De la guerra a Sant Just

Sant Just és un municipi que quedarà gravat a la memòria de Serhiy Chuikov, soldat ucraïnès de 38 anys que va perdre part de la cama esquerra la nit del 9 de juny de l’any passat, mentre combatia la invasió russa. “Va ser una ferida important, amb molta pèrdua de sang”, recorda. Es queda callat, i es limita a dir que allò “va ser un patiment”. “El dolor va marxar i en dos mesos ja caminava amb crosses”, afegeix.

Les crosses continuen a prop, però ara el Serhiy camina amb normalitat pel hall de l’hotel Porta Barcelona de Sant Just, on rep el Línia. “Ara tinc les mans lliures, és un sentiment diferent, com abans de la ferida”, diu. Ho pot fer gràcies a una pròtesi que li han col·locat a l’Institut Desvern de Protètica, una empresa que fa més d’un quart de segle que es dedica a produir i instal·lar braços i cames ortopèdiques a persones que han patit una amputació. Ara, aquest centre impulsa el projecte Brave Steps, o “passos valents”, que té la voluntat d’ajudar ucraïnesos que en el seu país d’origen no tenen accés a una pròtesi o que han d’esperar mesos, tal com demostra el cas del Serhiy.

Segons explica el gerent de l’institut, David Peñalver, en veure el que estava passat a Ucraïna van anar al consolat ucraïnès de Barcelona a presentar la idea. En paral·lel, la comunitat ucraïnesa local va començar a moure’s per ajudar els seus compatriotes. Això és el que va fer el pare de l’Elena, la qual participa en l’àmplia xarxa de col·laboradors que el Brave Steps té a Catalunya, Polònia i Ucraïna. El seu progenitor, Alexander Levdanski, “volia ajudar i va buscar centres de protètica, i va trobar l’Institut Desvern, que precisament volia fer el mateix”, relata aquesta ucraïnesa que ajuda el Serhiy i la seva companya, la Yulia, que l’acompanya. En el moment en el qual parlem, la parella es prepara per tornar a Kíiv, conscients que hauran de tornar a Sant Just a acabar de reajustar la cama.

Un procés llarg i pacient

De moment, el Brave Steps ha ajudat dos soldats ucraïnesos i ara n’esperen un altre, que arribarà a Sant Just aviat. La selecció dels pacients es fa allà i, després, el CatSalut fa la prescripció mèdica i es fa la paperassa del trasllat. “Són molt agraïts i venen amb moltes ganes”, apunta Peñalver. Tantes ganes que, sovint, els recomanen anar “a poc a poc”, una expressió que el Serhiy té gravada des del primer dia que li van posar la pròtesi. “Vaig començar a caminar i vaig pensar que era un miracle”, rememora el jove ucraïnès. A mesura que passaven els minuts, però, l’eufòria va donar pas al cansament, fent evident que encara quedava temps de recuperació. I és que col·locar una pròtesi és una feina mil·limètrica, complexa, i totalment feta a mida per a cada cas.

I és aquí on l’aspecte mental juga un paper “primordial”, destaca Peñalver. Si bé és cert que el Serhiy fa esport cada dia per recuperar la musculatura de la cama, reconeix que la ment és determinant en el procés. En aquest sentit, haver vingut a Catalunya ha estat un punt a favor. “M’encanta Barcelona, és el lloc més bonic per viure-hi”, afirma. Abans de la guerra, aquest jove participava en curses ciclistes i, de fet, es va plantejar fer una ruta en bici des de Bilbao fins a Kíiv.

Per a la Yulia, aquest viatge ha estat “molt important” per a la parella, ja que els ha permès recuperar el temps junts que la guerra els ha robat. “Quan ell era al front vaig perdre el meu suport, la meva protecció”, relata la noia, que descriu l’actuació de l’exèrcit rus d’autèntic “terrorisme aeri” contra els civils. Preguntats pel futur, les incògnites sorgeixen, però la parella no perd l’esperança. De fet, ella ha començat un projecte a les seves xarxes socials que ha batejat com a Renew, o renovació, on fa una crònica de la seva estada a Barcelona i del procés de recuperació del Serhiy.

Tant ell com el Yurii Yurechko, l’altre soldat que ha participat en el Brave Steps –i del qual l’Elena mostra un vídeo escalant un rocòdrom amb la pròtesi–, són dos casos d’èxit d’entre els gairebé 50.000 ucraïnesos amputats que, de moment, ha deixat la guerra. Són dades que va oferir Peñalver el desembre, quan va presentar el projecte davant de l’alcalde, Joan Basagañas, que va comentar que sentia “orgull” perquè, des de Sant Just, s’estigui col·laborant a ajudar moltes persones.

Aquesta iniciativa, tanmateix, no seria possible sense el suport del Club Rotary Millenium i la implicació del consistori –que cedeix equipaments esportius– i d’altres empreses i col·lectius. “És un plaer veure com hi ha persones que volen ajudar-te i somriure’t: és inspirador”, afirma el Serhiy, que diu que voldria crear una xarxa de voluntaris que ajudi la gent d’Ucraïna. “La vida continua, però la guerra també”, conclou.