Un mapatge de 18 metres d’alçada mostra l’evolució de la Tèrmica des dels seus inicis fins a l’actualitat. Foto: Roca Umbert
Granollers no s’entendria sense Roca Umbert i, de fet, la ciutat no seria la mateixa si no hagués existit la fàbrica, que funcionava amb l’energia que produïa la Tèrmica. És una afirmació amb la qual coincideixen diversos extreballadors de la gran companyia tèxtil granollerina. Tots ells es trobaven dilluns en una tertúlia organitzada per l’Arxiu Municipal, coincidint amb la inauguració de la nova museïtzació de la Tèrmica. Aquest edifici històric reobria les portes dimecres, oferint a la ciutadania un nou recorregut immersiu per aquest espai que tanta importància va tenir en el desenvolupament de la fàbrica i, indirectament, de Granollers.
La Tèrmica es construïa l’any 1951 a dins de les instal·lacions de Roca Umbert, que s’instal·lava a la ciutat el 1904, amb l’objectiu de cobrir l’escassetat i la irregularitat en les importacions de matèries primeres que donaven energia a la fàbrica, com el carbó. Es tractava d’una època marcada per la Guerra Civil i el franquisme i hi havia restriccions elèctriques. Per això, els directius van decidir comprar unes calderes de gran potència i construir un edifici que les acollís i que abastís de vapor i electricitat les instal·lacions. Aquesta central tèrmica, una de les més ben conservades d’Europa, va funcionar fins al tancament definitiu de la companyia, l’any 1991.
La Tèrmica d’abans
L’Emili Coma va viure en primera persona tot el procés de transformació de l’energia que feia funcionar Roca Umbert, ja que durant tretze anys va dedicar-se al manteniment de la fàbrica. “He vist Roca Umbert funcionar amb fuel, carbó i gas”, recorda. De la mateixa manera, Enrique Lloret va estar treballant a la Tèrmica fins que es va automatitzar. Ambdós coincideixen en el fet que es tractava d’una part “vital” de la fàbrica.
Amb tot, la Tèrmica va estar a punt de perdre’s, tal com es van perdre tots els telers, objectes i patrimoni que hi havia a les instal·lacions amb el seu tancament i posterior desmantellament. Mentre la maquinària anava a parar a països com el Marroc o l’Afganistan, Marcel·lí Camats, que va viure a dins de la fàbrica des del 1979 fins al 2009, primer com a treballador i després com a coordinador del recinte transformat en Fàbrica de les Arts, va tenir la precaució de canviar el cadenat de la Tèrmica. “Si no ho hagués fet, avui no en quedaria res, perquè l’empresa que desmantellava anava a sac”, explicava. “Gràcies a això, ara es pot inaugurar la Tèrmica”, afegia.
La Tèrmica d’ara
La Tèrmica va reobrir l’any 2014, després de 23 anys tancada, com a espai visitable. Dimecres, però, després d’una profunda renovació i millora que ha estat fruit de la inversió de l’Ajuntament i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, i de l’ampliació del conveni de col·laboració amb el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), tornava a obrir reconvertida en un Centre d’Interpretació de l’Energia.
Ara, les instal·lacions compten amb “projeccions audiovisuals i efectes sonors i lumínics que mostren l’evolució de l’ús del combustible o els diferents recursos que es van utilitzar per poder crear energia pròpia”, detallen des del consistori. A més, hi ha un mapatge de 18 metres d’alçada que mostra l’evolució de la Tèrmica des dels seus inicis fins a l’actualitat, i com es transforma l’energia. Segons l’Ajuntament, “la idea és poder reflexionar, a partir de tot això, sobre la història de l’energia i sobre com encarar les transformacions energètiques del futur”.
Tot plegat, doncs, s’ha fet amb l’objectiu de convertir l’espai en un equipament de referència de la transició energètica. “La nova museïtzació és un punt de partida per explicar el passat industrial, però també el futur pel que fa a la sostenibilitat i les noves energies netes”, deia el director del MNACTEC, Jaume Perarnau, en l’acte d’inauguració. Per la seva banda, l’alcaldessa, Alba Barnusell, destacava que aquest pas permetrà a la Tèrmica tenir “una mirada de futur, parlar de producció d’energia neta i ser líders en temes de descarbonització”.
Precisament, tot el que fa referència a l’evolució energètica es pot veure en un dels nous itineraris que ofereix la Tèrmica. Aquest mostra com l’ús de l’energia ha anat canviat i com es va anar utilitzant al llarg del temps des de Roca Umbert. El segon nou itinerari, en canvi, tracta sobre els extreballadors que van fer funcionar la Tèrmica, a través de relats propis i testimonis diversos.
Mentrestant, més enllà de la Tèrmica, també s’han creat tres rutes audioguiades sobre com era, com va funcionar i què va significar la fàbrica Roca Umbert i altres espais industrials de la ciutat.
