Exposició ‘De la Tierra’, de Lolo&Sosaky, a La Veloz, una antiga fàbrica de la Riera dels Frares. Foto: Aleix Plademunt
Què és el Districte Cultural de l’Hospitalet? Si s’hagués d’explicar a un veí qualsevol, com li faríem entendre? Aquestes són les preguntes que van donar peu a l’elaboració d’un reportatge sobre un dels projectes més internacionals del govern de Núria Marín i que va portar l’alcaldessa a viatjar pel món assegurant que l’Hospitalet era el nou Brooklyn de Barcelona. Gairebé una dècada després, podem afirmar de manera categòrica que la ciutat ha esdevingut un refugi per a artistes? De respostes, com sempre, n’hi ha per a tots els gustos. Entrem a repassar-les.
Talent per metre quadrat
No cal dir que per a la tècnica responsable del Districte Cultural, Mireia Mascarell, la resposta és clara. En una conversa amb el Línia, sentencia que la ciutat “mai havia tingut tant de talent per metre quadrat”. I hi aporta dades: actualment hi ha entre 400 i 500 agents culturals –és a dir, des de tallers com Vitralls Bonet, des d’on diuen sentir-se “molt a gust” a la ciutat, fins a artistes individuals– instal·lats al Districte Cultural. D’aquests, un 80% són projectes petits “altament innovadors”, mentre que l’altre 20% són iniciatives més grans com Urbine o Zowie. “La moguda artística de l’Hospitalet no s’està produint enlloc”, rebla.
No opinen igual des de La Fundició, entitat que impulsa projectes culturals de barri. Un dels seus membres, Francisco J. Rubio, considera que el Districte Cultural té a veure més amb la “generació d’un imaginari” i que “no respon a les necessitats de la ciutat”. Ara bé, abans d’entrar en polèmiques, cal fer cinc cèntims de la seva gènesi. I per fer-ho hem de viatjar al 2013, quan el procés de participació L’H On va determinar que calia donar una empenta a la cultura. Albert Mercadé, responsable de la Fundació Arranz Bravo, va viure intensament aquells moments inicials d’un projecte que va contribuir a promocionar. “S’encarrega al filòsof Josep Ramoneda un pla cultural per a la ciutat, i s’adona que hi ha un polígon industrial amb potencial”, rememora.
Reaprofitar el polígon
Està parlant de la zona industrial compresa entre el Centre, Sant Josep, Santa Eulàlia i Bellvitge. D’aquesta manera, a través de l’arribada d’artistes que passarien a ocupar les naus en desús, es regeneraria una zona deprimida de la ciutat i es generaria riquesa. Tanmateix, aquella zonificació es va demostrar ineficaç, ja que deixava fora artistes que s’havien instal·lat abans a la ciutat.
Una d’elles és Nevenka Pavic, que fa dues dècades que treballa l’art públic i comunitari a l’edifici Freixas. “L’Ajuntament es va adonar de l’error i va ampliar el mapa per incloure’ns-hi”, explica. Pavic, coneguda per diverses intervencions artístiques a la ciutat, reivindica una gestió més participativa dels espais del Districte. Així mateix, lamenta que el pressupost és més aviat “limitat”. Segons dades dels comptes municipals, l’Ajuntament dedica al voltant de 400.000 euros al projecte i posa a disposició una oficina que “acompanya” els artistes que s’instal·len a la ciutat, tal com indica Mascarell.
El Districte gentrifica?
I d’on venen aquests artistes? Pavic apunta al procés de gentrificació que ha patit el barri del Poblenou de Barcelona, que ha expulsat uns artistes que han trobat a la veïna l’Hospitalet uns lloguers més assequibles. Aquest fenomen ve d’abans del germen del Districte Cultural i el consistori se l’acaba fent seu, hàbilment per a uns, de manera “oportunista” per a altres. “Ramoneda va ser el reclam per reforçar una idea que no té cap originalitat”, denuncia Rubio.
Des d’aquesta entitat avisen que el Districte Cultural gentrifica, ja que ha vingut acompanyat d’operacions immobiliàries “dirigides a una clientela diferent del ciutadà mitjà de l’Hospitalet”. Un exemple és la promoció de pisos d’alt standing AQ Les Arts, construïda davant de l’edifici Freixas, o els que s’estan aixecant a l’avinguda del Carrilet amb Rambla Marina. “El Districte Cultural és més un projecte econòmic”, diu.
Per contra, tant Mercadé com Mascarell incideixen en el fet que a l’Hospitalet no s’estan instal·lant grans empreses, que són les que fan pujar els lloguers. “No s’expulsa ningú”, indica Mascarell, que assenyala que són els artistes els principals perjudicats per l’alça dels lloguers de les naus.
Assignatura pendent?
Una altra qüestió controvertida, i tornant a la pregunta del principi, és si el Districte Cultural interpel·la i sedueix el veïnat. En aquest sentit, Rubio considera que hi ha un cert abisme entre les activitats del Districte Cultural i els barris. Mascarell, però, respon que cada any impliquen uns 150 agents culturals en activitats amb entitats i escoles “que tenen un impacte real sobre el territori”, i posa d’exemple el Festival CREA, que es farà el novembre.
Així i tot, Mercadé reconeix que, malgrat l’esforç, arribar més a la ciutadania encara és una “assignatura pendent”. Amb tot, opinions diverses per dirimir si l’Hospitalet passa de ser ciutat dormitori a “la ciutat sense son”, com va glossar Lorca quan va ser a Brooklyn.
