El consum de fàrmacs opioides es dispara: qui en pren més?

Les xifres fan fredor. En les dues primeres dècades del segle XXI, les sobredosis per consum de fàrmacs opioides com el fentanil van suposar més de 400.000 morts als Estats Units. En els moments àlgids del que ha estat catalogat com a epidèmia, 64.000 persones morien anualment de sobredosi i, d’aquestes defuncions, 42.000 estaven relacionades directament amb els opiacis. Era l’any 2016 i ja es parlava obertament de crisi. Era lògic, ja que l’any anterior, i per primera vegada des de la Primera Guerra Mundial, l’esperança de vida havia disminuït a la primera potència mundial.

Aquestes xifres, que descontextualitzades poden no indicar res, quan es comparen amb les de la guerra a Síria o a Ucraïna prenen una dimensió poc assumible. Durant tot el conflicte al país del Pròxim Orient, segons dades de l’ONU han mort 350.000 persones. En el cas d’Ucraïna, fins a principis del febrer passat, les dades de l’organisme internacional indiquen que les defuncions no superen les 20.000.

Tornant als Estats Units, cal dir que els fàrmacs opioides, que es recepten normalment en pacients oncològics o amb dolors postoperatoris, a finals del segle XX van experimentar un creixement en vendes. Tal com expliquen l’economista Cristina Alonso Buxadé i la farmacèutica Neus Carrilero Carrió en un article publicat a la revista 5cèntims, “les vendes d’aquests medicaments van augmentar un 149% entre els anys 1999 i 2007”. Les seves conclusions es deriven de l’estudi Geographical, Socioeconomic and Gender Inequalities in Opioid Use in Catalonia, en el qual han participat les dues expertes juntament amb quatre investigadores més.

En gran part, aquest augment es va produir per la pressió de les farmacèutiques, que no van tenir miraments a l’hora d’inundar el mercat d’aquestes drogues, tot i saber que estaven generant un problema de primera magnitud. Una d’elles, Purdue Pharma, va reconèixer el 2020 que era responsable d’aquesta epidèmia i està obligada a pagar 8.300 milions de dòlars en concepte d’indemnització.

El problema desembarca a casa nostra?

“A Europa, aquesta problemàtica és menys acusada, tot i que també s’han registrat increments considerables en el consum”, expliquen les dues investigadores. “A Catalunya va augmentar un 45% entre el 2012 i el 2016 i a Espanya ho va fer un 110% entre el 2010 i el 2021”, afegeixen.

El 2018, el Col·legi de Metges demanava “no perdre el respecte” als fàrmacs opioides davant l’augment del seu consum a Catalunya. Alhora, recomanava no entrar en pànic perquè els opioides són analgèsics molt eficaços per al tractament del dolor, però reconeixia que tenen efectes secundaris i “l’addicció n’és el més greu”.

Tanmateix, tot i que sembla que estem lluny d’un escenari com el dels Estats Units, cal preguntar-se si podríem arribar a viure una crisi dels opiacis com la que es va experimentar i s’experimenta a l’altra banda de l’Atlàntic.

Als Estats Units, les sobredosis per opiacis s’han convertit en la segona causa de mort no natural, per darrere de les defuncions per arma de foc, i just per davant dels accidents de trànsit. En canvi, a l’Estat espanyol, si comparem les morts a la carretera i les sobredosis, veiem que les primeres van molt per davant de les segones. Així, l’any 2018 es van produir 872 morts al voltant i 372 per sobredosis de qualsevol mena de droga. El 2022 van ser 761 morts per accident de trànsit i 451 per sobredosis. Per tant, els escenaris són molt diferents.

Va per classes, gènere i edat

Les investigadores ho diuen ras i curt: “Les persones que consumeixen més opioides són les dones i les persones que viuen en àrees més desafavorides”. Si posem el focus en l’àrea metropolitana de Barcelona, observem que és a la riba del Besòs i del Llobregat on hi ha més consum de dosis diàries. Alhora, a la Barceloneta o en ciutats com Badia del Vallès també hi ha un ús superior que a la resta del territori. En canvi, a Sarrià o a Sant Cugat del Vallès passa el contrari: el nombre de dosis d’opiacis és molt menor.

En el cas de les dones, el consum d’opioides supera de llarg el dels homes. “Les dones són les que tenen un consum més elevat en termes absoluts i les que tenen un gradient socioeconòmic més acusat”, expliquen des de la investigació. Dit d’una altra manera, les dones menys benestants prenen més opioides. A més, segons la investigació, “és en la franja d’edat de 45 a 64 anys” quan elles prenen més medicaments d’aquesta mena. “En aquesta franja d’edat, les dones de les àrees més desafavorides consumeixen més del doble d’opioides que les de les àrees més benestants”, diuen Alonso i Carrilero.

Aquestes diferències de classe, gènere i edat es produeixen amb tota mena d’opioides, tant amb els febles –tramadol o codeïna– com amb els forts –fentanil o morfina–.

Per què passa?

Els motius que expliquen la diferència poden ser diversos. Entre aquells que citen les investigadores n’hi ha un de clar. Les persones més vulnerables tenen més malalties. Així, per exemple, “les patologies amb dolor no oncològic són més altes en les poblacions de classe social més baixa i en dones”.

Per altra banda, la manera en com unes classes i unes altres fan front a la malaltia també estaria darrere de l’ús dels fàrmacs opioides. Algú amb més recursos pot afrontar de manera “multidisciplinària” una patologia. Tal com reflecteix l’estudi, una persona amb un nivell socioeconòmic per sobre de la mitjana pot fer servir recursos mèdics privats i “tractar-se amb un fisioterapeuta” en cas de tenir una lesió. Això acaba derivant en una cronificació més gran de les malalties en la població amb menys renda i, per tant, en un ús més elevat de fàrmacs opioides.