Foto de família de tots els regidors el dia de la constitució del ple per al mandat que ara s’acaba. Foto: F.J.R.
La ciutat més poblada del Baix Llobregat continuarà sent socialista. Res indica que el 28 de maig el PSC d’Antonio Balmón caigui en picat del 47% dels vots i els 14 regidors que va aconseguir a les eleccions del 2019, quan va recuperar la majoria absoluta. I poques vegades una entradeta periodística havia estat tan contundent i havia complert tan fil per randa la seva utilitat, que és la d’explicar l’objecte d’un article de manera resumida. Ara bé, estimat lector, et convido a continuar llegint per descobrir que les eleccions municipals a Cornellà amaguen un punt d’emoció que, a primera vista, pot passar per alt.
I és que aquest marge de sorpresa té a veure amb la incògnita de si més enllà de guanyar de manera folgada –cosa que Balmón té gairebé a la butxaca–, el PSC revalida o no la majoria absoluta. Com hem dit, el 2019 la va assolir, i no per un regidor, sinó per dos. És a dir, que la salsa dels comicis del 28M depèn de si els socialistes perden o no aquests dos representants que els permeten tenir majoria. El 2015 els hi va passar, quan es van quedar amb 11. Però d’això ja fa molt i la política catalana i l’espanyola es mouen en unes altres coordenades que aporten un vent favorable al PSC.
Els comuns diuen que són “l’única” llista alternativa al PSC amb experiència de govern
Si tornés a passar això el 28 de maig, és a dir, que els socialistes es quedessin amb 12 o menys regidors, començaria una partida del tot nova. No tant perquè hi hagués perill d’un pacte entre les altres forces que arrabassés l’alcaldia a Balmón –fet improbable per l’amalgama d’espais polítics diferenciats i fins i tot antagònics que impossibiliten qualsevol entesa–, sinó pel ventall de possibilitats que es podria obrir de cara al mandat. Perquè sense majoria absoluta, cal treballar més a fons per buscar consensos amb les altres forces.
Arribats a aquest extrem, caldrà estar atents al que fan els comuns, que tornen a estar liderats per Claudio Carmona, que aquest mandat ha estat tinent d’alcaldia de Medi Ambient per un acord de govern amb el PSC, tot i gaudir de majoria absoluta. Un comportament que no ha de sorprendre i que sol ser marca de la casa dels governs socialistes metropolitans amb majories absolutes, que d’aquesta manera tenen un toc de pluralitat alhora que s’estableixen els fonaments de pactes futurs amb forces a la seva esquerra per si les coses van mal dades.
Sigui com sigui, Carmona ha assegurat que són “l’única candidatura alternativa al PSC amb experiència de govern” i que representa, alhora, “renovació i energia”.
L’hora del canvi?
Lluny queden ja aquells planys que els líders de l’oposició feien en referència a les maneres, des del seu punt de vista, brusques de Balmón als plens. De fet, el batlle va lloar, en una conferència recent a l’Espai Línia, la tasca de l’oposició, a qui va dir que “estima”. Ara, com ha posat sobre la taula Carmona, el principal ariet contra el PSC és la longevitat dels seus governs: fa prop de 40 anys que governa la ciutat, Balmón en fa 35 que és regidor i 18 més que és l’alcalde. “El PSC s’acaba creient que l’Ajuntament és seu, i no ho és”, deia fa uns mesos al diari Línia la candidata d’ERC, Raquel Albiol, que està insistint molt en aquest missatge de canvi en les seves intervencions.
Albiol, amb experiència com a candidata des del 2015, ha arribat a un acord amb EUiA per concórrer plegats als comicis, com també ha passat en altres ciutats metropolitanes com l’Hospitalet. Juntament amb la unió de Podem i els comuns –que a diferència del 2019 concorreran plegats al 28M–, aquesta unió d’ERC i EUiA promet engrescar el vot a l’esquerra del PSC per intentar esgarrapar algun regidor més.
