casa Granollers

Imatge de la casa per fora. Foto: Adrià Goula

A simple vista, sembla una casa normal d’obra vista, feta amb el tradicional totxo marró. Però, de normal, en té poc. Si ens hi fixem una mica més, crida l’atenció la seva alçada en comparació amb la seva amplada i el fet que només tingui una finestra petita i una porta també petita a la façana principal. Ara bé, la sorpresa és en el seu interior, ja que, per dins, la casa també és d’obra vista.

Estem parlant de la Casa 1721 de Granollers. Està situada al número 77 del carrer Francesc Macià i ha estat seleccionada com una de les nou finalistes dels Premis FAD. Es tracta d’un prestigiós guardó d’arquitectura que està celebrant la seva 65 edició i que cada any reconeix les millors obres de la península i les illes. En el cas d’aquest habitatge, el jurat ha valorat, entre altres coses, “la combinació de tècniques tradicionals, en especial l’obra vista, amb altres opcions espacials minimalistes” i la “generositat espacial de la proposta”.

Sobre la Casa 1721

La Casa 1721 ha estat dissenyada per l’estudi Harquitectes, de Sabadell, i els seus autors són David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó. Segons explica Lorente al diari Línia, que casualment és de Granollers, es tracta d’un encàrrec que els va fer directament el propietari, que és amic seu. “El nostre client és una persona molt interessada en l’arquitectura i, com que som un estudi que té molts encàrrecs de cases d’aquest tipus, li vam donar resposta a les necessitats que ens plantejava”, explica.

El jurat dels FAD ha valorat la combinació de l’obra vista amb tècniques minimalistes

Un dels primers passos a fer va ser la creació d’una “llista de desitjos” on el propietari va plasmar com volia que fos la casa. “El client, però, estava obert i això ens va permetre sorprendre’l”, detalla Lorente. En aquest sentit, explica que el propietari s’esperava una construcció de fusta. “Com que som amics, sé que li agraden molt les cases d’aquest material”, diu l’arquitecte. “Però l’habitatge requeria fusta interiorment i totxo per fora, i així ho vam fer”, afegeix. Tot i que Línia ha intentat contactar amb el propietari, des d’Harquitectes asseguren que prefereix no fer declaracions al respecte i mantenir-se al marge, per temes de privacitat. Lorente, però, assegura que el seu client està “encantat amb el resultat” i que, en veure la casa acabada, “li va agradar molt”.

El projecte de la casa es va començar a finals del 2017 i es va acabar ara fa dos anys

Pel que fa a la construcció, el procés “va anar molt rodat”, assegura Lorente. Tot i tractar-se d’una casa especial, que necessita una mà d’obra especial, la van trobar fàcilment. “El més destacat durant la construcció va ser el fet d’haver-nos d’adaptar a les cases del voltant i el fet d’haver de buscar maneres de captar la poca llum que rep la casa”, comenta el granollerí. Segons Lorente, el projecte es va començar a finals del 2017 i es va acabar fa dos anys. Abans d’aixecar la Casa 1721, en aquest espai hi havia una casa vella i baixa, de només una planta. “Sempre que podem intentem mantenir l’estructura, però en aquest cas no va ser possible”, diu l’arquitecte.

casa 1721

Imatge de la casa per dins. Foto: Harquitectes

Més finalistes als FAD

El mateix estudi Harquitectes ha estat qui ha presentat l’habitatge als Premis FAD. Ha arribat a la final juntament amb 8 obres arquitectòniques més d’arreu de l’Estat. Entre elles destaquen 136 habitatges socials de Gavà, fets també per Harquitectes, la Casa-Taller de la Guàrdia Pilosa, a Pujalt, la Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona i una casa de Vilafranca del Penedès. Fora de Catalunya també són finalistes uns habitatges socials d’Eivissa, una escola de Madrid, una casa de Tarifa i una altra de Mallorca. Fins a l’octubre, però, no se sabrà qui és el guanyador.

Sobre Harquitectes

L’estudi sabadellenc ha estat finalista vuit vegades als premis FAD amb projectes diferents i ha rebut diversos reconeixements que han donat visibilitat i prestigi a les seves construccions. El darrer ha estat el Premi d’Arquitectura Espanyola, que dona el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya. L’han aconseguit per la reforma d’una antiga nau d’Esplugues que han convertit en la seu d’una empresa. Un altre dels seus projectes més destacats és el de l’ampliació del Museu d’Art Contemporània de Barcelona (MACBA).

WhatsAppEmailXFacebookTelegram