Cada cop que completem una volta al sol, els humans tenim una estranya mania: fer balanç de l’any que deixem enrere i fer pronòstics sobre l’any que ens espera. Diaris, programes de televisió, ràdios, pòdcasts… Tots s’encarreguen de fer resums de notícies, esdeveniments, pífies i de tot allò que pugui ser llistat i enumerat.
Entre tots aquests temes, un dels que sempre genera més interès és la mobilitat. Saber què et depararà l’any nou en termes de transport és una cosa que tothom vol saber, en tant que, en major o menor mesura, tots ens desplacem. En aquest aspecte, el 2024 serà per a Barcelona i Catalunya un any interessant en termes de mobilitat, no tant per les inauguracions, sinó per l’avanç en projectes clau.
Iniciada amb mal peu per les incerteses de la pandèmia i la guerra, la dècada dels 20 pot esdevenir un moment clau pel que fa a la transició energètica i el canvi climàtic. Els darrers anys hem viscut els estius més càlids i una de les pitjors sequeres des que se’n tenen registres. També constatem, mes rere mes, com batem rècords de temperatura. Tot i això, aquests darrers anys també hem vist xifres rècord d’instal·lació de potència renovable i l’inici de la democratització del cotxe elèctric.
Aquesta dècada serà clau en molts aspectes, també en el camp de la mobilitat. La ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana se la juguen en projectes clau; projectes que marcaran un abans i un després en la manera com la capital es relacionarà amb si mateixa i el país.
En primer lloc, un projecte sovint titllat de faraònic que comença a veure la llum al final del túnel: l’estació intermodal de la Sagrera. En obres des del 2010 i amb un rècord de dates de finalització incomplertes, aquest 2024 hem de veure com, finalment, els trens d’alta velocitat comencen a passar (no aturar-se) per dins de l’estació. Aquest fet representarà una fita clau per a la infraestructura, que avui dia es troba per sobre del 70% d’execució.
Una altra infraestructura també titllada de faraònica, i que rivalitza amb la Sagrera pel que fa a incompliments de calendari, és la famosa Línia 9 del metro de Barcelona. Amb la represa de les obres a la primavera del 2022, el projecte encara la seva fase definitiva: la finalització del tram central, que es preveu que estigui enllestit abans del 2030. A hores d’ara encara queda per perforar el tram de Sarrià a Lesseps i acabar totes les estacions entre Zona Universitària i la Sagrera-TAV. Si s’acaba abans l’L9, la Sagrera o la Sagrada Família només ho dirà el temps…
El paradigma de la mobilitat sostenible ha vingut per quedar-se, i aquesta dècada presenciarem a tot el món un augment exponencial de les infraestructures de transport
Un altre projecte que ha despertat una bona dosi de polèmica és la connexió del tramvia per la Diagonal. Aquest 2024 s’espera la inauguració de l’única fase que està actualment en obres, la part compresa entre les Glòries i Jacint Verdaguer. Veurem si el govern municipal, amb Jaume Collboni al capdavant, acaba la connexió que tantes portades ha ocupat.
Una de les revelacions del 2023 que portarà cua és el traspàs de Rodalies. Tot i que s’entreveu un procés llarg (ni Roma es va construir en un dia ni els Mossos es van desplegar a Catalunya en una nit), aquest 2024 s’espera, com a mínim, la creació de l’empresa mixta Estat-Generalitat que haurà de prestar el servei. En paral·lel, també veurem avançar el Pla de Rodalies 2020-2030, que passa per un moment clau amb el desdoblament parcial de l’R3 i el soterrament de l’R2 a Montcada. També serà aquest any quan començarem a veure en proves els nous trens de Rodalies, tot i que no serà fins més endavant que els veurem circular amb normalitat.
FGC tampoc s’escapa d’aquesta llista, ja que aquest 2024 veurem com avancen les obres de perllongament de la línia del Baix Llobregat des de plaça Espanya fins a Gràcia. Si bé el projecte només comporta la creació de les futures estacions d’Hospital Clínic, Francesc Macià i Gràcia (on es podrà enllaçar amb la línia del Vallès), els usuaris del Baix Llobregat, del Bages i de l’Anoia veuran com millora substancialment la seva connectivitat amb el centre de Barcelona.
Nou accés ferroviari a l’aeroport: més enllà del debat sobre l’ampliació de la tercera pista, el que sí que ha generat consens és el nou accés ferroviari a la T1 i a la T2 de l’aeroport del Prat. Explotat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, permetrà, per primera vegada, veure trens de l’empresa catalana circular pels túnels ferroviaris de Barcelona cada 15 minuts. Està per veure si l’inici del servei serà l’estació de Sant Andreu o algun dels dos Vallesos.
Aquest 2024 també hauria de ser el darrer any de les famoses zones de l’ATM. Si bé fa més de 10 anys que el projecte de la T-Mobilitat avança amb més pena que glòria, aquest darrer any s’han assolit diverses fites que permeten, avui dia, posar data al nou sistema tarifari. Previsiblement a finals d’aquest any, tota Catalunya quedarà integrada per un nou sistema que ha de permetre viatjar amb la mateixa targeta per tot el territori, fent desaparèixer el sistema de zones que tan arbitrari és per a gran part de la població catalana.
Altres temes importants a l’agenda de la mobilitat seran el carril Bus-VAO de la B-23, l’expansió del bus a demanda a Barcelona i Catalunya o la democratització del cotxe elèctric. En resum: el paradigma de la mobilitat sostenible ha vingut per quedar-se, i aquesta dècada presenciarem a tot el món un augment exponencial de les infraestructures de transport, especialment de les ferroviàries (només cal veure el desplegament de la xarxa de trens d’alta velocitat a la Xina o l’electrificació gairebé total de la xarxa ferroviària a l’Índia per patir una sensació de vertigen). La manera com ens desplacem diu molt de nosaltres, de la nostra relació amb l’entorn i del nostre sistema productiu. En ple segle XXI, som més conscients que mai de l’impacte que tenen les activitats humanes sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre entorn, i tenim més eines que mai per fer-hi front. Ara falta que fem camí en caminar.
Max Zañartu, tècnic de mobilitat
