Imatge històrica de la Merceria Rosa de Montserrat, de Mollet. Foto: Cedida
Els temps canvien i, amb ells, també evolucionen els negocis i les professions. De la mateixa manera que fa un segle era habitual ser sabater, sastre, forner i, en general, dedicar-se a algun ofici, avui dia la majoria de joves rebutgen aquests tipus de feines per dedicar-se al màrqueting, les xarxes socials o la informàtica i les tecnologies. Al cap i a la fi, es tracta d’una evolució natural que va acompanyada d’un conjunt de canvis socials, però que, inevitablement, suposa dinamitar la trajectòria de molts comerços històrics, que estan vivint els seus últims dies per la manca de relleu generacional.
Al Vallès Oriental són destacables els tancaments de botigues històriques de tota mena al llarg del darrer any. Sense anar més lluny, a Granollers han abaixat la persiana establiments amb més de 50 anys com el forn de Ca l’Espinasa, la pastisseria Pugidomènech, la joieria Garcia Cuevas, Duran Joiers o Calçats Pou; a Montornès ha tancat l’emblemàtica botiga Frutos Secos Ike, amb més de 40 anys, i a Martorelles ha posat fi a la seva trajectòria, de més de mig segle, Can Galí, l’històric establiment d’embotits i plats preparats. De la mateixa manera, també han tancat comerços amb trajectòries de més de 20 anys a altres municipis de la comarca. Tot plegat, per la jubilació dels propietaris, que no han trobat ningú que vulgui donar continuïtat a uns negocis que funcionaven.
El cas de Mollet
A Mollet, el tancament de negocis històrics ha estat especialment destacat en els primers mesos d’aquest 2024. A finals del gener abaixava la persiana la darrera sastreria de la ciutat, amb 125 anys d’història, i aquell mateix mes també tancava la botiga de roba femenina Delikado, després d’uns 20 anys al centre de la ciutat. Mentrestant, aquest darrer mes de març han tancat dos establiments històrics més, la merceria Rosa de Montserrat i la botiga de calçat esportiu Con-an, i un tercer negoci, Calçats Bambi, ha anunciat el seu adeu. El diari Línia ha parlat amb alguns d’aquests comerços per repassar la seva trajectòria.
La merceria Rosa de Montserrat obria les portes l’any 1962, ara en fa 62. “Vam venir del Terol un any abans i allà els meus pares ja tenien una botiga”, recorda Sara Montserrat, encarregada del negoci des que la seva germana Pilar es va jubilar. Segons explica, al poble on vivien “hi havia poca vida” i per això van traslladar-se a Mollet, on tenien família. “Un cop aquí, vam obrir la botiga i tant els meus pares com la meva germana i jo ens hem passat la vida darrere del taulell”, afegeix.
Les propietàries de la Merceria Rosa de Montserrat, de Mollet, abans de tancar la botiga. Foto: Cedida
“La merceria és un negoci que sempre ha funcionat bé i, al final, després de tants anys, la clientela s’ha convertit en part de la nostra família”, diu Montserrat. Amb tot, no ha trobat ningú que vulgui continuar el negoci i ha hagut de llogar el local. “És com dir adeu a casa meva”, lamenta l’encarregada, que abaixava definitivament la persiana de la merceria el 23 de març, posant punt final a la seva trajectòria.
Calçats Bambi, amb 61 anys d’història, també ha anunciat el seu tancament per jubilació a finals d’aquest any. “El negoci es va fundar l’any 1963, dedicat al sector de la moda del calçat infantil, i quan els primers propietaris es van jubilar, jo vaig agafar el relleu, ara fa 30 anys”, recorda Jesús Reig, propietari actual del comerç. Segons explica, el balanç de la seva trajectòria al capdavant del negoci és “molt positiu”, entre altres per la fidelitat dels seus clients. “La nostra experiència en el sector ens ha fet únics en aquest sentit i estem contents de la feina feta”, valora Reig. Abans que es jubili i abaixi la persiana, tot aquest any Calçats Bambi estarà de liquidació.
Solucions comercials
Davant d’aquest progressiu tancament de comerços, les ciutats vallesanes estan perdent part de la seva identitat comercial, ja que la tendència general és que allà on tanca un establiment únic, singular i de llarga trajectòria, hi obre una gran marca, si és que el local no queda buit.
Per debatre sobre el tema i intentar posar-hi solució, a Mollet es crearà una Taula de Reactivació Comercial, que treballarà per impulsar i dinamitzar el comerç local. Mentrestant, a Granollers fa temps que les associacions comercials es mostren preocupades per la manca de relleu i el tancament de botigues, i per això col·laboren amb els instituts que ofereixen cicles d’FP relacionats amb el sector, facilitant el contacte entre els estudiants i els comerços de la ciutat.
Un altre aspecte que es treballa a diversos municipis de la comarca, com Caldes de Montbui, Montmeló o el mateix Granollers, és la recerca de relleu a través del programa ‘Reempresa’ de la Diputació de Barcelona, que cedeix negocis que s’anaven a tancar a joves emprenedors. A la capital vallesana, per exemple, en els darrers 10 anys s’han fet una seixantena de cessions gràcies a aquest programa.
El relleu que sí que hi arriba
En un escenari marcat per l’envelliment dels comerciants, l’agrupació granollerina Del Rec al Roc ha renovat tota la seva junta directiva, amb membres més joves, després de tenir durant 11 anys un mateix president. És una rentada de cara que es vol reflectir també a nivell comercial.
