Arribem a la meitat del mandat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquesta institució hauria de servir per elaborar propostes i iniciatives que es puguin transformar en polítiques transversals que afectin i siguin beneficioses per al conjunt dels municipis que en formen part.
A més, durant aquest mandat, la institució ha assumit gran part de les funcions de l’antic Consell Comarcal del Barcelonès, que el Parlament de Catalunya va suprimir la legislatura passada.
La realitat és que, al principi d’aquests dos anys, l’únic que vam veure va ser un acord quadripartit entre el PSC, ERC, JxCat i els comuns per repartir-se cadires, càrrecs i assessors, convertint aquesta institució en una autèntica agència de col·locació. A més, aquest govern tan variat va servir al PSC com a moneda de canvi per poder tancar altres acords en institucions supramunicipals com la Diputació de Barcelona, en aquest cas amb JxCat en detriment d’ERC.
En l’àmbit polític, el més destacable en aquests dos anys ha estat la batalla que el grup de Ciutadans hem lliurat i estem lliurant contra el Tribut Metropolità, l’única mesura transversal i de gran importància que afecta gairebé tots els municipis que formen l’AMB. Com passa en moltes ocasions, aquesta ha servit per implementar un nou impost als ciutadans, que ja tenen nombroses factures per pagar provinents tant de les administracions locals i supramunicipals com de la Generalitat de Catalunya i del govern d’Espanya. Per tant, aquest nou impost deixa el contribuent en una situació molt complicada. A més, a ningú se li escapa que aquesta situació s’ha vist agreujada per la pandèmia, que ha comportat un enduriment de les condicions socials i econòmiques de moltes persones que viuen als municipis metropolitans. Estem parlant de persones que han perdut la feina o que han hagut d’abaixar la persiana dels seus negocis i comerços. Segurament són persones que han estat o estan en ERTO i, molt possiblement, moltes d’elles encara resten a l’espera de cobrar-lo. Se sap que, malgrat els anuncis propagandístics del govern del PSOE i d’Unides Podem, la realitat és que en molts casos aquesta ajuda no s’ha materialitzat.
El PSC, ERC, JxCat i els comuns van arribar a un acord a l’AMB per repartir-se cadires, càrrecs i assessors
Amb aquesta situació, els quatre partits del govern metropolità s’han mostrat units i ferms: a l’hora de cobrar impostos i taxes sempre es posen d’acord. No han estat capaços de tenir un mínim de sensibilitat davant la situació especial que encara estem vivint (i viurem) amb aquesta crisi social i econòmica accentuada per la pandèmia.
Durant aquest mandat, el grup de Ciutadans hem reclamat insistentment la necessitat de paralitzar el Tribut Metropolità, que només pretén recaptar diners sense que hi hagi una contrapartida per als municipis, és a dir, sense que el tribut es vegi reflectit en una sèrie de millores que beneficiïn els seus ciutadans. Hem denunciat la injustícia que suposa aquest tribut i els errors evidents que hi ha a l’hora de calcular-lo. Tot i això, el govern metropolità ha estat insensible a les nostres peticions i a les de diferents plataformes veïnals que s’han creat per demanar-ne la paralització.
A Ciutadans som gent tossuda i, per tant, continuarem denunciant i demanant, tantes vegades com calgui, la paralització i suspensió d’aquest tribut.
Aquesta és la realitat dels primers dos anys de mandat a l’AMB. Nosaltres pensem que, ja que existeix aquesta institució, hauria de servir per a altres coses. Hauria de ser un espai per posar en comú les polítiques de diferents àmbits que s’estan duent a terme als municipis i que en molts casos podrien ser beneficioses per a la resta, adaptant-les a la realitat i a les característiques de cada població.
El Tribut Metropolità només pretén recaptar diners sense cap contrapartida per als municipis
També hauria de servir per marcar estratègies comunes entre els municipis en temes tan importants com les infraestructures, la mobilitat o les polítiques per superar l’actual crisi social i econòmica.
És obvi que alguns dels problemes greus que pateixen els veïns dels municipis metropolitans són, precisament, la mobilitat, les infraestructures i el transport. Entre moltes d’aquestes localitats no hi ha una connexió que permeti fer desplaçaments amb més freqüència i guanyant temps.
Però aquests temes no són els que preocupen els quatre partits que formen el govern metropolità. Per a ells, un cop solucionat el tema de les cadires, els càrrecs i l’agència de col·locació –i havent assegurat una font d’ingressos a través de la butxaca dels ciutadans, una vegada més–, ja no existeixen més polítiques.
Falta una visió més àmplia del que significa aquesta institució i de les polítiques que es poden dur a terme amb els recursos dels quals disposa, però mentre aquests partits tradicionals continuïn al capdavant dels governs creiem que serà una tasca impossible.
Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona i membre de l’executiva nacional del partit
