El nou sistema de reconeixement facial de TMB també haurà de ser capaç d’identificar persones que no portin mascareta. Foto: Línia
La documentació del projecte que TMB feia pública dimecres passat no dona lloc a equívocs. L’empresa municipal posarà en marxa un sistema de reconeixement facial a les seves instal·lacions de metro per detectar l’entrada de persones que han comès actes vandàlics com fer grafitis. Dit d’una altra manera, TMB sabrà quan les persones que han fet grafitis entren de nou al metro i podrà perseguir-les.
Segons queda recollit en la documentació, i tal com va avançar Tot Barcelona, el sistema, que es basa en algoritmes d’intel·ligència artificial, haurà d’informar TMB quan una persona “d’interès” es visualitza a través de les càmeres de videovigilància. “En el sistema es podrà afegir una persona a una llista d’observació facial carregant una fotografia o des d’un vídeo enregistrat”, afirma la documentació d’aquest projecte, valorat en 58.000 euros. A més, el sistema haurà de “permetre la cerca d’una persona per la seva descripció física, incloent-hi el color de la roba, el color dels cabells, el sexe i el grup d’edat”.
Segons han explicat fonts de TMB al diari Línia, es tracta d’una “prova pilot” que ha de permetre “reaccionar a temps i mitigar els problemes causats per vàndals i grafiters”. Es refereixen a “problemes d’intrusió a les instal·lacions”, com ara a “dipòsits de trens, tallers o túnels”.
Així mateix, aquesta tecnologia, que també incorporarà un sistema per registrar i controlar les matrícules i els vehicles, serà capaç de “reconèixer quan una persona no porta la mascareta o la porta mal col·locada, generant un avís i registrant l’esdeveniment per a possibles cerques posteriors”. Sens dubte, una funcionalitat estranya ara que ja s’ha aixecat la prohibició de no dur mascareta al transport públic.
En aquest sentit, l’empresa de mobilitat apunta que “el sistema no estarà estès a tota la xarxa de metro, sinó només a un subconjunt de 80 càmeres de les més de 7.000 que existeixen a la xarxa”.
Està permès?
Des dels seus inicis, les tecnologies de reconeixement facial i les biomètriques –reconeixement d’iris, d’empremta digital o de veu– han anat acompanyades de polèmica. Mentre algunes administracions volen aplicar-les, la justícia i els col·lectius de drets humans no ho tenen tan clar.
De fet, el mateix Comitè Europeu de Protecció de Dades ha recomanat la prohibició d’aquesta tecnologia, i el Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea (RPGD), que va entrar en vigor el 2016, és molt clar en relació amb les limitacions del reconeixement facial. Segons el text, queda prohibit el tractament de dades biomètriques amb la finalitat d’identificar una persona o fer-ho amb dades relatives a la seva salut, vida sexual o orientació sexual. Així mateix, les imatges captades per càmeres de reconeixement facial no poden ser tractades si no hi ha consentiment i coneixement de la gravació per part de l’afectat.
Des de Lafede.cat, una organització dedicada a la justícia global, afirmen que el reconeixement facial és una pràctica “alegal” que està “desregularitzada”. “Les dades biomètriques són d’alta sensibilitat, i per implementar aquesta tecnologia s’han de fer avaluacions d’impacte que demostrin que aquesta vulneració de la privacitat és necessària”, expliquen. Es refereixen, doncs, a casos de terrorisme o de violència sexual.
En el cas del metro és necessari implementar aquesta tecnologia? Des de la mateixa empresa municipal asseguren que, “tot i que el software ha estat demanat amb els requisits més alts de prestació tècnica, no està prevista la utilització de totes les funcionalitats, com la de reconeixement facial i, per descomptat, tant el software com la seva pròpia utilització han de complir amb tots els requisits legals i de protecció de dades”.
Des de Lafede.cat afirmen que en altres indrets de la geografia estatal ja s’estan aplicant sistemes similars sota el pretext del combat als grafiters. És el cas de l’Ajuntament de Las Rozas, a Madrid, que controla l’entrada i sortida de persones al seu municipi per “prevenir delictes”.
