Els episodis de sequera que viu Catalunya des de fa 10 anys deixen imatges esfereïdores, com aquesta de l’embassament de Sau. Foto: ACA
L’aigua és imprescindible per a la vida, i quan manca s’activen totes les alarmes. Aquest febrer, les notícies alertant del risc de sequera a la regió metropolitana han estat freqüents. El motiu de la preocupació són les reserves d’aigua dels embassaments del Ter i del Llobregat, que abasteixen el territori i que se situen en “nivells de prealerta”. Així ho determina l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Ara bé, podem parlar d’un moment preocupant? A tot el país els embassaments estan al 55% de la seva capacitat, les dessalinitzadores de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat estan funcionant al 85% de la seva capacitat per suplir la manca d’aigua i, en virtut de l’estat de prealerta, s’han intensificat el seguiment de les reserves i les accions de sensibilització per afavorir l’estalvi hídric.
Malgrat això, aquesta situació no és pitjor que les registrades en les dues últimes dècades. “En els darrers 20 anys hi ha hagut episodis de sequera molt pitjors”, afirmen des de l’ACA. Es refereixen a l’any 2008, moment en el qual el conseller de Medi Ambient d’aleshores, Francesc Baltasar, s’encomanava a la Moreneta perquè plogués i els embassaments del sistema Ter-Llobregat van quedar al voltant del 20% de les seves reserves, i a principis de l’any 2018, quan el nivell dels embassaments a Catalunya es va situar al 43%.
Sigui com sigui, la mateixa ACA reconeix que, en el context de crisi climàtica, els episodis de sequera són més recurrents. En una dècada se n’han viscut pràcticament cada any, i des de Brussel·les es miren la situació que es viu tant a Espanya com a Portugal amb “preocupació”. Així ho ha expressat recentment l’eurocomissària d’Igualtat, Helena Dalli, que avisa que el canvi climàtic està fent augmentar les sequeres provocades per l’increment de la temperatura global. I els ecologistes ho corroboren. “Els models meteorològics preveuen pluges torrencials i episodis de sequera cada cop més freqüents a la conca mediterrània”, avisa Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció.
La metròpoli, territori delicat
Aquesta problemàtica afecta amb més intensitat l’àrea metropolitana, un territori de 636 quilòmetres quadrats en el qual viuen 3,6 milions de persones i que és “altament depenent” dels sistemes Ter-Llobregat, tal com assenyala l’informe El dret humà a l’aigua i al sanejament davant l’emergència climàtica, publicat recentment per Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres i Aigua és Vida.
A més, els autors de l’estudi reclamen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i a l’ACA que “planifiquin adequadament la gestió de la demanda” d’aigua, atès que hi ha risc que el sistema faci fallida. “No hi ha una xarxa adequada per gestionar l’aigua de la pluja, que s’acaba barrejant amb les fecals”, afegeix Grau, que creu que les administracions, i especialment els ajuntaments, “s’han de posar les piles” en aquest sentit. És una recomanació similar a la que ha fet Dalli des de Brussel·les, que ha dit que es necessita una gestió de l’aigua “adequada” que reflecteixi la situació de qualsevol conca hídrica.
Amb tot, els ecologistes recomanen aprofitar l’aigua de la pluja en origen, la renaturalització de rius i ciutats, la protecció del Parc Agrari o la recuperació d’aqüífers. Al delta del Llobregat n’hi ha un de subterrani de 50 hectòmetres cúbics d’aigua dolça “estratègica” per a l’àrea metropolitana, recorda Grau, que ha servit per abastir la metròpoli en situacions de sequera. Tanmateix, aquest aqüífer, com molts altres, està amenaçat per la contaminació i l’edificació massiva al damunt, que impedeix que l’aigua de la pluja s’hi filtri.
Per últim, Grau recorda que cal protegir els més vulnerables a través de la implementació de l’anomenat mínim vital d’aigua. “Qui en faci un ús més intensiu, com ara les indústries, que pagui més”, reclama Grau.
L’escenari més preocupant
Ara bé, què passaria si el territori arribés a la situació de més risc? Cal tenir en compte que, després de l’estat de prealerta en el qual ens trobem, el Pla de sequera de la Generalitat contempla tres escenaris més: l’escenari d’alerta, l’escenari d’excepcionalitat –al qual es va arribar el 2008– i, finalment, l’escenari d’emergència. En aquest últim, els embassaments estarien per sota del 16% de les reserves i l’ACA s’encarregaria de distribuir l’aigua, tant la d’ús domèstic com per a l’activitat laboral. Això significaria que, en els casos més extrems, la ciutadania de la regió metropolitana no podria consumir més de 160 litres per persona al dia. Segons la Generalitat, de mitjana una persona gasta 130 litres si viu en un bloc de pisos i 200 si viu en una casa unifamiliar.
A més, en una situació d’emergència extrema com aquesta, l’aigua destinada al reg agrícola es reduiria un 80%, la que es fa servir per a l’ús ramader un 50% i la que utilitza la indústria un 25%. Quedarien prohibits tots els actes recreatius amb aigua. Sens dubte, un escenari al qual mai s’ha arribat i al qual ningú vol arribar.
