Barcelona està lluny dels moments àlgids de la bombolla immobiliària. Foto: Marta Casado/ACN
El 2006 va ser, probablement, el millor any de la història del sector immobiliari. A Catalunya es van començar a construir més de 127.000 habitatges i se’n van acabar quasi 80.000. Gairebé la meitat s’alçaven a l’àrea metropolitana, el pulmó d’aquella bombolla que estava a punt de punxar i les reverberacions de la qual encara notem avui dia.
El dorado immobiliari es desplomaria amb la crisi econòmica fins a tocar fons el 2013. Aquell any només es va iniciar la construcció de 697 immobles a Barcelona, 1.655 al territori metropolità i 3.036 a tota Catalunya.
Avui dia els dos escenaris queden lluny. No s’ha tornat a viure la borratxera de bonança ni tampoc estem davant d’una crisi com aquella. A Barcelona, el 2021 es van començar a construir 2.144 nous habitatges, mentre que a l’àrea metropolitana van ser 9.731.
Amb tot, ningú sap què pot passar en el nou escenari postpandèmic i de crisi global de subministraments. De fet, aquest dimecres, des de Foment del Treball, en el seu Informe de Conjuntura Econòmica, assenyalaven que durant la tardor es viurà un “refredament de l’economia”. Com es traduirà això en el sector immobiliari?
Panorama incert
Segons les darreres dades de l’Ajuntament de Barcelona, el segon trimestre d’aquest 2022 es va iniciar la construcció d’un 23% menys d’habitatges a la ciutat. La dada representa una de les xifres més baixes des de fa dos anys i, per tant, podria semblar un primer símptoma del final de la lenta recuperació que el sector estava vivint des del 2015.
Tot i això, hi ha altres indicatius que desmenteixen la tesi. El nombre d’immobles que es van començar a construir a l’àrea metropolitana el segon trimestre del 2022, tot i una petita davallada, no ha caigut tant com ho ha fet a la capital catalana. En aquest cas, els habitatges d’obra nova iniciats el segon trimestre del 2022 van ser 2.557, i els del primer trimestre, 2.656. Per tant, la rodalia de Barcelona no mostra cap símptoma de les crisis futures.
Per què no es construeix?
Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, afirma que, des de la crisi econòmica, el mercat immobiliari a la capital catalana no ha aixecat el cap. “Ens estàvem recuperant, però les administracions han paralitzat el mercat”, considera.
Per a ell, en els darrers 10 anys no s’ha apostat per fer créixer el parc immobiliari. En gran part, això té a veure amb la mateixa naturalesa de Barcelona, que està encotillada pel mar, els rius i la muntanya i no pot créixer infinitament “com sí que ho pot fer Madrid”, diu Gorgues. Malgrat això, creu que les administracions no han fet els deures per ampliar el nombre d’habitatges. “Hi ha dificultats jurídiques per crear sol per a habitatges, i aquest és molt car”, explica. Això fa que els constructors s’ho pensin molt quan han d’iniciar una nova promoció.
A més, segons el seu parer, les lleis impulsades per l’Ajuntament de Barcelona tampoc ajuden a incentivar el mercat. “El 30% dels habitatges de nova construcció han de ser habitatges socials, i això suposa una pèrdua de rendibilitat per als empresaris”, considera.
Una ciutat sense nous habitatges
En 10 anys, el nombre d’habitatges registrats a Barcelona ha passat de 816.000 el 2011 a 824.000 el 2021. Es tracta d’un creixement que, per a Gorgues, en una ciutat com la capital catalana és molt baix. Aquesta manca d’habitatges té una traducció evident en la vida de la ciutadania.
“Tot i que el cens de la ciutat estigui baixant, Barcelona creix en nombre de persones que hi viuen, però no hi estan censades”, afirma Gorgues tot referint-se als estudiants, als treballadors ocasionals o als migrants. Per a ell, el fet de no comptar amb una oferta d’habitatges suficients i que no es construeixin nous immobles fa que la demanda no quedi satisfeta. “Això genera noves formes residencials com pisos compartits, ocupacions…”, apunta. “Un greu desequilibri entre l’oferta i la demanda”, afegeix. Finalment, tot acaba repercutint en l’augment dels preus dels pisos, tant de compra com de lloguer. És per aquest motiu que el representant de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona demana que es facin nous pisos.
No és l’únic. El candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, va demanar aquest dimarts en el marc del cicle de conferències Rethinking, organitzat per Foment, que l’àrea metropolitana impulsi, “com ho fa la regió metropolitana de París”, la construcció de 8.000 habitatges anuals.
Tanmateix, altres veus consideren que el problema no es troba en la manca d’habitatges d’obra nova. Des de la PAH assenyalen que el panorama que dibuixa Gorgues es podria solucionar amb lleis que sancionessin els habitatges buits. Segons els seus càlculs, actualment un de cada 10 pisos de la ciutat no té ningú que en pugui gaudir.
