Els grups d’escalada gais noten com millora el seu nivell per la confiança que es genera amb els companys. Foto: FEEC
“No ploris, no siguis nena”. Aquest és un dels comentaris que poden sentir-se als grups d’escalada. És una realitat a la qual s’enfronten persones del col·lectiu LGTBIQ+ quan s’inicien “en un esport que, malauradament, sembla que és cosa d’homes heterosexuals”, explica al Línia el tianenc Àlex Rosa, organitzador del primer Mariclimbing.
Aquesta jornada, que se celebrarà a Badalona el pròxim 28 d’octubre, neix d’una necessitat: la de trobar espais segurs per a persones LGTBIQ+ per practicar l’escalada. L’origen el trobem en grups de Telegram creats perquè esportistes i aficionats gais poguessin quedar per gaudir d’aquesta disciplina. “És un esport que requereix molta força, agilitat, tècnica i psicologia. A més, quan vas a escalar hi ha un desplaçament i una ruta fins a arribar al lloc, fet que requereix certa convivència i comunicació. I aquest vincle necessari, amb homes heterosexuals, no sempre s’estableix”, diu Rosa.
Prejudicis socials
Els estigmes sobre les persones LGTBIQ+ presents a la societat no són una excepció al món de l’esport. “Hi ha el tòpic que els gais som més sensibles. Quan dic que faig escalada he d’ensenyar fotos perquè no s’ho creuen. Preparant el Mariclimbing m’he hagut d’escoltar molts cops que això serà un folleteo. No s’associa que un gai pot fer esport d’elit”, assegura l’organitzador.
De fet, afegeix Rosa, aquesta concepció l’han notat moltes persones des de l’escola, patint discriminació en activitats esportives per la seva orientació sexual. “Ens han tractat diferent. Ens han creat sostres de vidre. Per això busquem espais segurs. A més, hem notat que des que entrenem entre nosaltres el nivell és millor per la confiança que es genera”, afegeix.
En aquest escenari, diu Rosa, sentir segons quins comentaris és gairebé pitjor que un insult greu, ja que activen aquest “rerefons escolar” i això provoca que els esportistes gais sempre vagin amb la “por” de si els acceptaran per la seva orientació sexual. Tant és així, comenta l’organitzador, que bona part de les persones que escalen juntes es dediquen a àmbits com l’educació i la psicologia. I no és una casualitat, sinó la voluntat d’evitar els contextos viscuts durant la seva adolescència.
Espais necessaris
Més enllà de la pràctica esportiva, que tindrà un paper destacat a la jornada amb classes d’iniciació i una classe magistral, l’organització també vol visibilitzar la discriminació que pateixen les persones LGTBIQ+ en tots els àmbits de la vida, inclòs l’esport.
Per traslladar aquest missatge, diferents experts debatran sobre aquestes situacions i com afecten les persones. Un d’ells serà el president de l’Observatori Contra l’Homofòbia, Eugeni Rodríguez, que aportarà la seva visió sobre com les discriminacions estan presents en el dia a dia. “Es creu que les persones LGTBIQ+ són fluixes, que no són capaces. I els heterosexuals, tot el contrari. Aquestes situacions no es produeixen només a l’escalada. Recentment, hem conegut que una dona trans jugadora de bàsquet no ha pogut accedir a categories estatals. Fins i tot hi ha discriminació als escacs, on em sembla absurda la distinció entre homes i dones”, argumenta Rodríguez al Línia.
Trobada anual i itinerant
La primera edició de la jornada se celebrarà al rocòdrom BDN Climb, una instal·lació que ja ha manifestat la voluntat de fer-ne una com aquesta cada any. A més, l’organització també vol que el Mariclimbing sigui itinerant perquè aquests espais inclusius i segurs arribin a diferents ciutats d’arreu de Catalunya.
