El 28 de maig es va complir el primer aniversari de les eleccions en les quals es va imposar Xavier Trias i la seva candidatura, Trias per Barcelona, i que finalment, i gràcies als vots del PP i dels comuns d’Ada Colau, van portar Jaume Collboni a l’alcaldia. Han estat dotze mesos de derrotes del PSC i del mateix alcalde: des de les ordenances fiscals o el Programa d’Actuació Municipal (PAM) fins als pressupostos, que han hagut de ser aprovats per una qüestió de confiança, que també va perdre. I tot això és la conseqüència de la indefinició política de l’alcalde Collboni i del seu govern. Han pogut escollir entre dues majories absolutes alternatives, però han renunciat a decidir.
Podien haver demanat la col·laboració de Trias per Barcelona o podien haver triat el suport dels seus socis del tripartit. Però han preferit governar arrossegant els peus, amb deu regidors de 41, que fer-ho amb una majoria sòlida i amb un projecte compartit. Tot plegat en perjudici de Barcelona i en benefici del PSC, que juga amb les institucions com si fossin de la seva propietat.
En un Consell Plenari extraordinari de principis del mes d’abril, Jaume Collboni va anunciar que de manera imminent ampliaria el seu govern. Ho deia després que ERC hagués donat suport als comptes municipals. La previsió era, doncs, que els cinc regidors d’ERC entressin al govern. La convocatòria avançada de les eleccions al Parlament de Catalunya i la patacada electoral d’ERC no només ha sacsejat aquest partit, clarament derrotat a les urnes, sinó que també dificultarà la seva entrada al govern municipal, almenys de moment. Aquest fet, no menor, ja va ser motiu d’anàlisi per part del tinent d’alcalde Albert Batlle en una recent entrevista a Betevé. És previsible, doncs, un allargament de l’agonia dels deu regidors del govern monocolor de Jaume Collboni, almenys fins a la constitució del nou Govern de la Generalitat i la celebració del congrés d’ERC. Sens dubte, una mala notícia per a Barcelona, que continuarà sent dirigida per un govern en minoria, sense rumb i a mercè dels interessos partidistes de Collboni, Illa i Sánchez.
És previsible un allargament de l’agonia dels deu regidors del govern monocolor de Jaume Collboni
Barcelona no pot esperar que els socialistes decideixin què volen ser quan siguin grans. Els problemes no resolts, les demandes dels barris i de la seva gent i els nous reptes que ens interpel·len a totes les grans conurbacions metropolitanes necessiten un govern fort i solvent, ben lluny del que és l’actual equip municipal.
A tall d’exemple, podem enumerar quatre qüestions que cal abordar i impulsar de manera urgent. La gestió del turisme, a les portes de la temporada d’estiu; l’aprovació de la nova ordenança de civisme; les propostes que hem d’elevar a altres institucions per lluitar contra la multireincidència delictiva; i la modificació del planejament urbanístic referit a la cessió del 30% de l’habitatge de protecció oficial per part dels promotors. Totes quatre són qüestions que incideixen directament en els dos principals problemes de la ciutat: la inseguretat i l’incivisme i l’accés a l’habitatge. Amb qui pensa negociar Jaume Collboni aquests i altres reptes i urgències de la ciutat? Amb les forces polítiques amb les quals ha governat els últims anys i que han portat Barcelona a ser la ciutat més insegura de l’Estat i la que està patint la paralització del sector de la construcció?
En política, la coherència és un pilar fonamental. I Jaume Collboni ha de saber que el que no podrà fer és ampliar el seu govern amb els de les receptes fracassades i intentar pactar els grans temes de ciutat, en la direcció correcta, amb els que vam guanyar les eleccions i vam oferir la nostra col·laboració, però que vam ser foragitats de tota equació de governabilitat de la ciutat.
Jordi Martí Galbis, regidor-portaveu del grup municipal Junts per Catalunya-Trias per Barcelona
