El carrer de la Creu Coberta de Sants va ser l’indret més castigat pels aldarulls durant la Mercè. Foto: Blanca Blay/ACN
Es podria dir que les Festes de la Mercè són el tret de sortida del curs polític a Barcelona. Com ja va passar de forma similar l’any passat, els aldarulls i l’assassinat d’una persona durant la festivitat han activat la maquinària política de l’acusació i la contraacusació entre les diferents formacions que es disputaran el govern de l’Ajuntament de Barcelona el pròxim mes de maig.
Els fets són clars: la segona nit de les festes, un jove de 25 anys va morir apunyalat a dos quarts de quatre de la matinada, entre el carrer de Lleida i l’avinguda del Paral·lel. A més, els voltants de la plaça d’Espanya van ser escenari d’aldarulls quan unes 500 persones, un cop acabats els concerts que s’hi celebraven, van negar-se a abandonar la zona i van enfrontar-se amb la policia. Van cremar contenidors i motos, van saquejar botigues i 12 d’elles van ser detingudes.
A partir d’aleshores, l’escena política va entrar en ebullició.
Reaccions de diumenge
Pels volts de les 12 del migdia de diumenge, el tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, i el tinent d’alcaldia de Cultura, Jordi Martí Grau, van comparèixer davant la premsa per valorar la nit de dissabte.
Ambdós van destacar que les festes s’havien desenvolupat “majoritàriament amb absoluta normalitat” i van defensar que el dispositiu de seguretat havia estat “molt dimensionat”. Així mateix, tant Batlle com Martí Grau van lamentar la mort del jove de 25 anys i els incidents registrats a les àrees properes a la plaça d’Espanya. Amb tot, van considerar que, en comparació amb els actes vandàlics de l’any anterior, els d’enguany havien estat menors.
Els partits de l’oposició van trigar menys d’una hora a reaccionar. Per a Jordi Coronas, d’ERC, mancaven “explicacions” sobre uns aldarulls que es van produir “al mateix lloc on ja van succeir l’any passat”, i assenyalava que l’alcaldessa Ada Colau i el mateix Batlle no estaven “a l’altura”.
Jordi Martí Galbis, de Junts per Catalunya, deia que els fets ocorreguts eren d’una “gravetat extrema” i titllava la situació de “caos realment preocupant”. “Barcelona s’està convertint en una ciutat insegura”, denunciava. Alhora, afirmava que el govern municipal era incapaç d’admetre “la realitat” i de fer “autocrítica”.
Luz Guilarte, de Ciutadans, i després de condemnar els fets, lamentava el “poc convenciment” amb què Batlle havia defensat els cossos policials, i afegia que “Barcelona és la ciutat més insegura d’Espanya”. “Els responsables de la ciutat miren cap a un altre costat, donen excuses i donen ales als que incompleixen, esperonen i subvencionen l’ocupació”, sentenciava.
També es mostraven indignades les entitats que conformen Barcelona Comerç, entre les quals hi ha els botiguers del carrer de la Creu Coberta, els més afectats pels aldarulls. “Vam demanar a l’Ajuntament i a la policia reforçar la seguretat”, deien en un comunicat. “No ha servit de res. No hi ha autoritat, ni capacitat ni vergonya”, afegien.
Dilluns de seguretat
El que havia començat com una discussió de partits va saltar al terreny de les polítiques de seguretat quan el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, en declaracions a Catalunya Ràdio, tot i assegurar que els aldarulls havien estat menors que durant la Mercè del 2021, va afirmar que calia una reflexió per prendre mesures per a pròximes edicions de la festivitat. Així mateix, va proposar millorar la distribució d’espais, crear aforaments limitats i controlar l’oferta d’alcohol en les festes populars.
Aquell mateix dia, el sindicat de funcionaris CSIF també va voler donar la seva opinió al respecte, i va criticar “l’absència d’autoritat” del govern de Barcelona contra la delinqüència, al mateix temps que qualificava de “nefasta i fracassada” la gestió municipal per fer front als aldarulls.
En una línia similar, però un dia després, s’expressava el sindicat de Mossos d’Esquadra USPAC quan criticava durament el model d’oci nocturn impulsat per l’Ajuntament i aplaudia el dispositiu de la policia per a la Mercè. Les paraules més contundents, però, anaven dirigides a Ada Colau, a qui es qualificava de política deshumanitzada que, “mentre el terra encara estava tacat de sang al lloc on va morir un nano de 25 anys, es dedicava a destacar i a ressaltar que podíem estar contents, ja que els danys a la ciutat havien estat menors en comparació amb l’any passat”.
Dimarts de contraatac
En un ambient caldejat, Colau va decidir intervenir en el debat a través d’un comunicat difós a les xarxes dimarts. “Ja n’hi ha prou de difamar Barcelona”, deia l’alcaldessa. Alhora, Colau considerava que els fets de la Mercè no eren suficients per definir la capital catalana com una ciutat violenta o “com si fos el Chicago dels anys 20 o Beirut”.
ERC i JxCat van contraatacar ràpidament. Mentre que Ernest Maragall lamentava l’actitud de Colau “a la defensiva”, Jordi Martí Galbis li reclamava que “reconegués la realitat” i augmentés els controls policials a Barcelona.
Per la seva banda, el socialista Jaume Collboni va reconèixer que calia revisar el que “no havia funcionat” durant la Mercè i va instar els seus rivals a “no fer politiqueria” en seguretat i a “buscar solucions”.
Finalment, l’endemà (ahir) tot va quedar oblidat, eclipsat per una nova baralla: la d’ERC i JxCat al Govern de Catalunya.
Un problema que cueja
Les festes de Gràcia, les festes de Sants, la Mercè de l’any passat o la d’enguany. Problemes d’ordre públic i grans esdeveniments semblen sinònims.
En aquest sentit, el passat mes de març, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va elaborar una investigació per intentar posar llum a un problema enquistat. El síndic feia una anàlisi del fenomen de la violència més enllà dels esclats puntuals, tot posant-los en context. Certament, fa dècades que succeeixen a Barcelona, sigui en manifestacions, celebracions esportives o festes populars.
A més, el defensor de la ciutadania instava els representants polítics a abordar la qüestió des d’una perspectiva global que anés més enllà del desplegament d’efectius policials. Això implicaria tenir en compte la veu dels joves, crear zones de festa segures i fer pedagogia de la festa saludable a través de l’educació.
