Un dels motius més importants que expliquen el descens de presos és el tancament de la Model. Foto: Ajuntament de Barcelona
A principis del 2020, la població reclusa a Barcelona va arribar al seu mínim en 20 anys. A la capital catalana hi havia aleshores 819 presos penats i preventius, dels quals 629 eren homes i 190 dones. Durant els mesos més durs de la pandèmia, aquella tendència es va mantenir, i encara que aquest 2022 s’ha viscut un repunt del nombre de reclusos, que ha arribat als 944, estem parlant de xifres semblants a les del 2019.
Amb tot, són números que queden lluny dels del 2007, quan a la ciutat hi havia 3.516 persones preses, i també dels que es registraven fa 20 anys, quan n’hi havia 2.403.
Si ampliem el focus i mirem el que ha passat a Catalunya, veiem que el territori no ha seguit la tendència de la ciutat. El 2001 hi havia 6.301 presos. Va ser el 2010 quan el nombre de persones recluses va arribar al seu màxim històric, situant-se gairebé en les 11.000 persones. Actualment, segons dades del Departament de Justícia, hi ha 7.819 persones en situació de no llibertat.
Tot aquest ball de xifres indica que, mentre que a Barcelona el nombre de presos ha disminuït dràsticament, en el cas de Catalunya, tot i que també hi ha hagut una reducció, no ha estat tan notable.
Tres motius
Per què ha baixat tant el nombre de presos? No hi ha un únic motiu que ho expliqui. Podríem pensar que té a veure amb qui governa Barcelona. Consultades les dades, veiem que mentre Joan Clos va ser alcalde el nombre de presos va augmentar, i amb Jordi Hereu va arribar al seu màxim. Després dels governs socialistes, durant el mandat de Xavier Trias, la xifra va començar a descendir, i amb Ada Colau aquesta davalla s’ha intensificat. Per tant, el color del partit no té cap relació amb la situació demogràfica de les presons.
En canvi, sí que la tenen les decisions polítiques que venen de més amunt. Concretament, una del govern espanyol i una del Govern català.
L’any 2010, l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar la reforma del Codi Penal, i entre les múltiples modificacions impulsades es van rebaixar les condemnes per delictes de tràfic de drogues. En cas de venda de quantitats petites de substàncies il·legals, les penes passaven dels nou als sis anys. Això va reduir les condemnes i va suposar un primer buidatge dels centres penitenciaris.
La segona decisió que va fer descendir la població reclusa va arribar de la mà del govern d’Artur Mas. En aquest cas es va aprovar una circular del Departament de Justícia que permetia expulsar les persones migrants que a ulls del sistema penitenciari tinguessin poques possibilitats de reinserció social, un cop haguessin complert bona part de la pena. Aquella decisió tenia per objectiu buidar unes presons vora el col·lapse on en molts casos se superaven els tres presos per cel·la.
Tanmateix, la reducció del nombre de presos més dràstica a Barcelona es va produir per un altre fet. Entre l’any 2016 i el 2017 es va tancar la Model i molts presos van ser traslladats a altres centres penitenciaris del territori. Així, si el 2016 hi havia 1.881 presos a la capital catalana, el 2017 en quedaven 980.
El futur
Qualsevol situació de crisi produeix un augment de les persones que acaben a la presó. Com explicava el Línia l’octubre passat, la crisi econòmica del 2008 va fer que moltes persones acabessin recluses.
En gran part, això es produïa per la impossibilitat de traduir les penes en multes econòmiques. Però segons Alejandro Forero, de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, “contra el que podríem pensar, durant la crisi l’índex de delictes no va créixer”.
En una situació d’incertesa com la d’avui dia, caldrà veure com evoluciona l’economia per saber si Barcelona continuarà vivint un descens de la seva població reclusa o si, per contra, la crisi que ha de venir i de la qual molts ja parlen farà que augmenti el nombre de presos.
