Una de les singularitats de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) és que s’ha anat configurant de manera multicèntrica a partir de tres escales: la ciutat de Barcelona, amb 1,6 milions d’habitants, l’àmbit purament metropolità, caracteritzat pel contínuum urbà, amb 32 municipis i 3,2 milions d’habitants, i la regió sencera, que s’escampa de Vilanova i la Geltrú a Sant Celoni, amb 5 milions d’habitants. Avui, aquesta és la ciutat real, la de les interdependències quotidianes, que és equivalent, per exemple, a la gran metròpoli parisenca. En contrast amb aquest policentrisme, la majoria de capitals europees s’han articulat amb un centre que ha exercit un únic lideratge en tots els àmbits. Una conseqüència d’aquest model és l’acumulació de tot el capital cultural i de coneixement a l’àrea central, com passa a París o a Londres.
Afortunadament, la configuració de l’RMB ha permès l’aparició de diferents centralitats en els àmbits de la recerca i la innovació. Els sis nuclis de recerca més antics són a la ciutat de Barcelona, però els sis més recents són a l’àrea metropolitana. L’efecte de taca d’oli haurà de continuar creixent a partir de nuclis ja existents com el Tecnocampus de Mataró, la UPC de Vilanova o el Parc Taulí de Sabadell. Sembla evident, també, que els grans equipaments culturals del futur es faran fora del municipi de Barcelona, però seran tan barcelonins com el MNAC o el MACBA. Aquestes noves centralitats estan cridades a aterrar sobretot al voltant del Besòs i del Llobregat. Els dos rius, que en el seu moment delimitaven Barcelona, han esdevingut dues grans rambles d’una gran ciutat metropolitana dins de la regió, i haurien de ser dos corredors culturals. Al Besòs haurem de fer una aposta cultural important, perquè és de les àrees més densament poblades d’Europa. I el Llobregat és estratègic per exercir de capital de la cultura catalana, perquè ens connecta amb la resta del país.
Un exemple d’això són les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs, un dels projectes territorials estratègics que ha de convertir-se en un gran pol d’atracció: una tèrmica que incrementi la temperatura cultural de Barcelona. Totes les grans ciutats europees han reciclat el seu patrimoni industrial, i les tres xemeneies acumulen memòria obrera d’un dels àmbits que més immigració va acollir. Certament, és un edifici controvertit, però és la Sagrada Família civil que tenim a Barcelona, i estic convençut que d’aquí a uns anys acabarà sent una referència arquitectònica. A l’altra banda, a l’eix del Llobregat, hi ha la Casa Gomis de la Ricarda, que a qualsevol ciutat europea estaria museïtzada i que està cridada a ser un altre dels equipaments culturals de referència.
Els grans equipaments culturals del futur es faran fora de Barcelona, però seran tan barcelonins com el MNAC o el MACBA
És fonamental que les diferents centralitats, presents i futures, es vinculin a les ciutats i barris on s’ubiquen, trencant la idea que hi ha catedrals de la cultura desconnectades de la ciutadania, i considerar-la com una matèria comunitària. Hem de procurar que a tot arreu passin coses arrelades al territori immediat. A Barcelona, per exemple, el CCCB té un projecte d’acompanyament a les escoles del Raval, i Fabra i Coats ha esdevingut un equipament de ciutat sense renunciar als lligams estrets amb Sant Andreu. Experiències com el Citilab de Cornellà o la Capsa del Prat fomenten el desplaçament d’usuaris i de públics arreu de la regió. Sense oblidar experiències compartides com el Dansa Metropolitana, que organitzen deu ajuntaments metropolitans amb el suport de l’AMB i la Diputació.
La cerca del moviment del públic i dels projectes vinculats a l’entorn definirà Manifesta, la biennal d’art nòmada, que acollirem el 2024. Com que és una iniciativa que s’apropa a cada territori per treure’n tot el potencial i explicar-lo al món, creiem que és un encert l’aposta per descentralitzar-la i que es projecti a escala de regió metropolitana. Volem que els esdeveniments se succeeixin a Granollers, Terrassa, Mataró… perquè cada vegada ens ha d’interessar més el que passa en altres indrets d’aquesta gran ciutat.
En el cicle Metròpoli intel·ligent de Barcelona Demà que organitza el Pla Estratègic Metropolità, hem assenyalat la recerca i la innovació com la matèria primera per fer front als desafiaments actuals. També hem destacat la importància de la cultura per generar una societat crítica. Les noves centralitats de la regió metropolitana ens ofereixen, conjuntament, totes les condicions per posar en relleu la recerca, la innovació i la cultura com a eixos fonamentals per al seu desenvolupament.
Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Panificació Estratègica a l’AMB
