A Premià de Mar es preveu un resultat ajustat com el de fa quatre anys i que, per tant, l’alcaldia estigui molt disputada. Foto: Ajuntament de Premià
Els partits independentistes dominen els principals municipis del Baix Maresme i sembla que això, el pròxim 28M, continuarà sent una realitat palpable. ERC ostenta les alcaldies del Masnou i de Vilassar de Mar i Junts la de Premià de Mar. En el cas dels republicans, els triomfs aconseguits el 2019 van ser molt contundents, mentre que a Premià Junts va obtenir la victòria, precisament per davant d’Esquerra, per una mica més de 300 vots. Ara tot apunta que les victòries d’ERC del 2019 al Masnou i a Vilassar de Mar es poden repetir, tot i que cal veure si d’una forma tan àmplia. A banda, ¿la formació republicana serà capaç de guanyar, o no guanyar però governar, també a Premià de Mar i firmar el triplet?
En aquest escenari cal no oblidar el PSC, que ha jugat un paper important als consistoris, ja que tant al Masnou com a Premià de Mar ha estat soci de govern d’ERC i de Junts, respectivament.
Té sostre ERC al Masnou?
Esquerra s’enfronta al seu sostre a les eleccions al Masnou. El seu creixement ha estat exponencial des del 2011, ja que ha triplicat el seu nombre de regidors en les últimes tres eleccions. El 2011 va ser la quarta força més votada amb 3 regidors. En els comicis del 2015 n’aconseguia 6, una quantitat que li permetia guanyar les eleccions i governar. I el 2019 confirmava la tendència positiva amb una victòria còmoda amb 9 regidors.
Una dinàmica ascendent que pràcticament l’obliga a somiar amb una possible majoria absoluta. Dos regidors separen ERC d’aquesta fita històrica, que tanmateix cal apuntar que és un repte majúscul. Jaume Oliveras, batlle des del 2015, ha governat etapes en solitari i altres amb un soci de govern, l’últim el PSC. Si no hi ha cap sorpresa, serà alcalde un tercer mandat.
ERC ha triplicat els seus regidors al Masnou en les últimes tres eleccions, passant de 3 a 9
Més enllà d’ERC, tres partits van obtenir 3 regidors al Masnou el 2019: Fem, PSC i Junts. Fem Masnou i Masnou en Comú, que van presentar una candidatura conjunta el 2019, separen ara els seus camins per al 28M, tot i que van ser la segona força més votada. A més, Fem canvia la seva candidata Neus Villarrubia per Sergi Amat.
Els socialistes també presenten novetats. Maria Llaras, fins ara número 2, passa a ser la cap de llista en substitució d’Ernest Suñé i es postula per ser la primera alcaldessa de la història del Masnou. D’altra banda, Romà López no repeteix com a candidat de Junts i Montse Real és ara la líder del partit.
Finalment, falta veure què passarà amb els dos regidors de Cs, que es preveu que empitjori els resultats, i a quina formació aniran els vots de la CUP, que tenia un regidor però no es presenta.
Disputa entre ERC i Junts
El vot independentista està dividit a Premià de Mar. Junts va guanyar les eleccions del 2019 amb 5 regidors, els mateixos que ERC. La CUP-Crida Premianenca va quedar en tercera posició amb 3. Entre tots, sumen més del 50% dels vots del poble.
Miquel Àngel Méndez, de Junts, retenia l’alcaldia després que l’actual candidat d’ERC, Pep Ripollès, es quedés a només un vot de poder ser el batlle a principis del mandat, ja que va rebre el suport dels 3 regidors de la CUP i dels 2 d’En Comú Podem. Ara caldrà veure si la formació republicana pot sumar algun regidor més per intentar guanyar les eleccions i si pot conformar el govern d’esquerres que no va poder formalitzar el 2019.
Junts i PSC governen a Premià de Mar i podrien repetir el seu pacte, però ERC aspira a guanyar i rellevar-los
Amb qui segurament no podrà comptar ERC és amb els socialistes. El PSC va decidir entrar al govern de Junts el juny del 2020, tot i haver estat negociant amb els partits d’esquerres. Els socialistes presenten, però, una nova candidata, Luz Cánovas, que substitueix David Gutiérrez. Junts es presenta amb l’actual alcalde Rafa Navarro al capdavant, que va ocupar el lloc de Miquel Àngel Méndez a mig mandat. Méndez deixava el càrrec per “falta de motivació”. La CUP se suma als canvis de candidat i Marta Solà relleva Andreu Mumbrú. Qui no canvia el candidat és Ciutadans, que el 2019 va aconseguir més d’un 10% dels vots amb Jose María Cano, que ara intentarà continuar al consistori.
