L’envelliment és un dels principals motius que fan que hi hagi habitatges on només viu una persona. Foto: Martí Petit/Ajuntament de Barcelona
Cada vegada vivim més sols. Aquesta és la conclusió a la qual s’arriba després d’analitzar les dades que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat recentment en el darrer cens. El megaestudi que es fa cada 10 anys va recollir informació del 2021 sobre com, amb qui i on viu la població de l’estat espanyol.
Les xifres no poden ser més clares: augmenten les cases o pisos on només viu una sola persona, mentre que aquelles en les quals hi ha dues o més persones disminueixen. D’aquesta manera, si bé el 2011 el 23% dels habitatges, tant de l’Estat com de Catalunya, eren unipersonals, el 2021 a escala estatal són el 27% i en el cas català el 25%. Això vol dir que hi ha 5 milions de persones vivint soles al conjunt de l’Estat, i d’aquestes, 762.000 ho fan a Catalunya.
Des del diari Línia hem volgut anar un pas més enllà i fixar-nos en què succeeix a l’àrea metropolitana de Barcelona. Es compleix aquesta norma? Hi ha més gent que viu sola? Alhora, també hem mirat d’entendre el motiu d’aquest creixement de persones que viuen soles.
A la metròpoli
Tots els 11 municipis en els quals ens hem fixat a la regió experimenten un augment dels habitatges amb una persona i veuen com disminueixen els que estan formats per una parella, els que tenen tres membres i els que en tenen quatre. No passa el mateix amb els habitatges amb cinc o més persones.
Es tracta dels municipis més poblats de l’àrea metropolitana i són Barcelona, Badalona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola del Vallès, el Prat de Llobregat i Viladecans.
Amb algunes excepcions, en aquests indrets hi ha al voltant d’un 22% d’habitatges amb una sola persona i entorn d’un 30% d’habitatges amb parelles. Pel que fa als habitatges de tres membres, oscil·len molt en funció de cada municipi. Per tant, la forma de viure en parella és la predominant al territori, de la mateixa manera que ho és a l’Estat i a Catalunya.
Un format a l’alça
Si mirem l’evolució en la darrera dècada, observem que hi ha dos municipis en els quals el creixement dels habitatges amb una sola persona ha tingut més força. A Sant Adrià de Besòs, per una banda, els habitatges unipersonals han crescut en 4 punts percentuals i els de dues persones han caigut en 7 punts. Per la seva banda, a Castelldefels els habitatges de parelles han caigut 3 punts percentuals. Pel que fa a Cerdanyola, que també registra forts canvis, s’ha produït un increment dels pisos on viu una sola persona, en el seu cas de més de 3 punts percentuals.
Percentatge d’habitatges amb una sola persona el 2011 i el 2021. Imatge: Blanca Blay/ACN
El cas de Barcelona
Sigui com sigui, si hem d’esmentar un cas per sobre de la resta, hem de referir-nos a la capital catalana. Tot i que el creixement dels pisos on només viu una persona no ha estat tan acusat en una dècada, el cert és que la ciutat és l’únic indret metropolità on els habitatges unipersonals són els més comuns. Concretament, el 31% dels habitatges són d’aquesta mena, mentre que el 30% són de parelles, el 19% de tres membres, el 13% de quatre membres i el 6% de cinc o més membres.
Això fa que la capital catalana ja hagi complert una previsió que l’any passat albirava l’INE per al 2037. Segons l’institut, en una dècada i mitja, una de cada vuit persones a l’Estat viurà sola. Doncs bé, això ja està passant a Barcelona.
També està succeint a les grans ciutats estatals, ja que de les 150 que tenen més de 50.000 habitants, en 35 hi ha més habitatges unipersonals que de parella. El 2011, en cap dels municipis més grans de l’Estat passava això.
Per què passa?
Sembla evident que el motiu d’aquesta situació es deu a l’envelliment de la població. El perfil de persona que viu sola sovint és el d’una dona que ja no té fills a càrrec perquè han marxat de casa i la parella de la qual ha mort. A Barcelona, per exemple, en un de cada deu habitatges hi viu una dona de més de 65 anys, i del total de pisos on només viu una persona, un de cada tres és d’una dona major de 65 anys.
Les mateixes dades del cens ens indiquen que en 10 any l’edat mitjana de la població ha crescut sense aturador. Així, l’edat mitjana a l’Estat ha passat dels 41,5 anys el 2011 als 43,8 el 2021. En bona part dels municipis metropolitans, en el darrer cens se supera aquesta xifra. D’aquesta manera, a Barcelona l’edat mitjana és de 44,6 anys, a Badalona de 42,9, a Castelldefels de 41,6, a Cornellà de 43,6, a Esplugues de 46, a l’Hospitalet de 43,4, a Sant Adrià de 41,6, a Santa Coloma de 43, a Cerdanyola de 44, al Prat de 43,2 i a Viladecans de 42.
