El dret a l’espai públic és fonamental en un sistema democràtic saludable i per a una convivència tranquil·la i en pau. Aquest dret resulta especialment important per als col·lectius i persones que han estat excloses dels llocs públics per culpa dels estereotips, prejudicis o concepcions errònies del rol pròpies del capitalisme patriarcal. És un dret que a molts territoris es continua negant a les dones, posant-los traves en l’accés, malgrat els drets aconseguits i els avenços cap a la igualtat. Parlem del dret a ser-hi i a poder organitzar activitats com a col·lectiu o individualment sense limitacions, pors o bretxes de gènere.
Des de les ciutats, i especialment des de les administracions públiques, hem de garantir aquests espais públics a les dones, fomentar-los i crear noves plataformes o àgores des d’on ens puguem expressar lliurement, trencant els motlles de la societat que s’obstina a cosificar-nos i a limitar la nostra autonomia i influència social. A Santa Coloma, el 2020 vam inaugurar La Ciba, un equipament públic amb vocació metropolitana, precisament per dotar-nos d’un gran espai públic multidisciplinari adreçat a les dones, per oferir-los un altaveu i alhora un gran centre de recursos integrals; l’enyorada gran habitació pròpia de l’estimada escriptora britànica i referent del feminisme internacional Virginia Woolf.
Aquest estiu hem inaugurat la segona edició de l’Escola d’Estiu de La Ciba, denominada Summer Camp, per tornar-nos a trobar presencialment i compartir un espai públic on poder-nos formar en àmbits on ara mateix les dones patim una gran bretxa de gènere –la bretxa digital– i on poder aprendre valors que van lligats al feminisme, com els de l’ecologia i la coeducació. La Summer Camp està sent un gran altaveu públic d’expressió de les dones. Una ocasió per recuperar aquells espais que la mateixa pandèmia de la covid ens ha arrabassat. Aquesta escola s’ha organitzat entorn de tres eixos d’actuació que són fonamentals per avançar cap a la igualtat real i efectiva: la necessitat de trencar amb la bretxa digital i de les professions STEM (acrònim en anglès de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques); la importància de la coeducació per fomentar un nou imaginari lliure d’estereotips de gènere i sexismes; i l’eix de l’ecofeminisme o línia verda, com l’hem definit, que posa el focus en l’economia circular i feminista, on el medi ambient i la protecció de la biodiversitat són clau per avançar cap a societats més sostenibles. Precisament, són conceptes en sintonia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030 impulsats per les Nacions Unides i amb els quals ens hem de comprometre, a nivell individual i col·lectiu, per la igualtat de les persones i la durabilitat del planeta.
A Espanya, només el 29% de les persones matriculades en carreres d’Enginyeria són dones. Si ens fixem en els graus universitaris d’Informàtica, aquest percentatge és encara més baix, d’un 13,4%, segons dades de l’últim informe Igualtat en xifres publicat pel Ministeri d’Educació. És paradoxal que el nombre de dones matriculades i graduades en les universitats espanyoles supera el dels homes, però la seva presència en les titulacions STEM és notablement inferior, quan és un àmbit amb molta projecció professional de futur. Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), el 2030 el 80% de les ocupacions d’avui hauran desaparegut i seran reemplaçades per aquelles que tinguin una formació STEM. Per tant, aquesta bretxa de gènere suposa un perjudici, no només per a les dones, sinó per a la societat en general.
Els valors de l’ecologia i el feminisme són més necessaris que mai per encaminar-nos cap a societats i ciutats sostenibles i resilients
És evident que les noves tecnologies en general, i les tecnologies de les dades en particular, estan tenint un fort impacte en les nostres vides, a tots els nivells, afectant-nos individualment i com a col·lectiu i revolucionant la manera de funcionar de les administracions públiques i de les empreses privades. Tenim un món cada vegada més digitalitzat i més interconnectat, però on les persones cada vegada estan més desprotegides. Atacs cibernètics, violació de les dades personals o robatoris d’identitat són les amenaces creixents d’aquest món, en el qual les dones som doblement vulnerables, especialment les més joves. En aquest sentit, des de La Ciba Summer Camp hem organitzat una formació en ciberseguretat per a noies i nois per dotar-los d’eines contra les denominades ciberviolències, en augment sobretot a les xarxes socials. També estem fent una aproximació a la intel·ligència artificial, sobre dispositius de reconeixement de veu i programes de reconeixement facial, adreçada també a les i els joves i amb la participació d’una mentoria de dones que s’estan formant a La Ciba com a programadores web.
Una altra línia de treball de La Ciba, i enguany de la Summer Camp, és la coeducativa i sostenible, és a dir, aquella en la qual la formació i l’educació s’imparteixen en condicions d’igualtat i on no es posen límits d’estereotips als aprenentatges. En aquest sentit, a través del joc lliure i experimental, hem organitzat activitats adreçades a les famílies i als infants per descobrir i crear segons les preferències de cadascú. La coeducació també ha d’estar present en els contacontes, així com en totes les narracions orals. Recordem que el llenguatge té un enorme poder de reproducció de realitats i significats i que cal fomentar un ideari que trenqui amb els sexismes que encara imperen a la nostra societat, des de petits. Els estereotips i les jerarquies del masculí i el femení.
La coeducació és indubtablement la base per prevenir i lluitar contra les discriminacions per raó de sexe o de preferències afectives, així com el pal de paller en la prevenció de totes les violències vers les dones. Les dades sobre violències masclistes i feminicidis ens fan pensar que la coeducació és més necessària que mai. Segons la delegació del govern a Catalunya, hi ha 39.917 dones amb protecció policial per risc de ser agredides per les seves parelles o exparelles, un 20% més que l’any passat, i el nombre de dones que han de portar la polsera telemàtica per protegir-se dels seus agressors s’ha incrementat un 25% en un any.
La tercera línia de treball és la verda, basada en l’ecofeminisme, un terme que va encunyar l’escriptora Françoise d’Eaubonne el 1974 i que es va convertir en un potent corrent de pensament i un moviment social que posava de manifest la relació entre la subordinació de les dones i l’explotació del món viu no-humà. Al final, l’ecofeminisme ha avançat com una hibridació entre tres moviments de fort calat: el pacifista, l’ecologista i el feminista. Ara, els valors de l’ecologia i el feminisme són més necessaris que mai per encaminar-nos cap a societats i ciutats sostenibles i resilients. Caldrà que aquests valors impregnin i siguin més presents que mai a l’espai públic, com a plataforma o àgora de progrés col·lectiu i individual.
Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
