Un dels cinc punts amb càmeres serà al passeig de Gràcia amb Gran Via. Foto: Maps
Ja fa més d’un any que l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que instal·laria 17 càmeres de videovigilància d’última generació al passeig de Gràcia. Tal com ha avançat Metropoli Abierta i ha confirmat el diari Línia, el passat 2 de març es va concretar l’última fase d’aquest projecte, i serà l’empresa Elecnor l’encarregada d’instal·lar les càmeres a un dels principals carrers de la capital catalana.
Segons queda recollit en la documentació del projecte a la qual ha tingut accés aquest diari, la iniciativa ascendirà a més de 150.000 eros i suposarà la instal·lació de les càmeres en cinc punts del passeig. D’aquesta manera, els indrets vigilats es trobaran al carrer Provença, al carrer Mallorca, al carrer Aragó, a la Gran Via i a la Ronda Sant Pere.
Alhora, les 17 càmeres hauran de ser capaces de classificar les persones per gènere, edat i indumentària. A més, hauran de permetre la detecció de “la zona de la cara” i capturar matrícules, vehicles o altres objectes com maletes. Els dispositius també faran “seguiment automàtic digital” i analitzaran l’entrada i sortida de persones en establiments. Finalment, el sistema haurà de comptar persones, gestionar cues, detectar i classificar sons segons si són “crits, explosions, trets o trencaments de vidres” i dur a terme mapes de calor basats en la intel·ligència artificial.
Un projecte controvertit
En resposta al Línia, l’Ajuntament de Barcelona va assegurar el novembre de 2021, és a dir, quan es va saber que el passeig de Gràcia tindria 17 càmeres, que la gran quantitat de dades que obtindrien els dispositius no seria utilitzada per dur a terme cap mena de reconeixement facial.
Així mateix, en aquell moment, Luís Sans, director de l’Associació de Comerciants del passeig de Gràcia, es va mostrar molt content amb el projecte del consistori. Segons va revelar Sans, la iniciativa va sorgir d’un acord verbal entre l’associació que lidera i el consistori. “Vam proposar a l’Ajuntament pagar nosaltres les càmeres, però finalment ens van dir que no”, deia Sans. “És un bon pas, una reclamació que fa temps que tenim els comerciants i que vol evitar els furts… Alguns estudis assenyalen que allà on hi ha càmeres es redueixen un 40%”, explicava. A més, segons les seves paraules, la instal·lació de càmeres evitaria “els actes de violència que es produeixen en manifestacions com la de Pablo Hasél”.
Aquesta mena de projectes, però, han suscitat fortes crítiques des dels moviments socials i les ONG que veuen una retallada de drets en la instal·lació de càmeres de tecnologia punta a l’espai públic. A més, Elecnor està en el punt de mira pels seus negocis amb dictadures del Golf Pèrsic o els seus projectes a Mèxic que, segons assegura l’Observatori DESC, atempten contra els drets humans.
