Els aldarulls per macrobotellots no són una qüestió nova a la ciutat de Barcelona. Foto: Jordi Pujolar/ACN
Botellot. La paraula de moda del moment. Definició de botellot: reunió d’amics que es troben per socialitzar mentre consumeixen begudes alcohòliques. Definició de macrobotellot: trobada multitudinària de persones en grups per consumir alcohol a la via pública.
Més enllà de les definicions, els botellots i els aldarulls viscuts durant les festes de la Mercè de Barcelona han esdevingut una arma política que tots els partits, tant catalans com barcelonins, estan utilitzant per atacar els seus adversaris. Mentrestant, el jovent continua al centre del debat públic sense tenir ni veu ni vot i sembla que el problema dels botellots i de la violència s’enquista.
Els fets recents
Tot va començar dijous passat, en la primera nit de la Mercè. Hi havia precedents que feien preveure que la celebració podia descontrolar-se. La festa clandestina a la Universitat Autònoma o els fets de Tiana així ho indicaven, i l’alcaldessa Ada Colau alertava que les mesures de reobertura de l’oci nocturn de la Generalitat serien insuficients per evitar els aldarulls.
Va arribar dijous i 15.000 persones es van reunir als voltants de la plaça d’Espanya. Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra van preferir contenir la concentració i no desallotjar-la.
Divendres a la nit ja no eren 15.000 sinó 40.000 i l’emplaçament, l’avinguda Maria Cristina. La festa va acabar amb una vintena de detinguts i una quarantena de ferits, 13 d’ells per arma blanca. A més, es van produir destrosses en edificis i vehicles.
Dissabte les escenes de la nit anterior es van tornar a produir al Front Marítim. Les destrosses a immobles van ser nombroses.
Les opinions
Si és cert que cada realitat admet tantes versions com persones hi ha, encara ho és més que els fets canvien del blanc al negre en funció del partit polític que els analitzi. Així, durant tota la Mercè les declaracions creuades, acusadores i contradictòries de les diverses formacions implicades es van succeir a un ritme frenètic.
El primer a reaccionar era Albert Batlle, tinent d’alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, que dissabte afirmava que el descontrol a Maria Cristina era com el volcà de La Palma: “Es podia preveure, però no es podia evitar”. Batlle afegia que els aldarulls ja no eren un “problema d’ocupació massiva de l’espai públic”, sinó un “problema d’ordre públic”. El comentari no era innocent, ja que amb ell assenyalava directament els Mossos d’Esquadra com a responsables del descontrol, o almenys de no saber-lo gestionar. A més, Batlle considerava que molts dels assistents eren “joves” i “hi anaven a fer activitats incíviques”.
Per la seva banda, el mateix dissabte, ERC culpava Batlle d’inacció davant dels fets de Maria Cristina. “No acceptem de cap manera la centrifugació de culpes. Batlle sabia que existia aquest risc i ho ha permès. Ens va explicar que el dispositiu per la Mercè era perfecte, quan mai ha pogut garantir la convivència”, deia el portaveu d’ERC a Barcelona, Jordi Coronas.
L’endemà, Ernest Maragall afirmava a les xarxes que “Barcelona viu un estat d’emergència nocturna que necessita resposta urgent”. Per això, la seva formació, juntament amb Junts per Catalunya, demanava a Colau la convocatòria d’un ple extraordinari per parlar dels botellots.
La pluja de ganivets creuats del cap de setmana va ser una broma si ho comparem amb les declaracions d’ahir dilluns. Els comuns van demanar al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que comparegués davant el Parlament per donar explicacions i van acusar ERC de rentar-se les mans després dels aldarulls. El PP va demanar la dimissió de Colau, mentre que ERC, en línies similars, va instar l’alcaldessa a assumir responsabilitats. Per la seva banda, el PSC va acusar el Govern català d’ERC i Junts de “legitimar, per acció o per omissió”, la violència als carrers.
Hi va haver més declaracions. El president Pere Aragonès considerava que Colau s’equivocava criticant l’actuació dels Mossos d’Esquadra en els aldarulls i fins i tot Inés Arrimadas, de Ciutadans, disparava indistintament contra Ajuntament i Generalitat afirmant que totes dues havien “justificat la violència durant anys” i que per això s’havien produït els aldarulls.
Cada partit treia a passejar la seva agenda política utilitzant un problema greu de convivència a la capital catalana. A més, totes aquestes opinions es feien córrer mentre els empresaris de l’oci barceloní clamaven al cel per les imatges viscudes durant la Mercè i el Sindicat de la Guàrdia Urbana CSIF duia a terme una forçada vinculació entre vandalisme i joves migrants sols. Aquestes últimes declaracions feien reaccionar el conseller Elena, que afirmava que els causants dels aldarulls eren “gent molt marginal” i afegia que no s’havia de relacionar “delinqüència amb joventut”.
Què hi ha darrere dels botellots?
El problema dels botellots no és nou. El 2006 es van produir aldarulls a Barcelona quan es va convocar un macrobotellot a través de missatges de mòbil. Aleshores, l’alcalde Jordi Clos va assenyalar que, en realitat, els actes de vandalisme havien estat causats per 250 individus que aprofitaven qualsevol convocatòria per enfrontar-se a la policia. Tant aquell botellot com els que durant l’any 2006 es van fer a tot l’Estat espanyol se celebraven en un context de grans canvis en les ordenances cíviques urbanes. A Barcelona, aquell any entrava en vigor la controvertida llei del civisme, que multava anar sense samarreta pel carrer i imposava sancions d’entre 50 i 1.500 euros a qui bevia a la via pública.
També va ser en aquell moment quan la capital catalana va començar a apostar per grans esdeveniments musicals com el Sonar, el Cruïlla o el Primavera Sound. Era una clara aposta per la cultura reglamentada i massiva –com els macrobotellots– que tocava de mort els bars musicals i la música al carrer.
Pot ser que aquest model de ciutat sigui el que ha fet que els botellots no hagin desaparegut mai? Els joves no han deixat de beure al carrer, ni tan sols quan l’estiu del 2020, amb motiu de la pandèmia, la Generalitat va augmentar fins als 15.000 euros les multes per consumir alcohol a la via pública. En part, això s’explica per la precarització d’un jovent que busca opcions d’oci tan barates com sigui possible.
Amb tot, es pot afrontar el que ha succeït aquests darrers dies com un problema derivat de la pandèmia que precisa respostes policials contundents. De totes maneres, caldrà assumir que el fenomen, com a mínim, ve de lluny i probablement té altres explicacions.