L’oposició es presenta com a hereva de les lluites obreres a la ciutat i reivindica el paper de l’antic PSUC
Per fer-ho, i aquesta és una altra de les claus de la campanya, s’està mirant molt al passat, a aquell Cornellà que preocupava el franquisme tant o més que ETA; a les lluites obreres del cinturón rojo que van col·locar el nom de la ciutat i de la comarca als diaris estatals. En aquest sentit, Joan Tardà, que tanca la llista d’ERC conjuntament amb l’exalcalde del PSUC Frederic Prieto, reivindica la candidatura republicana com l’autèntica hereva d’aquella tradició psuquera. Els comuns, al seu torn, incorporen a les seves lluites noms com Benigno Martínez, Carmen Romero i María José Pardo.
Per acabar, què passarà amb el centredreta i la dreta? Ciutadans intentarà mantenir els tres regidors, malgrat els mals auguris. Si no ho aconseguís, aquest vot conservador aniria a parar o bé al PP, que aspira a tornar a l’Ajuntament amb l’exregidor Manuel Casado, o a VOX, que està apostant per atiar les pors en relació amb la inseguretat en barris com Sant Ildefons o Gavarra. Una fórmula, tanmateix, que sembla que funciona, ja que està marcant el debat a Cornellà i a l’àrea metropolitana, on el PSC s’està erigint en garant de l’ordre amb propostes en la línia de millorar la seguretat, amb un ull posat a les possibles fugues de vots cap a aquests partits.
Els resultats del 2019
Cornellà va ser un dels municipis de l’àrea metropolitana on els socialistes van recuperar la majoria absoluta. Amb 14 regidors del 25 que hi ha al ple, el PSC d’Antonio Balmón va arrasar a les municipals del 2019 –va obtenir el 47% dels sufragis–, deixant molt enrere el segon classificat, ERC, que malgrat això va experimentar una històrica pujada fins als quatre regidors i el 14% dels vots. La candidata republicana, Raquel Albiol, ha portat la formació a tenir una representació històrica a la ciutat, per sobre fins i tot de l’espai dels comuns i de Podem, que es van presentar per separat i van aconseguir dos regidors cadascun. Per acabar, cal destacar que Ciutadans es va mantenir amb els seus tres regidors, que ja havia assolit quatre anys abans, el 2015. El PP i l’espai de la CUP, per contra, van desaparèixer del Ple cornellanenc. / Foto: F.J.R.
La campanya electoral
La campanya electoral a Cornellà està marcada per les proclames de l’oposició per posar fi a les quatre dècades de govern del PSC. El de la renovació a l’Ajuntament és el principal argument i ocupa bona part dels missatges que les formacions que es presenten estan introduint les últimes setmanes. Per altra banda, el debat pel model urbanístic –que no és únic a Cornellà– ha entrat amb força aquest mandat, amb el projecte urbanístic –o “ecobarri”, com prefereix dir-li l’alcalde Balmón– de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines, que preveu fer 2.500 pisos en una zona propera al riu. Partits com ERC donen ple suport a la plataforma opositora. De fet, els republicans han adaptat les seves proclames a l’argumentari d’aquesta, així com han fet amb altres qüestions com l’elevada densitat de població a la ciutat, tot i que de manera més tímida. / Foto: PSC
Possibles pactes
Si tenim en compte l’experiència dels últims mandats, és molt probable que el PSC i els comuns es tornin a entendre per conformar un nou govern municipal. L’entesa entre les dues formacions sembla, almenys de portes enfora, que ha estat positiva els últims quatre anys. Així mateix, encara no se sap si el possible suport dels comuns als socialistes haurà de venir per necessitats del guió –és a dir, per una hipotètica pèrdua de la majoria absoluta del PSC– o bé per apuntalar un nou govern en majoria de Balmón. Per tant, ara per ara no hi ha cap indici que faci pensar en la possibilitat d’un acord a múltiples bandes per arrabassar l’alcaldia als socialistes: comuns i Podem van plegats, mentre que el centredreta i el centre parteixen molt afeblits: PP i Junts han de lluitar per recuperar la representació al Ple i Ciutadans no té gaire bones expectatives. / Foto: ERC
