Casals d'estiu

L’any passat, un 40% dels nens catalans es van quedar sense casal d’estiu per motius econòmics. Foto: Fundació Pere Tarrés

Els casals d’estiu privats són un negoci, com qualsevol altre. Cada vegada n’hi ha de més tipus: esportius, escolars, d’anglès, d’animals, de teatre, de dansa o qualsevol altre art, d’anar de colònies… Però la inflació, que també ha afectat els preus dels casals, està fent que per a algunes famílies deixin de ser accessibles. Fixem-nos en el cas del Vallès Oriental.

El preu mitjà d’una setmana en un casal privat de la comarca és d’uns 100 euros aproximadament, però varia des dels 70 fins als 150 euros –mensualment parlem de 280 a 600 euros–. Són els preus més baixos, sense comptar el dinar ni serveis com el d’acollida. Sumant aquests extres i fent l’horari complet fins a la tarda, els preus arriben a superar els 200 euros la setmana en la majoria dels casos.

Els casals més cars acostumen a ser els d’esports i els més econòmics els escolars. A l’Hípica Llerona, per exemple, el preu només del matí és de 150 euros la setmana, al Nou Tenis Belulla de Canovelles de 130 euros, al Club Futbol Parets de 125 i al Club Natació Granollers (CNG) de 119. Més exemples: a l’escola concertada Mil·lenari de Cardedeu, el preu és de 75 euros, i a Lestonnac, de Mollet, de 78 euros. Els casals d’anglès com el de Cambridge Granollers, de teatre com el de La Tramolla de Mollet o d’animals com La Granja Escola de Sant Esteve de Palautordera costen uns 100 euros la setmana.

Reduir costos

La Maite Álvarez, de Granollers, sempre havia portat els seus dos fills al casal del Club Sports Crack de Granollers des que acabaven l’escola fins que ella agafava les vacances, a principis d’agost. “S’hi estaven des de dos quarts de vuit del matí fins a les cinc de la tarda durant unes cinc setmanes i pagava més de 2.000 euros pels dos nens”, explica. Enguany, però, la majoria dels casals han apujat entre un 10 i un 15% els preus per la inflació i, davant d’això, Álvarez ha decidit retallar en hores. “Ens ho hem muntat perquè els avis els puguin anar a buscar al migdia i dinin a casa, i així ens estalviem gairebé la meitat del que pagàvem fins ara”, diu. Enguany ha pagat 1.100 euros.

Altres famílies, com la de la Sara Pérez, de Cardedeu, no tenen la mateixa sort i no tenen cap altra opció que deixar els nens en un casal mentre treballen. “Sempre els havia portat a diferents campus d’esport unes setmanes i unes altres a campus d’anglès, però aquest any he decidit portar-los al de l’escola, que és molt més barat”, explica. Al casal de l’Escola Mil·lenari ha pagat uns 800 euros pels dos fills durant quatre setmanes. Abans en pagava uns 1.300. “I no retallem en setmanes perquè no podem, si no ho faríem”, afegeix.

Menys famílies

Marc Roca, director esportiu del Nou Tenis Belulla, assegura en aquest sentit que han notat la pèrdua de les famílies “que han patit més econòmicament”. “Deixen els nens amb els avis i et contracten només dues setmanes en comptes de cinc o sis”, explica. “Però les famílies que van millor econòmicament segueixen fent les setmanes previstes i apuntant-hi els nens amb normalitat”, assegura. Segons explica, però, la pèrdua de les famílies amb menys recursos no només ve arran de la inflació actual, sinó també de la pandèmia.

Mentrestant, des del CNG asseguren que les inscripcions al seu casal han baixat el mes d’agost, però que el juliol es mantenen en xifres similars a l’any passat.

Un dret fonamental

Els casals municipals, sens dubte, són els més barats de tots. A Granollers, el que organitza l’Ajuntament surt per 140 euros quatre setmanes, de nou a una. Mentre que en escoles públiques com Vila Parietes, de Parets, cinc setmanes de matins costen 240 euros i a l’Escola Sant Vicenç de Mollet, 248. Ara bé, l’oferta pública és molt més reduïda que la privada i també més pobra pel que fa a les activitats i a l’horari, ja que acostumen a oferir servei només de matins i això fa que la majoria de les famílies hagin d’acabar pagant més en un casal privat.

Amb aquests preus, però, hi ha famílies que no es poden permetre un casal. Així ho mostra l’Enquesta de Participació en Activitats d’Estiu 2022 de l’Aliança Educació 360. Segons aquest document, l’estiu passat un 40% dels nens catalans es van quedar sense casal per motius econòmics. En aquest sentit, la Fundació Bofill alerta de la importància de tenir accés a aquests espais de lleure i proposa mesures per a la universalització dels casals amb més ajuts, més oferta i més recursos per a la inclusió. “Les activitats d’estiu proporcionen als infants uns beneficis imprescindibles per al desenvolupament de competències i, especialment, per al seu benestar socioemocional”, detallen.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram