Arriba l’estiu i, amb la calor i les vacances, també augmenta a la nostra ciutat, i especialment als barris més cèntrics, la presència de turistes i visitants que venen a gaudir uns dies de l’arquitectura, la gastronomia o la cultura de Barcelona o que, senzillament, venen a passar-hi uns dies.
El turisme és una activitat que no és gens neutra, com de fet no ho és cap activitat econòmica. Qualsevol activitat genera allò que els economistes en diem externalitats. D’aquestes n’hi ha de positives i de negatives. De fet, el que volem dir és que qualsevol activitat econòmica genera impactes evidents en l’entorn on aquesta es desenvolupa.
En el cas del turisme, és evident que és una activitat que fa ús dels serveis públics de la ciutat (mobilitat, neteja, seguretat, etc.), que comporta molta densitat de persones als punts més atractius i que també genera altres impactes, com la reducció d’habitatge destinat a l’ús residencial si no es limita o prohibeix el seu ús turístic.
Per tant, el turisme, atesos els impactes que genera, s’ha de governar. És des de les institucions públiques que hem de treballar en propostes i aplicar-les per maximitzar els impactes positius del turisme i, sobretot, garantir que els impactes negatius que també genera són tolerables i no afecten substancialment el nostre estil de vida.
En aquest sentit, recentment el Govern de Catalunya ha aprovat un Decret Llei perquè les llicències d’habitatges d’ús turístic, unes 11.000 aproximadament a la ciutat, s’extingeixin al cap de cinc anys i que, per tant, l’any 2028 el parc d’habitatges de Barcelona es pugui ampliar.
Sembla lògic assumir que els turistes paguin en impostos allò que ‘consumeixen’ en serveis públics, com a mínim
Centrant-nos, per altra banda, en el cost que té el turisme a la ciutat, si adaptem al 2024 les dades que aporta l’estudi Quantificació de l’impacte del turisme sobre el pressupost municipal de Barcelona, d’Albert Solé Ollé elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona, corregint l’augment de la inflació, el cost anual dels turistes a la ciutat en més neteja, més transport, més seguretat, etc. és d’uns 143 milions d’euros. Per tant, sembla lògic assumir que els turistes paguin en impostos allò que ‘consumeixen’ en serveis públics, com a mínim.
Des d’aquesta perspectiva, després d’una feina intensa del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona amb l’aleshores vicepresident d’Economia del Govern de Catalunya, Pere Aragonès, l’any 2021 es va començar a aplicar, per primer cop, un recàrrec barceloní a l’impost que paguen els turistes per allotjar-se en un establiment turístic.
Fins aquell moment, Barcelona recaptava entre 15 i 20 milions d’euros anuals, de la part que li cedeix la Generalitat de l’impost turístic català. Enguany, amb el recàrrec, passarem a una recaptació global de més de 95 milions d’euros. Però no n’hi ha prou, i per això el darrer Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona, a proposta d’Esquerra Republicana, va aprovar incrementar el recàrrec que actualment se situa a 3,25€/nit fins a 4€/nit, que és el màxim legalment permès actualment, així com iniciar les negociacions amb el Parlament i el Govern de Catalunya perquè aquest topall es pugui incrementar. Quant? Doncs, com a mínim, fins a 6€/nit, que és el que permetria que la recaptació de l’Ajuntament de Barcelona de l’impost turístic superés els 143 milions d’euros anuals que costa en serveis públics el turisme a la ciutat.
Jordi Castellana, portaveu del Grup Municipal d’ERC a Barcelona i regidor metropolità
