Els vaixells de la discòrdia: cal limitar els creuers a Barcelona?

La vida en un gran creuer és equivalent a un parc d’atraccions on es vol que els passatgers només tinguin una preocupació: divertir-se. I això és fàcil d’aconseguir a partir dels tobogans d’aigua, les pistes de minigolf, les piscines, els espectacles, els rocòdroms, les discoteques, les variades ofertes de menjar d’arreu del món, les tirolines, les boleres, els jacuzzis… Tot això és el que s’ofereix als creuers més grans del món. Sobren les raons per dir que a bord es viu en un món de fantasia sense gaires problemes, però a terra ferma la cosa és diferent. El seu impacte en els pobles o ciutats on atraquen fa que se’ls qüestioni des de fa temps.

La darrera persona a fer-ho ha estat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que fa uns dies va proposar limitar el nombre de vaixells d’aquesta mena que arriben a la ciutat, posant d’exemple les Illes Balears, on s’ha decidit que el port de Palma només rebrà tres creuers al dia i una mitjana màxima de 8.000 creueristes.

Qui no va tardar a reaccionar a la proposta de Colau va ser la patronal Foment del Treball, que va respondre l’alcaldessa qualificant la seva idea “d’ocurrència”. A més, va defensar que el Port de Barcelona està treballant per reduir la contaminació i, en uns anys, abastir-se de combustibles nets i de bateries elèctriques.

Aquest intercanvi d’opinions es va produir pocs dies després que es conegués una notícia que, sens dubte, marcarà la temporada turística d’enguany: el creuer més gran del món, el Wonder of the Seas, de 362 metres d’eslora, passarà per Barcelona durant 25 diumenges de la temporada. Una clara evidència que s’estan recuperant els nivells de turisme d’abans de la pandèmia i, a conseqüència, s’està empenyent la ciutadania a un passat proper on parlar de turisme i creuers torna a despertar fortes emocions.

Reaccions als antípodes

Una d’elles és la d’un membre de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT), Daniel Pardo, que creu que no hi ha un límit adient per als creuers, sinó que directament se’ls hauria de prohibir l’entrada a la ciutat. A parer seu, la seva capacitat de devastació és massa gran: “És una modalitat de vacances perjudicial per al medi ambient i per a les ciutats i els espais naturals on s’aturen els vaixells”.

Als antípodes d’aquesta argumentació hi ha el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, que va reaccionar a les paraules de Colau assenyalant que els creuers són un “benefici indiscutible” per a la ciutat i destacant que suposen una facturació anual de 1.000 milions d’euros i una ocupació directa de 9.000 persones. Però una cosa són les xifres oficials i una altra el que es veu a peu de carrer.

Així ho evidencia l’experiència del president d’Amics de la Rambla, Fermín Villar. Tot i que desconeix quina és la despesa mitjana dels creueristes a la Rambla, assegura que en els darrers anys ha disminuït perquè aquesta mena de viatges ara són més accessibles. Segons ell, “no és el turisme que més gasta i sovint comporta més desgast que inversió per a la ciutat”. Aquest fet, juntament amb la gran riuada de persones que passen per la Rambla en temps normals, fan reconèixer a Villar que a aquests turistes no se’ls trobaria a faltar si en un hipotètic futur deixen de venir. “La majoria de visitants venen de la plaça Catalunya, no del mar”, sentencia.

Perjudicis

Més enllà de si la indústria dels creuers aporta més o menys beneficis econòmics a Barcelona, la mateixa suposa certs perjudicis que es veuen fàcilment en passejar un dia d’estiu per Ciutat Vella. Pardo ho explica amb molta claredat: “Parlem de massificació total de l’espai urbà, de pèrdua del comerç de proximitat, de creixement dels serveis enfocats als turistes i, claríssimament, de contaminació”.

Tant de bo aquestes paraules no fossin veritat. Això voldria dir que el planeta s’està consumint menys de pressa de com ho està fent realment. Però hi ha diversos estudis que les avalen. Un exemple publicat abans de la pandèmia n’és el de l’ONG Transport and Enviroment (T&E), que va arribar a la conclusió que el 2019 Barcelona era la ciutat europea més castigada per la contaminació dels creuers. És per dades com aquesta que l’investigador del CSIC Xavier Querol va dir fa uns dies a beteve que una solució per a aquesta situació seria prohibir-los l’entrada a zones del Mediterrani. Una mesura similar, va afegir, s’ha pres al mar del Nord per apartar la contaminació de les costes.

En el cas de Barcelona, és difícil saber si en un futur proper es lamentarà un desastre ambiental. El que sí que se sap, segons diu Pardo, és que la pandèmia no ha fet aprendre el que en teoria s’hauria d’haver après. “Ens estem apropant a la realitat del passat. Probablement, els problemes del turisme tornaran a les primeres pàgines dels diaris”, avisa.