Les imatges d’unes noies disparant pistoles d’aigua contra uns turistes a Barcelona han fet la volta al món. En només qüestió d’hores, representants del govern municipal van sortir a condemnar públicament les imatges, les tertúlies es van omplir d’arguments per deslegitimar la protesta i els titulars de la premsa groga internacional denunciaven la suposada violència contra els visitants a la nostra ciutat. En algunes cròniques es parlava de “trets d’aigua”. En un món cada dia més violent, on veiem trets dels de debò diàriament televisats, i en una ciutat on cada cop menys gent pot accedir a un dret com és l’habitatge, ens hauríem de negar rotundament a considerar més violentes unes pistoles d’aigua que un genocidi televisat o que un desnonament. La bona notícia és que tant pistoles d’aigua com desnonaments tenen una mateixa solució: polítiques públiques valentes i eficaces; polítiques en la direcció oposada a la qual malauradament està encaminat el govern del PSC.
Les pistoles d’aigua són només la primera anècdota d’unes protestes que aniran a més si el govern municipal no seu a escoltar i consensuar quina ciutat volem
En aquest primer any de mandat en solitari, tot i tenir una majoria d’esquerres àmplia i sòlida al seu abast, hem vist com Collboni ha apostat fortament per polítiques neoliberals i de privatització de l’espai públic: tornar a obrir hotels al centre de la ciutat, tirar enrere la reserva del 30% per guanyar habitatge protegit, cedir espai públic com el Park Güell o el passeig de Gràcia a empreses privades i apostar per acollir esdeveniments internacionals amb nul retorn social però que continuen atraient visitants a una ciutat que ha arribat als seus límits. Les conseqüències són evidents: aquest serà l’estiu amb més turistes de la història de Barcelona i també l’estiu amb els preus del lloguer més alts. Mentre l’alcalde aposta per ampliar l’aeroport, als veïns i veïnes els comuniquen pujades inassumibles del lloguer, es tanquen serveis socials i la policia reprimeix protestes legítimes dels ciutadans.
Està clar que, a aquest PSC més a la dreta que mai, el que de veritat li agradaria gestionar no és una ciutat, sinó un parc d’atraccions: ple de gent que només ve a passar el dia i a deixar-se els calers en souvenirs i atraccions, però sense cap veí que hi visqui. Sense cap entitat que molesti. Sense cap associació que exigeixi drets i serveis. Una Barcelona d’or, ciudad de vacaciones on Collboni diu “sí” a tots els lobbies que volen fer negoci sense control institucional ni crítica veïnal. Però mentre Collboni diu “Sí!”, la ciutadania diu “Prou!”. Les pistoles d’aigua són només la primera anècdota d’unes protestes que aniran a més si el govern municipal no seu a escoltar i consensuar quina ciutat volem: una de massificada i precària o una amb habitatge i feina dignes. Una de grisa i sorollosa o una de verda i saludable. Una de creuers i busos turístics o una de trens i mobilitat activa. Una de pistoles d’aigua contra turistes o una de pistoles d’aigua al pati de l’escola, públic, pacificat, ple d’arbrat, amb usos veïnals i programació cultural i diversa.
Pau Gonzàlez, regidor de Barcelona En Comú
