Pare Cristina Bergua

Juan Bergua, pare de Cristina. Foto: Línia Cornellà

El 9 de març del 1997 Cristina Bergua Vera, una noia de 16 anys de Cornellà, va desaparèixer sense deixar rastre. Vint-i-cinc anys més tard, continua desapareguda, però no oblidada. I és que cada 9 de març els seus familiars i veïns es reuneixen en un racó del barri de la Gavarra, a la confluència entre els carrers Miranda i Mossèn Joaquim Palet, per mantenir viu el record de la Cristina. “És el nostre present i el nostre futur”, assegura a aquesta publicació Juan Bergua, pare de la noia.

La tenacitat d’aquesta família per saber què va passar amb la seva filla no ha tingut límits durant l’últim quart de segle. No debades, s’han convertit en un símbol del dret a conèixer on és un familiar desaparegut sense causa aparent, una xacra que manté en suspens gairebé 6.000 famílies de tot l’Estat. Sis mil persones que no hi són i de les quals no se sap res el dia d’avui. “Es fa difícil aprendre a viure sense ella, no n’hem après”, explica Bergua, que posa veu als milers de pares, mares, germans, cosins o parelles que encara esperen qualsevol pista o indici que posi fi a una anguniosa incertesa.

En el cas de la Cristina, les pistes han estat sempre poc fiables. La policia va sospitar des d’un primer moment de qui era la seva parella en el moment de la desaparició, tot i que mai no l’han pogut incriminar. Aquell fatídic 9 de març del 1997, la jove cornellanenca havia quedat amb ell per trencar la relació, però mai no va tornar a casa. I aquell 9 de març, Juan Bergua va anar a la comissaria a un quart d’11 de la nit a denunciar la desaparició de la seva filla. “Tenia una sensació al cor que no havia passat res de bo”, se sincera. Allà, tanmateix, li van dir que era millor esperar, perquè potser la noia s’havia escapat.

Nous protocols

Aquesta era la típica resposta que des de la policia donaven a les famílies que, amoïnades, corrien a la comissaria a denunciar una desaparició recent. “Ara ha canviat tot”, assenyala Bergua. “Les primeres hores són crucials i des d’aleshores s’afanyen més”, afegeix el pare de la Cristina, que així i tot continua reclamant “més agents i recursos” per investigar aquests casos.

Bergua i Balmón

Abraçada entre Juan Bergua, pare de Cristina, i l’alcalde Balmón. Foto: INTER-SOS

Davant la falta d’indicis, un any després de la desaparició, el 1998, Juan Bergua i la seva dona Luisa Vera, conjuntament amb altres famílies, van fundar INTER-SOS, la primera associació a Espanya dedicada a la recerca de desapareguts sense causa aparent. “Van ser uns inicis molt durs”, recorda Bergua, que havia d’atendre persones que denunciaven absències com la de la seva filla. “Havia d’apartar la meva història per escoltar-los”, explica.

Dues dècades més tard, INTER-SOS no està sola. Ara hi ha més entitats, com QSD Global, liderada pel periodista Paco Lobatón, presentador del mític programa de televisió Quién sabe dónde i a qui uneix una relació d’amistat amb els Bergua Vera.

Dedicats en cos i ànima

La pressió, però, els va acabant passant factura. Durant 15 anys, els Bergua Vera es van bolcar amb l’entitat “incondicionalment”. De fet, Bergua es va prejubilar per dedicar-s’hi en cos i ànima. “Duia 24 hores el telèfon de l’associació a sobre i vam assessorar més de 200 famílies”, rememora. “Al principi ho agafes amb ganes: solidaritzes, empatitzes…”, diu, però a la llarga “crema”, fet pel qual va haver de fer un pas al costat.

Acte record Cristina Bergua

Imatge de l’acte de record del 9 de març. Foto: INTER-SOS

No obstant això, la feina de l’entitat ha impulsat avenços tan importants com la creació el 2017 del Centre Nacional de Desapareguts (CNDES), que ha elaborat una base única per a tots els casos de desaparicions. I és que abans els diferents cossos policials no creuaven les seves dades. També van aconseguir que els Mossos posessin en marxa el 2014 l’Oficina d’Atenció a Familiars de Persones Desaparegudes. De fet, Bergua elogia l’exmajor del cos, Josep Lluís Trapero, de qui diu que és un gran professional que els va oferir tot el seu suport.

Amb tot, una de les fites més rellevants és que el 9 de març, la data en la qual es va perdre el rastre de la Cristina, és considerat, des del 2010, Dia de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent. Aquesta jornada -enguany no ha estat una excepció i ha tornat a comptar amb la presència de l’alcalde, Antonio Balmón-, desenes de veïns continuen reunint-se en un racó del carrer Miranda, batejat com Espai Cristina Bergua Vera, per no oblidar-la.

3.000 denúncies per desaparició el 2021

El 2021 es van presentar 3.333 denúncies per desaparició. Així ho va indicar el departament d’Interior el 9 de març, Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent. D’aquestes, el 98,8% es resolen. L’1,2% restant corresponen a casos com els que es recorden cada 9 de març.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram