L’alcaldessa de Barcelona haurà de declarar per presumptes subvencions irregulars. Foto: Blanca Blay/ACN
El cas que portarà a declarar com a investigada l’alcaldessa Ada Colau per suposades irregularitats en la concessió de subvencions públiques a diverses entitats continua portant cua. Aquest dilluns, precisament les entitats assenyalades –l’Observatori DESC, la PAH, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria Sense Fronteres, entre altres– han reaccionat molestes davant l’acusació cursada per l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, un col·lectiu del qual se’n saben molt poques coses, titllant-ho tot plegat de presumpte “assetjament jurídic”.
En un comunicat conjunt, les entitats signants consideren que la judicialització de les subvencions que han rebut seria “un intent orquestrat d’amenaçar els mecanismes de finançament públic de les organitzacions que defensen els drets socials bàsics en contra de la seva mercantilització”. “Avui estan atacant unes entitats i plataformes en concret, però demà pot ser qualsevol altra organització que afecti els seus interessos”, afirmen.
Una suposada estratègia dels “grups de poder”
En el mateix escrit, les entitats afegeixen que aquest suposat atac provindria de “grans corporacions, grups d’interès i determinats interessos polítics”, que farien servir la via judicial per “limitar i controlar la feina tant dels periodistes com de les organitzacions en defensa dels drets humans que treballen per la justícia global a tot el món”.
Segons els signants del document, el cas de Colau escenifica una presumpta estratègia cada cop més freqüent dels “grups de poder”. “Una de les eines que més estan emprant actualment per intentar limitar i controlar la societat civil són les demandes estratègiques contra la participació pública”, diuen. “Promouen processos judicials amb l’únic objectiu d’atacar determinades entitats que denuncien les seves pràctiques o interfereixen en els seus interessos econòmics”, conclouen.
