Del 18 al 21 d’octubre Santa Coloma de Gramenet ha estat la seu de la 6a Cimera Iberoamericana d’Agendes Locals de Gènere, celebrada per primera vegada al continent europeu i que ha suposat un transcendental punt de trobada per a 500 representants de ciutats, països i institucions de tot el món. Un esdeveniment que ha servit per traçar els grans reptes als quals ens enfrontem els territoris i els municipalismes, així com les mesures necessàries per avançar cap a un món més igualitari, sostenible i de progrés. La 6a Cimera ha servit per materialitzar un ferm compromís conjunt dels pobles i ciutats participants, subscrit en la Declaració de Santa Coloma de Gramenet: nous desafiaments globals, noves respostes des de les agendes locals de gènere. El document se centra en quatre importants eixos que hem valorat claus per lluitar contra les desigualtats que pateixen les dones i que limiten la seva autonomia econòmica, física i la seva participació com a ciutadanes de ple dret.
El primer eix de la Declaració de Santa Coloma parteix de la idea que la mobilitat humana i la migració requereixen un nou enfocament des de la perspectiva de drets i de gènere. Sabem que les dones són doblement vulnerables en qualsevol procés migratori i pateixen un doble sostre de vidre quant a l’accés al mercat laboral, per ser dones i per ser persones migrants. Alhora, el seu lideratge és fonamental en els processos de pau dels territoris en conflicte bèl·lic. De fet, s’ha demostrat que les dones contribueixen a una estabilització més gran i a la consolidació de la pau sempre que hi tenen representativitat als seus països o zones en guerra. Per contra, cal tenir molt present, com alerten diferents organitzacions internacionals, que les dones, nenes i adolescents estan més exposades a vulneracions dels drets humans tant als seus països natals com durant el procés de mobilitat. Entre els riscos més grans hi ha la discriminació i la violència per motius de gènere, el tràfic de persones, especialment amb finalitats d’explotació sexual i laboral, la desocupació, la pobresa, la mendicitat, la malnutrició… Sense oblidar-nos d’una falta d’accés més gran a menjar o medicines, entre altres situacions agreujades pel fet de ser dones. Cal, per tant, que des dels governs locals liderem el desenvolupament de polítiques inclusives, en el marc de les Agendes Locals de Gènere, amb l’objectiu de garantir la protecció dels drets humans de les dones, nenes i nens en situació de mobilitat humana i migració, proporcionant-los oportunitats estables que puguin garantir el seu apoderament i projectes de vida dignes.
En aquest sentit, Santa Coloma s’ha posicionat com a ciutat d’acolliment, convivència i inclusió de les dones nouvingudes, des del posicionament de la cohesió social i la integració, gràcies a projectes on la diversitat és un valor públic fonamental i on tenim clar que les dones són i han de ser agents de canvi. Amb projectes com Conversatorias, de la Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius, i amb equipaments d’atenció integral com La Ciba estem generant importants punts de trobada per a iniciatives i experiències de ciutat des de la mirada de la diversitat i la interculturalitat com a valors que enriqueixen projectes comunitaris i pel bé comú.
Els valors de l’ecologia i del feminisme són més necessaris que mai si volem fer front al repte de preservar el planeta
El segon eix de la Declaració de Santa Coloma està dedicat a la necessitat de transformar l’actual organització social de les cures per anar cap al model de ciutats i pobles que cuiden, a partir de serveis públics que atenen les persones durant totes les etapes de la vida. Es tracta, per tant, de situar les cures com a béns públics fonamentals on tots els actors són corresponsables en la creació i sosteniment de les xarxes, i que aquestes siguin suficients, adequades i lliurement escollides. Al document subscrit a la 6a Cimera, els governs locals exigim la materialització del que hem denominat Sistemes Integrals de Cures i que hi hagi un compromís del sector públic en la seva definició i finançament. En aquest sentit, els governs locals tindríem un important paper protagonista pel que fa a la seva implementació als territoris. Aquest necessari canvi de paradigma, de caràcter estructural i integral, ajudaria a garantir els drets de les persones que requereixen cures al llarg del cicle de la vida, des de la infància fins a la gent gran, així com els drets de les persones que cuiden, sense oblidar-nos que suposaria un rellevant pas a favor de la igualtat i el necessari apoderament de les dones.
Una altra equació a resoldre és l’acció climàtica en clau de gènere. Com hem deixat constància a la Declaració de Santa Coloma, els governs locals han d’incorporar en la seva agenda mesures d’adaptació al canvi climàtic i accions per a la protecció, la conservació, la diversificació econòmica i la capacitat organitzativa de les comunitats, incorporant la imprescindible perspectiva de gènere en aquestes actuacions. Així, és prioritari fomentar la participació activa de les dones en el disseny i la implementació de noves polítiques ambientals i climàtiques dels municipis, i que aquestes tinguin en compte les diferents necessitats i prioritats dels homes i de les dones a l’hora de poder fer front de manera eficaç als efectes negatius del canvi climàtic i ser resilients. Per tant, també en aquest àmbit és fonamental l’apoderament de la població femenina, sobretot en la denominada transició ecològica, que alhora suposa una oportunitat de formació i de creixement vinculada a crear ciutats i pobles més sostenibles i ecològics. Sabem que les dones són més vulnerables a les conseqüències del canvi climàtic perquè parteixen d’una situació de doble desigualtat en els mateixos territoris, cosa que entronca amb les reivindicacions històriques del denominat ecofeminisme. Ara, els valors de l’ecologia i del feminisme són més necessaris que mai si volem fer front al repte de preservar el planeta on vivim, i des del món local hem de liderar aquest moviment conjunt, que ha d’impregnar l’espai públic, com a plataforma o àgora de progrés individual i col·lectiu.
En definitiva, per a la consecució dels grans reptes que tenim com a societat és imprescindible la participació plena i efectiva de les dones en la presa de decisions i en la seva execució, aspecte que constitueix el quart eix de la Declaració subscrita a Santa Coloma. L’experiència de les dones i les necessitats diferenciades, la seva perspectiva, lideratges i contribucions propicien un abordatge incloent i igualitari fonamental per a la millora de la qualitat de la política pública i per al desenvolupament sostenible dels territoris. Hem d’accelerar els esforços i les mesures per garantir la representació paritària en tots els poders i àmbits, trencant bretxes, així com donar suport al lideratge femení en les organitzacions socials i polítiques dels territoris, perquè en conjunt suposaran, sens dubte, un enfortiment de la igualtat real i efectiva i, per tant, de la democràcia.
Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
