Diuen que els clàssics no moren mai. Ja tenim la temporada d’estiu a sobre i torna (si és que ha marxat mai) la saturació dels busos que donen servei al Park Güell i entorns. No importa que posessin, durant anys, un bus llançadora des d’Alfons X que no feia servir ningú. No importa que suprimissin la parada just del davant de la porta del Park Güell de la carretera del Carmel. No importa que hagin tret el bus 116 de Google Maps. No importa que hagin renovat les escales de la baixada de la Glòria. No importa que faci més d’un lustre que s’arrossegui el problema… La temporada turística d’estiu ja és aquí i, amb ella, la saturació del teu bus.
Segons TMB, el juliol de l’any passat va ser un dels mesos amb més passatgers a les línies V21 i 24, dues de les línies de bus més saturades pel flux de turistes que visiten el Park Güell i de locals que simplement anem a treballar, a comprar o a buscar els nens a l’escola. El problema seria menor si no fos pel fet que aquestes són les dues úniques línies de bus que connecten la part alta del Carmel (i del Coll) amb Gràcia i el Pla de Barcelona per la carretera del Carmel. Qui afortunadament sembla que se salvarà de la saturació seran els usuaris del 116, bus de barri fulminat de les aplicacions de mobilitat per part de l’Ajuntament en pro dels i les veïnes de la Salut i Can Baró.
Fa poc presenciava un trist debat a X sobre el grau de culpabilitat dels turistes (com si en el fons no fóssim tots culpables de tot o, encara millor, ningú culpable de res) en la saturació del metro. Uns argumentaven que, efectivament, l’L3 i l’L4 comencen a anar rebentades de guiris en certes hores punta d’oci. Altres contraargumentàvem que la línia més saturada de metro, l’L5, la saturem els barcelonins, nosaltres solets, en hora punta al matí.
La qüestió és si davant del repte i dels problemes associats que comporta el turisme estem disposats a posar en marxa idees valentes i innovadores
Si bé, per una banda, la mobilitat no lligada a la feina o als estudis ha sigut històricament la gran oblidada de les polítiques de mobilitat, també és cert que la mobilitat produïda pels fluxos de turistes massa vegades només s’ha abordat des d’una òptica tarifària. No descobreixo res si afirmo que sovint veiem el turista com un bitllet amb potes (aquí crec que el caràcter mediterrani hi ajuda) i no tenim en compte l’impacte que la seva activitat té (com totes) sobre la nostra vida quotidiana.
No nego que s’hagin fet esforços. És cert que la freqüència del 24 i del V21 va moltes vegades al límit (d’aquí el “bus bunching constant” al V19), i ara pots pujar al bus per les dues portes davanteres. Tanmateix, la realitat és tossuda, i la saturació fa massa temps que està enquistada. També suposem que l’orografia del recorregut no permet posar busos articulats… Però no hi ha més alternatives? No es pot intercanviar part del recorregut del V21 amb el V19 per evitar que els turistes agafin el bus directament des de la Barceloneta? No es pot posar un bus llançadora al Park Güell que surti d’un punt més neuràlgic per als turistes que la plaça Alfons X?
Sense desmerèixer els esforços per limitar el creixement del turisme, o els discursos de decreixement d’aquest, en un grau o un altre Barcelona seguirà sent visitada per mig planeta, així com els mateixos barcelonins en continuarem visitant l’altre mig. La qüestió és si davant del repte i dels problemes associats que comporta el turisme estem disposats a posar en marxa idees valentes i innovadores. En el cas dels autobusos, seguir fent el mateix de sempre sembla que només ens ha fet perdre el temps.
Max Zañartu, tècnic de mobilitat
