La importància de l’empadronament consisteix a reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques municipals, autonòmiques i nacionals. Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de “dret d’accés a drets”, perquè és la porta d’entrada per al gaudi d’un conjunt de drets humans de proximitat –civils, polítics, econòmics, socials i culturals– com són, per exemple, el dret de participació, el dret a accedir a la sanitat o a l’escolarització dels infants o el dret a poder gaudir de determinats ajuts.
Aquest “dret d’accés a drets”, si no es garanteix a totes les persones que habiten un municipi, perd la seva condició de dret i es converteix en un privilegi que de forma discrecional concedeixen les administracions municipals, arribant a suposar barreres per poder accedir a molts drets humans de proximitat.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona, quant a la garantia dels drets humans de proximitat, combina el vessant d’institució supervisora amb el de col·laboració, per tal d’ajudar l’Ajuntament de Barcelona a millorar el seu servei i la garantia dels drets en l’àmbit municipal.
En aquest doble vessant, cal posar en valor (convergències) totes aquelles polítiques públiques de proximitat, innovadores o no, que s’estan impulsant des del govern municipal i, alhora, fer propostes (divergències) per millorar alguns aspectes d’aquestes polítiques públiques. Així ho hem fet recentment amb la síndica de greuges de Catalunya en relació amb l’empadronament sense domicili fix a Barcelona.
En aquest sentit, volem fer valdre que Barcelona ha estat a l’altura del seu compromís amb els drets humans de proximitat en posar en marxa mecanismes que permeten empadronar les persones sense domicili fix. Però, alhora, pensant en clau metropolitana, ens cal reivindicar la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que molts ajuntaments hi posen traves. Així, és necessari treballar per impulsar els mecanismes d’empadronament actiu en coordinació amb els municipis de l’àrea metropolitana, a fi de facilitar la inserció social i laboral de les persones en situació de vulnerabilitat. Això implica que s’hagi d’acceptar com a domicili qualsevol direcció on visquin veïns i veïnes i, d’altra banda, es pugui i s’hagi de recórrer a un “domicili fictici” en els supòsits en què una persona que estigui en situació de sensellarisme o que disposi d’un habitatge insegur resideixi habitualment al municipi i sigui coneguda pels serveis socials corresponents.
Les barreres burocràtiques no poden suposar traves per resoldre les sol·licituds d’inscripció al padró municipal
No obstant això, les barreres que suposen obstacles a l’empadronament sense domicili fix poden ser fruit de decisions polítiques (quan exclouen determinades persones i col·lectius, com fan alguns municipis de l’àrea metropolitana) i burocràtiques (quan no fan, per exemple, els tràmits amb la celeritat deguda).
En aquesta línia, Barcelona lidera la bona pràctica d’empadronar sense domicili fix com a decisió política que fa efectiva l’obligació jurídica d’inscriure al padró municipal totes les persones que resideixin efectivament al territori, amb independència de la situació en què viuen. Decisió de gran transcendència per fer efectius molts dels drets humans de proximitat, especialment per a persones i col·lectius que es troben en situació de greu vulnerabilitat.
Un cop superada la barrera política de negació d’accés a drets, també hauríem d’estar amatents, però, a les possibles barreres burocràtiques. És, en aquest sentit, que podem trobar divergències entre l’Ajuntament de Barcelona i la Sindicatura de Greuges de la ciutat pel que fa a determinades interpretacions normatives que incideixen en la tramitació de l’empadronament sense domicili fix. En concret, sobre la naturalesa jurídica de l’Informe de Coneixement de Residència (ICR).
Per part del consistori, l’ICR és un informe preceptiu previ, perquè les persones, abans d’iniciar el tràmit d’empadronament sense domicili fix, puguin acreditar davant del padró municipal la seva condició de residents a Barcelona. Per a l’Ajuntament, es tracta del reconeixement d’una situació de fet i, per tant, si l’informe és negatiu, no requereix una notificació administrativa. La Sindicatura de Greuges de Barcelona considera que l’Ajuntament hauria de dur a terme l’acte de tràmit, que consisteix a comprovar la residència real i efectiva al municipi, en el marc de la tramitació del procediment d’empadronament, i no com a acte extraprocedimental. D’acord amb la normativa vigent, aquest acte de tràmit qualificat l’hauria d’impulsar d’ofici l’òrgan instructor del procediment, a fi de resoldre la sol·licitud d’empadronament sense domicili fix. Perquè és responsabilitat de l’administració instructora i no de la persona interessada.
De la normativa no es desprèn, com interpreta l’Ajuntament, l’obligatorietat de fer un tràmit previ de comprovació, sinó, com entenem nosaltres, actes de tràmit de comprovació un cop iniciat el procediment d’empadronament sense domicili fix. La Sindicatura de Greuges de Barcelona entén que la pràctica que porta a terme fins ara l’Ajuntament és fruit d’una interpretació municipal restrictiva i desfavorable per a la protecció i la garantia dels drets de les persones més vulnerables, i contrària a l’esperit de la normativa d’aplicació en matèria padronal, que pretén que totes les persones puguin empadronar-se al municipi en el qual resideixen.
En aplicació del principi pro homine, que estableix la necessitat de recórrer a la interpretació més extensiva quan es tracta de reconèixer drets protegits, entenem que la interposició del tràmit de l’ICR com a requisit previ per poder demanar l’empadronament sense domicili fix vulnera el dret de les persones interessades, com a titulars de drets i interessos legítims. Aquestes barreres burocràtiques no poden suposar traves per resoldre les sol·licituds d’inscripció padronal en el període de tres mesos, sent el silenci administratiu de caràcter positiu.
David Bondia, síndic de greuges de Barcelona
