En el primer episodi de la sèrie Girls, la protagonista, Hannah Horvath, està preocupada perquè el noi que li agrada no li respon els missatges. La seva amiga Marnie, que no la vol veure patir, estableix una jerarquia dels canals de comunicació perquè sigui conscient que ell no mostra cap mena d’interès en ella: “A l’esglaó més baix hi ha el Facebook, després vindrien el xat de Google, els missatges de text, els correus electrònics i el telèfon. Parlar cara a cara és l’ideal, però està passat de moda”.
La comunicació presencial ha esdevingut un objecte de luxe, almenys entre els més joves. Els joves prefereixen la comunicació asíncrona, és a dir, aquella en què no cal que els interlocutors coincideixin en el temps. “No l’he sentit”, “el tenia en silenci” o “tenia poca cobertura” són les tres principals excuses dels millennials i de la generació Z per no agafar una trucada de telèfon. I és que molts joves se senten violentats i ansiosos quan en reben una perquè creuen que els robarà molt temps. Així ho consideren el 75% dels entrevistats en l’estudi Generation mute, millennials phone call statistics fet a 1.200 nord-americans nascuts entre el 1981 i el 1996.
Als joves, les trucades els semblen una mena d’ofensa, i per això les eviten. Els experts els anomenen la generació muda. Altres motius pels quals no responen una trucada són: interactuar amb una persona “demandant” –és a dir, els joves tenen la impressió que qui truca té més necessitat que qui rep la trucada i no volen fer-se’n càrrec– (64%); la invitació a un esdeveniment (55%); haver de fer un favor (49%) o la confrontació verbal amb l’altre (46%).
La comunicació presencial ha esdevingut un objecte de luxe, almenys entre els més joves
A Internet és molt fàcil silenciar, bloquejar o fer desaparèixer l’altre. Tant és així que en els darrers anys han aparegut diferents neologismes per referir-se a aquesta mena de comportaments: ghosting, benching, bredcrumbing… Ghosting és desaparèixer sense donar cap explicació; benching vol dir tenir algú sempre en la reserva; bredcrumbling és quan algú no té intenció d’anar més lluny en una relació sentimental, però vol tenir atenció i segueix coquetejant només per sentir-se desitjat.
Mentrestant, les habilitats comunicatives per expressar-se en viu, cara a cara, es perden. Els joves prefereixen la comunicació asíncrona a través dels missatges de text o d’àudio en diferents plataformes, com ara Whatsapp o Instagram. En aquest format se senten més segurs, ja que no han de posar a prova les seves habilitats en temps real. En una trucada no poden esborrar les paraules, però un àudio el poden repetir fins que surti bé.
Els anomenen la generació muda, però són la generació monòleg. S’expressen tot el temps a través de les seves xarxes socials, però ho fan a la seva manera: sense ser interpel·lats per l’altre, sense haver d’interactuar, mostrant-se perfectes, sense fallar.
