tractors protesta

Tractors bloquejant l’accés a Mercabarna en la protesta del dia 13 de febrer. Foto: Jordi Borràs/ACN

Els problemes dels pagesos al Parc Agrari tenen aparença de ciment. Si bé és cert que els agricultors subscriuen les reivindicacions que tenen a veure amb l’excessiva burocràcia, la competència deslleial, la venda a pèrdues o les restriccions ambientals que el sector està portant als carrers a través de tractorades que han deixat una estampa peculiar enmig de Barcelona, les problemàtiques que afronten els pagesos del Baix Llobregat tenen una particularitat que les fa gairebé úniques en el panorama català. I aquesta té a veure, principalment, amb la seva proximitat o, millor dit, amb el fet de pertànyer a l’àrea metropolitana, on s’encabeixen –com poden– els camps de conreu del Parc Agrari.

“El nostre principal problema és la pressió urbanística dels municipis dels voltants”, denuncia al Línia Germán Domínguez, responsable d’Unió de Pagesos al Baix Llobregat. Té 28 anys i conreus a Sant Boi i Santa Coloma, i sap el que costa començar des de jove en una professió poc valorada per les seves condicions. Però per si la manca de relleu generacional no fos prou alarmant, els pagesos del Baix Llobregat han d’estar amatents per l’avenç del ciment. “Al Parc Agrari hi ha una protecció, però mai n’acabem d’estar segurs”, reconeix Domínguez.

Unió de Pagesos, de fet, va sortir al carrer el passat 13 de febrer per tallar l’accés a Mercabarna amb una vintena de tractors arribats de la resta del Baix Llobregat i de l’Anoia, en el marc de les protestes convocades per la Plataforma 6F. Volien evitar que hi entrés cap camió i reivindicar una pagesia “viable”, que es faci complir la llei de la cadena alimentària i reduir els tràmits burocràtics. “Cada vegada està més deslligat el món rural de l’urbà”, assenyalava aquell dia el pagès vingut de Vilafranca Josep Marrugat, en declaracions recollides per l’ACN.

La ZEPA i l’aeroport

Podem estar d’acord o no amb l’asseveració d’aquest agricultor del Penedès, però l’equació que planteja no es pot resoldre de manera tan simple en el cas del Parc Agrari. Aquesta és una zona envoltada de ciutats, d’un nus de carreteres i vies i d’un aeroport internacional que té aspiracions de créixer. De fet, l’ampliació de l’aeròdrom preocupa els pagesos, tal com destaca Domínguez.

I, per si tot plegat no fos prou, el Delta del Llobregat és una àrea d’interès natural que és a l’espera de veure ampliada –o no– la seva protecció, a través de la controvertida zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) que planteja el Govern i que no agrada als pagesos ni als ajuntaments socialistes. “La ZEPA ampliada ens ho posa encara més difícil”, afirma Domínguez, que assegura que les restriccions ambientals entorpeixen l’activitat agrícola.

A tot aquest atzucac, a més, cal sumar-hi una sequera com no se’n recorda cap. I el fet de ser al costat de Barcelona no hi ajuda, precisament, ja que els caps de setmana els pagesos denuncien que pateixen talls d’aigua, que es desvia cap a la capital quan hi ha pics elevats de demanda. Tot i això, Govern i pagesia van arribar a un acord de mínims a mitjans de febrer per flexibilitzar les restriccions d’aigua per al sector primari. A més, els agricultors del Baix Llobregat reivindiquen inversions per millorar la xarxa de desguàs del Delta. Ho demana Domínguez, però també la Cooperativa Agropecuària de Gavà, que exigeix a la Generalitat que construeixi les infraestructures necessàries i a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que en faci el manteniment adequat. I és que quan plou en excés a Gavà i a Viladecans l’aigua inunda els camps i no s’evacua cap al mar.

De moment, amb tot, els pagesos del Parc Agrari resten a l’espera d’obtenir el permís per regar amb aigües de la depuradora de Sant Feliu; una aigua amb alta salinitat, però que és absolutament “necessària” per sortir del tràngol, sosté Domínguez.

Continuant al Baix Llobregat, tant la Cooperativa Agrícola del Prat com l’Agrària Santboiana s’han afegit a les tractorades. Unes protestes que, per a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que representa els grans empresaris agraris, han de venir acompanyades d’una negociació “realista” de millores que es puguin executar ja. “La solució a problemes de base no arribarà només sortint amb els tractors”, avisen des de l’institut, que fa una esmena a la totalitat al que defineix com a “corrent polític mediambiental” que perjudicaria l’agricultura. Mentrestant, el Parc Agrari espera, constret per la gran urbs, solucions.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram