Si alguna notícia ens van deixar les eleccions europees del 9 de juny és el fort ascens de l’extrema dreta. Una dinàmica que no és nova, però que segurament no s’havia evidenciat d’una forma tan clara i global fins ara. Les victòries dels partits feixistes a diversos països han provocat grans terrabastalls amb avançaments electorals inclosos, com són els casos de França o Bèlgica. Si busquem les causes d’aquest ascens de l’extrema dreta, segurament podríem parlar del context d’inseguretat que provoquen el conflicte bèl·lic a Ucraïna i el genocidi a Gaza i que afavoreixen la militarització del continent; la configuració de societats cada cop més individualistes i insolidàries que promou el liberalisme imperant i la impotència de la política per aportar solucions a la ciutadania davant uns mercats desbocats i generadors de grans desigualtats. Sigui com sigui, la situació és molt preocupant i cal prendre’n nota. Formem part d’unes generacions que pensàvem que no repetiríem els greus errors de la humanitat del segle XX, però ens anem adonant que potser no estem tan lluny de tornar-hi.
Davant l’amenaça creixent de l’extrema dreta, des d’Esquerra Republicana hem plantejat una aliança de les forces sobiranistes i progressistes de diverses nacions de l’Estat. La coalició Ara Repúbliques, conformada principalment per ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més, encapçalada per Diana Riba, ha aconseguit mantenir els tres eurodiputats dels quals disposava, consolidant-se com la quarta opció amb més vots a l’Estat. Des de la UE continuarem defensant conjuntament els interessos de la ciutadania, per una Europa construïda des dels valors republicans, més verda, més feminista i més justa, plantant cara sempre a l’extrema dreta i a tot el que aquesta representa i promou.
A Esquerra Republicana ens toca aturar-nos, reflexionar i endegar el procés congressual d’aquesta tardor
Però tampoc cal que ens enganyem. Malgrat que els resultats de la coalició al conjunt de l’Estat són més que positius, a Catalunya l’independentisme continua perdent llençols a cada bugada. És ben cert que la situació actual no és comparable a la de l’any 2019, en què les europees van coincidir amb les municipals i la repressió contra els líders independentistes a la presó i a l’exili estava en el seu punt àlgid. Però tampoc podem menystenir el fet que, respecte de fa cinc anys, l’independentisme ha perdut més de 800.000 vots a les eleccions europees. El fet diferencial entre les dues principals candidatures és que ERC ha sabut teixir aliances amb altres forces sobiranistes de l’Estat i ha pogut, malgrat la pèrdua de suports, mantenir la representació, mentre que Junts ha acabat deixant-se pel camí dos eurodiputats, a banda de gairebé mig milió de vots.
Un cop passades les dues conteses electorals, i a la vista dels resultats, com ja vam anunciar fa unes setmanes, a Esquerra Republicana ens toca aturar-nos, reflexionar i endegar el procés congressual d’aquesta tardor que ha de servir per redefinir l’estratègia del partit per als pròxims anys i mirar de rellançar el projecte republicà. Estic convençut que entre totes i tots sabrem trobar el millor camí. Que ens aixecarem, ens en sortirem i tornarem a vèncer!
Oriol López, vicesecretari general de Coordinació Interna d’Esquerra Republicana
