Un operatiu dels Mossos als Blocs Florida, on va tenir lloc l’incident amb Morad. Foto: ACN
El darrer incident entre el raper del barri de la Florida de l’Hospitalet Morad i els Mossos d’Esquadra ha tornat a treure a escena acusacions d’abusos per part dels cossos de seguretat. Almenys això és el que va dir el cantant, conegut per composar lletres que acusen la policia de racisme i d’abús de l’autoritat. En concret, aquell dia –el 29 d’abril–, Morad es va encarar amb una patrulla de la policia catalana, a qui va culpar d’agredir menors d’edat i “d’abusar de la gent del barri”. I ho va gravar i penjar a les seves xarxes socials, fet pel qual ha estat denunciat pel cos policial per difondre els rostres dels agents. També ha estat denunciat per calúmnies i per desobediència.
Més enllà d’aquest fet puntual, trifulgues com aquesta –en la qual van participar un centenar de seguidors de Morad, que van encerclar els agents per increpar-los i tombar contenidors– posen sobre la taula qüestions com els abusos policials o les identificacions per perfil racial a l’Hospitalet i a tota l’àrea metropolitana. Fonts dels Mossos han destacat al Línia, tanmateix, que els agents van procedir a identificar Morad perquè havia faltat al respecte a una agent, i no pas per motius racials. En aquest sentit, fonts veïnals que prefereixen mantenir l’anonimat han corroborat aquesta versió i han afegit que la policia “no va actuar amb racisme”.
‘Pareu de parar-me’
Sigui com sigui, des d’algunes entitats continuen recordant que encara avui dia es produeixen identificacions per perfil racial. És el cas de SOS Racisme, que fa cinc anys va posar en marxa la campanya Pareu de parar-me, a través de la qual vol posar el focus en les identificacions policials pel color de pell o l’aparença, i que afecten col·lectius migrants en la seva majoria.
“Això fa anys que passa”, recorda al Línia Kaire Ba, responsable de l’àrea de formacions de SOS Racisme i impulsora del projecte Pareu de parar-me. En aquest sentit, considera que figures com la de Morad estan fent que es “visibilitzi” una realitat que continua tenint lloc als barris metropolitans.
Preguntats sobre aquesta qüestió, des de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Florida reconeixen que és un fenomen que continua passant, però el vinculen també a la classe social de la persona identificada i no només al seu color de pell. “A un xeic àrab no l’aturarien mai”, contraposa Pedro Luna, membre de l’associació. Un altre integrant de l’entitat, Emilià Almodóvar, recorda que fa uns anys la policia es col·locava a les boques de sortida del metro per identificar persones que no eren blanques.
Amb tot, reconeixen que és un tema “complicat” i que no estan en contra de la presència de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, ja que és una demanda dels veïns.
Sí que és cert, tanmateix, que actituds policials com les identificacions per perfil racial poden generar malestar i desconfiança cap als cossos de seguretat. En aquest sentit, Kaire Ba entén que hi hagi aquesta malfiança dels col·lectius migrants cap a les autoritats, tot i que convida a vehicular-la en positiu. “Han d’estar alerta amb aquests comportaments”, afirma, per tal que coneguin els seus drets i s’animin a denunciar aquest tipus de situacions.
A més, per obtenir dades a temps real i fomentar que els testimonis d’aquestes actuacions policials també ho comuniquin, acaben de posar en marxa una aplicació per a mòbils. I si parlem de dades, SOS Racisme presentarà aviat un informe actualitzat sobre les identificacions policials per perfil racial. L’últim és del 2017 i indicava que l’Àrea Bàsica Policial de l’Hospitalet era la que més identificacions d’aquesta mena concentrava, amb un 4,4% del total català.
Per la seva banda, des de l’Associació de Veïns Districte IV de l’Hospitalet indiquen que el comportament de la policia és l’adequat. “El seu deure és defensar els veïns d’acord amb la llei”, asseguren des de l’entitat, que rebutgen que els cossos de seguretat siguin racistes.
“Que estimi el seu barri”
Qui també va parlar dels problemes de convivència de Morad amb els Mossos va ser la mateixa alcaldessa Núria Marín, que en una entrevista al Converses de la COPE va demanar al raper que “estimi una mica més el seu barri i l’Hospitalet”.
No obstant això, hi ha veus que recorden que Morad no és l’origen de tots els neguits. “No ens obsessionem amb figures com la de Morad, que no deixa de ser un jove amb virtuts i defectes”, afirma Luna, que reconeix que hi ha molts veïns del barri de la Florida que no poden veure’l. “Això també és una realitat”, conclou.
