En la foscor de les set del matí del dia 15 d’octubre, després de fer esclatar la pólvora que ens recorda el so sinistre dels trets que l’afusellen, fem memòria del president Companys a la rotonda de la sortida de l’autopista on Badalona li ret homenatge. “Per Catalunya!”, va cridar. “Per Catalunya i el que representa de pau, justícia i amor”, va deixar escrit. Lluís Companys i la seva eloqüència ens interpel·len, 83 anys després. No hi ha mostra ni símbol més clars de l’opressió nacional que pateix un poble que tenir una llarga llista de ciutadans, de líders polítics i de presidents perseguits, exiliats, empresonats, torturats i afusellats. No hi ha mostra ni símbol més clars de les aspiracions de llibertat d’un poble que tenir una llarga llista de ciutadans, de líders polítics i de presidents que, malgrat la repressió, lluiten “per Catalunya i el que representa de pau, justícia i amor”. A l’acte convocat per ERC se’ns convida a parlar a la resta d’organitzacions polítiques i ciutadanes que hi som presents. Perquè la seva figura i els seus ideals ens travessen al conjunt de la població i van més enllà de partits i tendències. Però a l’acte la participació no és massiva, no és completa. L’absència del PSC sorprèn. Amb la del PP ja s’hi compta, per bé que com a partit de govern ha convocat l’acte oficial del municipi unes hores després, a les 10h.
El president Companys, elegit democràticament, va morir executat a mans de l’estat espanyol per una extrema dreta feixista que ostentava el poder per mitjà d’un cop d’estat. L’extrema dreta té moltes cares i utilitza moltes formes de lluita. No sempre assoleix el poder mitjançant cops d’estat, sinó que de vegades assoleix el poder a través d’eleccions i és, per als demòcrates, un repte revertir aquesta paradoxa. Una paradoxa que s’ha encarnat en les grans febleses de la llei de memòria democràtica, condicionada en forma de retallada d’aspiracions pels partits hereus dels botxins que, al final, igualment hi van votar en contra. No podem oblidar mai que el Partit Popular i Vox són els hereus directes del franquisme i que l’esperit amb el qual aborden el catalanisme polític és sempre antidemocràtic. Sigui la recollida de signatures contra un estatut aprovat en el marc legislatiu constitucional, referèndum legal inclòs, siguin les amenaces de Pablo Casado, portaveu del PP l’any 2017, als líders polítics electes del Parlament i del Govern de la Generalitat insinuant que acabarien afusellats com Companys.
Albiol tracta amb menyspreu el catalanisme que li ha prestat vots, un préstec pel qual ja se li acaba el crèdit
Per això l’acte municipal d’homenatge a Companys convocat pel govern del PP a Badalona estava impregnat d’una morbositat paradoxal i era un contrasentit que posava alhora en contradicció la resta de partits. D’una banda, podia semblar justícia poètica que el Partit Popular s’hagués de veure obligat, com a partit de govern, a retre homenatge al president Companys. Però, d’altra banda, formar part d’aquell homenatge era també una forma de validar el PP de Badalona com a partit democràtic i a sobre respectuós amb el catalanisme. Nefast. I això passava tot just una setmana després que el propi García Albiol es manifestés desacomplexadament contra el catalanisme a la manifestació convocada per la ultradreta al Passeig de Gràcia de Barcelona, una manifestació que va punxar estrepitosament, perquè malgrat exhibir-hi els màxims líders (Ayuso, Feijóo i el propi Albiol) i els recursos i màrqueting invertits no va aconseguir ni tan sols omplir-lo. Sigui com sigui, la pluja tan necessària per al país va deslluir l’acte municipal, on sí que hi va assistir el PSC, sumant-se a la resta que doblàvem homenatge, però qui no hi va assistir va ser l’alcalde. I no és menor el tripijoc que va fer. Albiol, present a la manifestació fatxa contra l’independentisme català, va ser actiu a les xarxes perquè tothom sabés que havia anat a manifestar-se contra el catalanisme. En canvi, el matí del 15 d’octubre va ser actiu a les xarxes per comunicar, per passiva, que no assistia a l’homenatge a Companys, ja que a la mateixa hora va mostrar-se fent una sessió al gimnàs. Perquè quedés clar. Tan clar com que a l’homenatge municipal per part del govern no hi va assistir ni l’alcalde ni cap tinent d’alcalde i es va limitar la representació a una regidora delegada. Amb aquest menyspreu tracta el catalanisme que li ha prestat vots, un préstec pel qual ja se li acaba el crèdit.
Ho repeteixo. L’extrema dreta té moltes cares i utilitza moltes formes de lluita. No sempre assoleix el poder mitjançant cops d’estat, sinó que de vegades assoleix el poder a través d’eleccions i és, per als demòcrates, un repte revertir aquesta paradoxa. L’any 1936, davant el repte d’enfrontar l’extrema dreta a les urnes, el president Lluís Companys ho va fer impulsant el Front d’Esquerres, una àmplia coalició de partits. I davant d’això ens haurem d’enfrontar els partits de Badalona, més d’hora que tard, sense exclusions.
Ho tornarem a fer. Tornarem a guanyar, a vèncer.