Canvis a Vilassar de Mar
La gran novetat a Vilassar de Mar és l’adeu de Damià del Clot. L’alcalde d’ERC ha liderat l’Ajuntament des del 2015 i aquest mandat ha perdut dues qüestions de confiança. Ara deixa pas a Marta Rovira com a nova cap de llista. Els 9 regidors i el 38% dels vots del 2019 confereixen a ERC un cert avantatge, i és molt probable que els republicans tornin a ser el partit guanyador i governin, tot i que tampoc cal descartar del tot un altre escenari en funció de quin sigui el resultat dels republicans i dels altres partits.
L’oposició, formada per Junts (4), Babord (3), PSC (3) i Ciutadans (3), ja va plantejar-se formar un govern alternatiu aquest mandat. Laura Martínez, de Junts, és l’única dels partits amb representació que repeteix com a candidata. Elena López encapçala Babord en lloc de Pau Arona. El PSC es presenta amb Isaac García-Oses, que substitueix Quico Zamo, i Juan Luís Valverde és el número 1 de Cs. L’anterior alcaldable, Juan Díaz, va de número 5 del PSC.
Els resultats del 2019
Al Masnou, ERC-Acord pel Masnou va guanyar les eleccions amb 9 regidors (39% dels vots). Fem, PSC i Junts van treu 3 regidors cadascun. Oliveras va ser, inicialment, l’alcalde d’un govern en minoria amb els vots a favor de Junts, i després va passar a governar amb el PSC.
A Premià de Mar, Junts va ser la formació més votada, empatada a 5 regidors amb ERC. La CUP, el PSC i Cs van aconseguir 3 regidors cadascun. L’alcalde, Miquel Àngel Méndez, va dimitir el 2020 per “falta de motivació”. El va substituir l’actual batlle, Rafa Navarro.
A Vilassar de Mar, ERC obtenia una victòria àmplia amb 9 regidors (38% dels vots). JxCat assolia 4 representants, mentre que el moviment assembleari Babord i el PSC en van aconseguir 3. Damià del Clot seria alcalde per segona legislatura consecutiva en minoria. / Foto: Arxiu
La campanya electoral
Part del debat de la campanya electoral dels tres municipis se centra en el futur de les platges. Especialment a Vilassar de Mar, on la llei de costes obliga a enderrocar un dels edificis costaners més emblemàtics: el del Restaurant Palomares. A més, els tres municipis estan implicats en un projecte de regeneració de platges del Ministeri de Transició ecològica. El Masnou, però, s’hi ha posicionat en contra, ja que afectaria la seva costa si es fan modificacions als municipis veïns.
D’altra banda, les tres poblacions hauran d’afrontar la decisió d’ampliar el parc d’habitatge, en un context on també es parla de la massificació. Les expropiacions també han tingut protagonisme darrerament. A Premià de Mar s’ha signat un conveni per desencallar la de l’antiga fàbrica Can Sanpere, mentre que al Masnou, en canvi, continua el conflicte amb el pati del Casino. / Foto: Arxiu
Possibles pactes
Com ja ha passat en aquest mandat, ERC apunta a ser la formació més votada en les eleccions del 28 de maig al Masnou. Tant al mandat 2015-2019 com al 2019-2023 el partit va oferir pactes (a CiU i a PSC, respectivament). Després dels comicis podria repetir-se un escenari similar per obtenir una majoria àmplia, amb el PSC i Fem com a possibles aliats.
A Premià de Mar, l’actual govern de Junts i PSC podria tornar-se a repetir perquè Rafa Navarro retingui l’alcaldia. ERC, que va estar a punt de governar amb el suport de la CUP i d’En Comú Podem, haurà d’intentar formar un govern d’esquerres si no guanya les eleccions. I pel que fa a Vilassar de Mar, cal veure si els republicans repetiran els bons resultats del 2019 i podran governar en solitari. Els quatre partits de l’oposició ja van plantejar-se formar govern durant aquest mandat. / Foto: ERC
