Carles Schnabel i Rat Parellada

Carles Schnabel i Rat Parellada, Fora d’Òrbita, mirant el cel des de l’observatori que tenen a casa seva, a Sant Esteve Sesrovires. Foto: Anna Utiel

La Lluna només es veu de nit. L’estrella Polar és la més brillant. Totes les estrelles que veiem ja són mortes. A l’estiu fa més calor perquè el Sol és més a prop de la Terra. Cert o fals?

Aquests són només quatre exemples de concepcions que estan molt arrelades a l’imaginari popular i que són falses. Les llunes minvants es veuen al matí; l’estrella Polar no és pas tan brillant, però és l’única que sempre és al nord; les estrelles tenen una vida tan llarga que, encara que siguin a mil anys llum de distància, continuen vives quan les veiem, i a l’estiu, de fet, és quan el Sol és més lluny de la Terra.

Tot això s’aprèn xerrant una estona amb la pedagoga Rat Parellada i el biòleg Carles Schnabel, dos apassionats de l’astronomia que, sota el nom de Fora d’Òrbita, fan formació i divulgació per apropar aquesta ciència a tothom i desmentir la idea que és “incomprensible”. Viuen a Sant Esteve Sesrovires, on es van muntar un observatori a casa durant la primavera de 1998. Es tracta de l’Observatori Cal Pigot, que va néixer amb la instal·lació d’una cúpula i un telescopi i que ha anat evolucionant amb els anys.

A banda, s’encarreguen de fer activitats i visites a l’Observatori Astronòmic del Parc del Garraf i al Museu de Ciències Naturals de Granollers, fan xerrades i cursos per a docents i públic general i ofereixen tallers a escoles, entre moltes altres coses. El 2019, fins i tot van escriure un llibre infantil a petició de l’editorial Penguin Random House, Las dos caras de la luna, que ha estat traduït al xinès.

Descobrir una passió

L’origen de Fora d’Òrbita es remunta a l’any 1989, quan Rat Parellada va començar a treballar al planetari del CosmoCaixa de Barcelona. “Em vaig adonar que no en tenia ni idea, d’astronomia”, reconeix, i recorda que el poc que li havien explicat fins aleshores era massa teòric i, per tant, molt difícil d’entendre. No era un problema seu, sinó una situació generalitzada: “El nivell d’astronomia que té la població és realment molt baix”, assegura Carles Schnabel.

Sigui com sigui, a Parellada aquella feina li va servir per despertar la seva curiositat i endinsar-se en un món del qual no voldria sortir mai més. Per això, el 1994, va crear Fora d’Òrbita de la mà d’una companya pedagoga, Anna Miralpeix, amb l’objectiu de fer activitats a les escoles i ensenyar l’astronomia de manera pràctica. Molts cops, reflexiona la sesrovirenca, s’expliquen fenòmens de forma teòrica i no es convida els alumnes a alçar la mirada i observar el cel.

Qui sí que s’ha passat la vida mirant el cel, des de ben petit i per iniciativa pròpia, és Schnabel, que amb el temps acabaria formant tàndem amb Parellada a Fora d’Òrbita. L’arribada de l’home a la Lluna el va deixar meravellat quan tenia nou anys i, des d’aquell moment, la curiositat per conèixer i entendre l’univers l’ha acompanyat sempre. Com a científic, ell aporta la part més tècnica en les sessions de Fora d’Òrbita, mentre que Parellada controla sobretot la part didàctica.

En definitiva, el que volen tots dos és transmetre la cara més divertida i pràctica de l’astronomia. En aquest sentit, és important ser conscients que “el moviment dels astres ha marcat els calendaris i la manera de mesurar el temps de les diferents cultures”, tal com diu Schnabel, i que per això cada any celebrem la Pasqua o el Ramadà en uns dies diferents.

També els agrada recordar que “el cel que veiem ara i el que veien els primers humans és pràcticament el mateix”, afirma Parellada. I que, quan algú mira el cel des de Sant Esteve, veu el mateix que molta gent que se l’està mirant des de diferents racons del món, i això passa perquè “som un puntet miserable enmig de l’univers”. Però un puntet molt afortunat.