El criquet com a eina de cohesió social: el cas d’un institut de l’Hospitalet

“Moltes gràcies per l’esforç. Hem passat moments increïbles i hem desconnectat una mica la ment per no pensar en altres coses. Sou molt bons”. Aquest és un dels molts agraïments que els alumnes de quart d’ESO de l’institut Rubió i Ors, de l’Hospitalet de Llobregat, han fet als seus propis companys de l’Índia, el Pakistan, Bangladesh i el Nepal que els han ensenyat a jugar a criquet, un esport que, tot i causar furor en aquella zona de l’Àsia, a Catalunya és força desconegut. Són missatges senzills, directes i carregats de veritat. “Ara sé una mica més del vostre esport, ja que és molt important per al vostre país”, resa un altre comentari.

Aquestes opinions les ensenya cofoia al Línia Sandra Alarcón, coordinadora de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (LIC) del Rubió i Ors, tutora de l’aula d’acollida del centre educatiu i alma mater del projecte El criquet uneix, una iniciativa d’Aprenentatge i Servei (APS) per crear vincles entre estudiants de diferents cultures que aquest curs es fa a cinc instituts d’aquesta ciutat: el Pere Lliscart, el Vilumara, el Fontserè, l’Eugeni d’Ors i el mateix Rubió i Ors, on ja fa sis anys que es porta a terme. No debades, aquest institut del barri de Can Serra és el més veterà d’un programa que acaba de fer un salt qualitatiu en evolucionar cap a la creació de dos equips de criquet –un de masculí i un altre de femení–, gràcies a la col·laboració i el suport de les federacions espanyola i catalana d’aquest esport.

“Es creen vincles que no s’haurien creat”, diu la coordinadora del projecte

Aquest pas, però, no s’entendria sense entrar a fons en la gènesi i el funcionament del projecte. La dinàmica és ben senzilla. Per una banda, es crea un grup motor format per alumnes procedents de l’Índia, el Pakistan, Bangladesh i el Nepal de qualsevol curs i que hagin jugat a criquet als seus països. Aquests alumnes reben formació en llengua catalana per part del Centre de Normalització Lingüística (CNL), atès que tot el projecte es fa en català, i de Joves per la Igualtat i la Solidaritat (JIS) en matèria de resolució de conflictes i, un cop finalitzada, es posen a la classe d’educació física davant dels seus companys, procedents de tots els racons del món, per ensenyar-los què és el criquet i com s’hi juga.

Un repte al davant

Al principi tenen por, reconeix Alarcón. “Imagina’t que arribes a un país del qual no coneixes la llengua i que has d’explicar una cosa als teus companys en el seu idioma perquè t’entenguin”, empatitza la docent. Però, així i tot, ho fan. És el cas de l’Eknoor i el Sameer, una noia i un noi que van arribar fa només un any de l’Índia i que enguany han entomat el repte d’ensenyar criquet als seus nous companys. Es mostren tímids, però asseguren que per a ells és un orgull ensenyar l’esport rei del seu país. “La idea és que siguin els protagonistes, que es facin visibles”, assenyala Alarcón, que recorda que els estudiants procedents d’aquests països “solen passar desapercebuts”, i que a través d’aquesta iniciativa “s’empoderen”. Un cas similar al del Mohib, un jove pakistanès que va aterrar a Catalunya el 2019 i que està “il·lusionat” per començar a ensenyar criquet.

D’aquesta manera, reivindica Alarcón, es promou l’apropament de joves de diferents cultures “perquè creïn vincles que d’una altra manera no s’haurien creat”. A més, fomenten el català com a llengua comuna i es posen en pràctica habilitats comunicatives. “Per crear, fer i transformar t’ho has de creure”, remarca Alarcón. Ho corrobora la directora de l’institut, Elena García, que valora la feina de la docent. “És l’ànima del projecte i s’ho ha cregut molt”, diu d’ella. Alarcón, al seu torn, lloa l’esforç dels alumnes, que han fet del criquet el tema estrella a l’institut.

Els orígens del projecte

Ara bé, tot plegat també és possible gràcies a Jordi Ballart, del CNL de l’Hospitalet. Ell s’encarrega de treballar les capacitats comunicatives en català del grup motor i és el protagonista de la gènesi del projecte. Ballart va viure uns anys a Anglaterra, on es va aficionar al criquet. Allà va veure que l’aprenentatge d’aquest esport podria tenir avantatges en una ciutat com l’Hospitalet. I fa sis anys el Pla Educatiu d’Entorn (PEE) va comprar la idea, que es va posar en marxa a l’institut Europa i, més tard, al Rubió i Ors, on encara continua.

De fet, el Jordi és el president de l’LH Cricket Club, que s’ha creat amb el suport de les federacions de criquet per obrir els seus beneficis a tots els joves del municipi. Els dos equips entrenen els dissabtes a Montjuïc, i ara l’Ajuntament els cedeix les instal·lacions del camp de beisbol de Bellvitge perquè no hagin d’anar tan lluny. L’equip de noies, de fet, començarà una lliga a l’abril. Alarcón, també vicepresidenta del club, apunta als beneficis socials d’aquests entrenaments. “Hi ha jugadors que tenen condicions familiars vulnerables i saps com viuen el seu dia a dia, però quan els veus entrenar perceps que s’obliden de tot i descarreguen les emocions”, celebra. “Tens un sentiment transformador molt poderós”, rebla Ballart.