El 2019 es van produir 99 incendis comuns a l’àrea metropolitana de Barcelona en gairebé 12 hectàrees. Foto: Bombers
Des de fa anys els experts en incendis alerten d’un nou fenomen que té els bombers catalans atemorits. Són els anomenats incendis de sisena generació o megaincendis, els quals, segons ha explicat en reiterades ocasions el cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, podrien fer que Collserola sencera cremés en menys de vuit hores.
Aquesta mena d’incendis són freqüents a les zones de clima mediterrani i són conseqüència d’uns boscos cada cop més densos per la pèrdua de camps de cultiu a casa nostra. Així mateix, el canvi climàtic és l’aliat perfecte per a aquest fenomen. És el que des dels Bombers de la Generalitat anomenen la regla dels 30: 30 graus de temperatura, vents superiors als 30 quilòmetres per hora i humitat per sota del 30%. Si es donen aquestes condicions, arriba el megaincendi i és imparable.
“El canvi climàtic pot implicar un increment en la freqüència d’aquesta regla, amb més onades de calor, episodis de sequera molt més perllongats o fortes ventades”, expliquen des dels Bombers.
PODEM FER-HI FRONT?
La pregunta és més que legítima: estem preparats per a aquest fenomen que altres països com Portugal, Grècia o Austràlia ja han viscut en la seva pròpia pell?
Aquest és l’objectiu que persegueix l’acord que ha signat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb els Bombers de la Generalitat i que té com a missió prevenir els incendis forestals a la metròpoli de Barcelona. És a dir, a Collserola, la serralada de Marina, el massís del Garraf i els boscos del Vallès.
El compromís d’ambdós organismes consistirà a elaborar conjuntament instruments de prevenció d’incendis forestals amb informació actualitzada sobre l’estat i les característiques de les urbanitzacions que hi ha als anomenats barris de muntanya. “Signem aquesta proposta de col·laboració per donar suport al cos de bombers”, explicava a finals de maig Isidre Sierra, vicepresident de l’AMB, en la signatura del compromís.
Per la seva banda, Joan Rovira, cap de la Regió d’Emergències Metropolitana Sud dels Bombers de la Generalitat, considerava que “disposar d’informació prèvia que permeti planificar la resposta i a la vegada millorar la coordinació amb agents actuants és la voluntat principal d’aquesta signatura”.
A més, el pacte estableix el foment del pasturatge controlat per evitar el creixement descontrolat del sotabosc, la creació de franges de prevenció d’incendis o l’ampliació de les xarxes forestals que utilitzen els bombers en cas d’incendis.
No són els únics elements de prevenció. El pla es completa amb l’increment de les tasques de manteniment fora de les èpoques de calor, la neteja dels boscos, la conservació de la vegetació en bon estat o la vigilància de la vegetació propera a rius i carreteres.
EL VEÏNAT VIU AMB POR
Cada any hi ha incendis a les zones forestals metropolitanes. Tal com indiquen els estudis del Parc Natural de Collserola, les flames a la serralada de Marina, el massís del Garraf, Collserola i els boscos del Vallès no són quelcom estrany.
El 2019, per exemple, es van produir 99 incendis que van afectar 11,96 hectàrees. Va ser un bon any si el comparem amb el 2016, quan es van registrar 134 incendis que van cremar més de 50 hectàrees, o amb el 2001, quan es van declarar 122 incendis en 228 hectàrees. En general, aquestes són les xifres: una vuitantena d’incendis de mitjana per any en una trentena d’hectàrees.
És una situació amb la qual el veïnat d’aquestes zones pot conviure. Amb tot, l’amenaça dels incendis de nova generació ha fet que les alarmes es disparin. Diferents associacions de veïns i plataformes dels barris de muntanya de Collserola han creat una iniciativa per denunciar la manca de recursos en cas que es produeixi un megaincendi.
Davant de la futura situació, el col·lectiu reclama “afrontar el problema com més aviat millor, destinant els recursos necessaris a fer possible una nova gestió del territori”. “No podem tapar-nos els ulls i deixar en mans de l’atzar el perill d’un gran incendi a la serra”, sentencien.
La por no és fortuïta. La mateixa AMB reconeix que les urbanitzacions residencials tenen “una baixa capacitat d’autoprotecció dels residents, una limitada capacitat d’extinció i una baixa capacitat de coordinació operativa en cas d’un incendi de gran magnitud”.
