L’edifici de la Xicoira. Foto: Sostre Cívic
“Amb la meva nòmina no em donaran una hipoteca”, va pensar Albert Rodríguez, ara de 37 anys, quan buscava la manera d’independitzar-se. Poc després, va tenir coneixement d’un projecte d’habitatge cooperatiu a Olesa de Montserrat. Els impulsors d’aquesta iniciativa estaven negociant amb l’ajuntament olesà per obtenir la cessió d’un solar on construir-hi. Però més tard van assabentar-se que es venia “l’esquelet” del que ara és l’edifici de la Xicoira i van optar per anar en aquesta direcció. Amb l’ajuda de la cooperativa d’habitatge Sostre Cívic van comprar-lo i adaptar-lo per crear el que és ara: la Xicoira, el primer habitatge cooperatiu del Montserratí i el més gran de Catalunya fora de la ciutat de Barcelona. Actualment viu gent en 24 dels seus 25 pisos.
Tots els habitatges de la Xicoira compten, com a mínim, amb un espai menjador-cuina-sala d’estar, un lavabo i balcó o terrassa. Les opcions que hi ha van des d’un pis tipus loft fins a un àtic amb tres habitacions. En el cas de Rodríguez, l’habitatge on viu des de l’1 d’agost té dues estances.
Però això són només els espais privatius, com ells mateixos els anomenen, ja que l’edifici de la Xicoira també compta amb una terrassa comunitària, un aparcament subterrani, una zona de bugaderia amb set rentadores i una assecadora, una sala comuna que es pot reservar per fer trobades amb persones externes a la comunitat i un local obert al municipi i a les entitats.
Rodríguez explica que es tracta “d’una vida molt més comunitària”. “Ens organitzem amb els cotxes quan volem fer una sortida. L’altre dia un noi de l’edifici sortia a una obra de teatre i vam anar a veure’l”, posa com a exemple, i continua: “Conec el cas d’una veïna que va venir a viure a la Xicoira perquè se sentia sola on estava. Aquí ens podem trobar a fer un cafè a la terrassa. Estem oberts a fer qualsevol activitat”.
De què parlem exactament?
“Un habitatge cooperatiu és una alternativa a la compra o al lloguer. Agafa el millor de les dues opcions, perquè és assequible com el lloguer i estable com la compra”, declara Jose Téllez, tècnic de premsa i d’incidència política de Sostre Cívic. I afegeix: “Creiem en el dret a l’habitatge, que hauria de ser un bé d’ús i no un bé de mercat. Volem transformar la societat i la manera de viure”.
De fet, Sostre Cívic és una cooperativa sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure un model alternatiu d’accés a l’habitatge que sigui més just, accessible, no especulatiu i transformador. Treballen per projectes, com el de la Xicoira, i aposten per l’habitatge en cessió d’ús, per la qual cosa la titularitat de la propietat és col·lectiva i recau en l’entitat. Els socis tenen el dret a viure indefinidament en els habitatges cooperatius.
En el cas de la Xicoira, però, no van adquirir un solar, sinó que van comprar i adaptar un edifici a mig construir abandonat a causa de l’explosió de la bombolla immobiliària. Téllez explica que aquests són els projectes que més els agraden. “Els que recuperem del mercat privat i els col·lectivitzem, tot i que són els més difícils de trobar”, reconeix.
Els habitatges privats de la Xicoira van des dels 41 fins als 74 m2, sense comptar balcons i terrasses. A l’inici, els socis van fer una aportació d’entre 12.000 i 18.000 euros –dels quals se’ls tornaria entre el 90% i el 95% en cas d’abandonar el projecte– i les mensualitats que paguen ara van des dels 500 fins als 700 euros, més o menys. En el preu s’inclou la quota d’ús de l’habitatge i l’aparcament, però també els tributs, com ara la taxa d’escombraries o l’IBI, i els serveis, entre els quals hi ha l’internet, el manteniment i les despeses comunitàries.
Téllez, a més, detalla que “la diferència principal amb el lloguer és que les quotes seran les mateixes per sempre i que poden baixar quan el crèdit per construir la Xicoira s’hagi cobert”.
Tot plegat és possible, assenyalen, perquè el que ofereixen és a preu de cost i perquè construeixen i rehabiliten els edificis amb eficiència energètica. En aquest sentit, col·loquen plaques solars i fan millors aïllaments i recaptació d’aigües fluvials. A més, el fet de compartir serveis, com ara les rentadores, també rebaixa el cost de les despeses. “En els mesos de més fred, el preu per a tots els consums d’una unitat de convivència serà com a molt de 40 o 50 euros”, conclou Téllez.
