenou i el Front Marítim. Entre les tres acumulen un 80% de l’oci nocturn de la ciutat. Com s’ha arribat a aquesta situació? Quines conseqüències té? Hi ha una alternativa viable?
Ramón Mas, vicepresident general del Gremi de Discoteques de Barcelona, explica en declaracions al Línia que la congestió de l’oci nocturn es deu, principalment, a dos fets clau: “Fa 11 anys que no es dona una llicència nova per obrir nous locals i en els últims 20 anys n’han desaparegut més de 200”.
El primer fet és causat pels plans d’usos de la ciutat, que especifiquen, entre altres, quins negocis es poden establir als districtes, i molts no permeten l’obertura de discoteques ni bars musicals. En aquest sentit, Mas afirma que “els plans d’usos han de regular, però no prohibir”.
La convivència
El Gremi de Discoteques de Barcelona està preparant un estudi que analitzarà les necessitats de la ciutat i proposarà un model alternatiu i més descentralitzat. “Tenim claríssim els problemes que pot ocasionar l’obertura de noves discoteques”, diu Mas. Per això, afegeix, cal “tenir-ho tot molt planificat i trobar un equilibri i una convivència entre tots els interessos”. “Es vol viure en una ciutat que no pot ser”, remarca per explicar que l’oci nocturn és necessari i no es pot negar la seva existència.
D’altra banda, Pere Mariné, de la FAVB, declara a aquest diari que tampoc estan “en contra del dret a l’oci dels joves”, però que aquest “no pot anar en detriment del dret al descans del veïnat”. Per això diu que valoren positivament l’opció de la descentralització i fa referència al possible trasllat de discoteques “a zones amb menys veïns, a altres ciutats de l’àrea metropolitana o a carrers més amples on els veïns no siguin just a sobre”, per exemple. Insisteix en la necessitat d’estudiar la situació actual. “Cal veure si amb l’aforament de l’oferta que hi ha és suficient per cobrir la població jove i, si no, estudiar com i on obrir nous espais”, remarca.
Joaquim Boades, secretari general de FECASARM, defensa que la solució comença per crear la figura de l’alcalde de nit, una persona “assessorada per algú amb alt coneixement del sector que estigui focalitzada en la nit”. Aquesta figura permetria trobar “solucions eficients i ràpides a la problemàtica”, considera.
La FAVB veu bé l’opció de la descentralització, però reclama “el dret al descans del veïnat”
El malestar veïnal el genera, sobretot, l’incivisme i el soroll que es viu als entorns de les tres zones clau de l’oci nocturn. Boades fa una llista de les solucions que s’han plantejat, però que mai s’han materialitzat. N’és un exemple “ampliar l’horari d’obertura i aplicar una cool hour”, una estona en què el local continua obert, però no pot vendre ni posar música, i que permet a la gent acabar els beures i marxar tranquil·lament. “Així, no sortiria tothom de cop ni hi hauria problemes de soroll i d’incivisme per la gent que no vol marxar”, afegeix. “Si s’amplia l’horari fins, per exemple, les set del matí, és de dia, hi ha més moviment i soroll de fons i la gent es comporta diferent amb llum”, afirma.
Boades creu que el problema de l’incivisme ve de com la població, en sortir de la pandèmia i tenir les discoteques tancades, va apostar pels botellots i la festa al carrer. Una altra solució que planteja és equiparar l’aforament dels establiments de Barcelona als de Catalunya: “Si en comptes de dues persones per metre quadrat en poguessin ser quatre, hi hauria menys cues i menys gent a fora”.
La descentralització
Obrir discoteques i bars musicals en més districtes de Barcelona podria marcar la diferència. Diversificar l’oferta i acabar amb les aglomeracions. Davant de la situació de “desforestació”, com la descriu Mas, Boades denuncia que en districtes on no hi ha oferta “no es pot obrir, perquè el pla d’usos ho prohibeix”. Afegeix que, si no fos pels restaurants que ofereixen copes, no existiria primera hora perquè “només hi ha 40 bars musicals i no donen l’abast”. Per això creu que cal “revisar els plans d’usos, fer una planificació urbanística, fer estudis d’impacte” i una llarga llista de tasques. Fins ara, tot i els tancaments, “no s’ha planificat res”, denuncia.
Des de la FAVB, Mariné declara que coincideixen en la importància de revisar la manera com s’atorguen les llicències perquè, assegura, “en reunions amb la patronal de l’oci nocturn es va dir que s’acceptaria canviar locals d’ubicació si se’ls garantís la renovació de la llicència”.
Arguments a banda i banda que dibuixen l’escenari d’una ciutat on en alguns barris la nit no hi arriba en forma de descans veïnal, mentre que en altres el que no hi ha és l’opció de gaudir de la nit i de la seva festa. Serà possible corregir aquest desequilibri?
