Marc Cerdà

Ara que les desavinences entre el Govern català i l’espanyol han precipitat la suspensió temporal de l’ampliació de l’aeroport del Prat, hi ha certa percepció que tot ha saltat pels aires per les discrepàncies amb l’espai natural del delta del Llobregat. I seria normal pensar-ho. Ambdós governs i els partits que els conformen han utilitzat l’estany de la Ricarda com a argument per posicionar-se dins del taulell de joc polític que s’anava configurant. Però era aquest el debat de fons?

D’aquest serial polític d’estiu, la primera conclusió que en podem extreure és que les repercussions ambientals i socials de l’ampliació de l’aeroport del Prat van molt més enllà de la Ricarda. És a dir, el debat no era només si s’havia d’ampliar l’aeroport per sobre d’un espai natural protegit, sinó si era convenient ampliar una infraestructura aeroportuària en un context climàtic crític.

Aquest reduccionisme no és excepcional en el context de les polítiques ambientals i climàtiques. En certa manera, la simplificació de la complexitat ambiental és el millor mecanisme dels partits polítics per sobreposar-se a les contradiccions entre la realitat climàtica i el programa econòmic. Preguntem-nos, si no, per què en un context d’acceleració del canvi climàtic s’ha parlat tan poc de l’increment de les emissions de CO2 amb l’ampliació de l’aeroport del Prat. Per això, si el focus mediàtic està sobre la Ricarda, ja no parlarem de la contribució de l’ampliació de l’aeroport al canvi climàtic. I, alhora, les contradiccions ambientals que generen aquestes decisions en els partits no es fan tan evidents.

La segona conclusió és que certs partits superen millor la prova del cotó d’aquestes contradiccions ambientals. Evidentment, els socialistes i els postconvergents, en el cas de l’aeroport del Prat, han mantingut una posició més coherent amb els seus postulats –hi estiguem d’acord o no–, prioritzant el creixement aeroportuari amb una mica de màrqueting ecològic per sobre de la lluita contra el canvi climàtic, motiu pel qual la Ricarda era un mal menor compensable.

El baix perfil del debat polític demostrat amb l’aeroport del Prat envia un missatge pèssim i descoratjador en termes ambientals i climàtics

En el cas d’Esquerra i dels comuns, la situació era més complexa. La Ricarda no és substituïble i, alhora, és impossible –o si més no molt difícil– trobar un relat climàtic coherent congregant sota un mateix argument la creació d’un hub aeroportuari al Prat per satisfer l’empresariat català i la lluita contra el canvi climàtic.

Per aquest motiu, d’una banda es va traçar una política comunicativa per enviar el missatge que l’ampliació de la capacitat de l’aeroport del Prat és possible sense ampliar les pistes mitjançant la connexió en alta velocitat amb l’aeroport de Girona i de Reus, com van anunciar els comuns. I, a la vegada, que aquesta ampliació pot ser sostenible i verda, com va defensar el Govern català. I d’altra banda, es va situar la Ricarda en el centre del debat com a línia vermella per reforçar el discurs ecologista i no debilitar la fràgil pau interna dels partits ni les perspectives electorals per a les pròximes municipals.

Finalment, la tercera conclusió és que el baix perfil del debat polític demostrat amb l’aeroport del Prat envia un missatge pèssim i descoratjador en termes ambientals i climàtics. En un context de desestabilització ambiental i climàtica, la principal obligació de la política, i especialment de la d’esquerres, és reconduir la situació amb propostes transformadores per avançar cap a la transició ecològica. Però la manca de projecte polític en el nou context ambiental i climàtic està impossibilitant aquesta transició, fent aflorar propostes climàticament devastadores com l’ampliació de l’aeroport.

Després d’un estiu de grans incendis forestals i d’inundacions, sorprèn la manca de voluntat i consciència climàtica dels responsables polítics. I per això és tan decebedor que el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat segueixi pautes del segle XX i no de l’actual. Perquè o bé canviem l’actual caduc model aeroportuari o la crisi climàtica ens passarà per sobre. I un cop més ho acabarem pagant, crec, entre totes.

Marc Cerdà, ambientòleg, doctor en Ciències del Mar i membre de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic

WhatsAppEmailXFacebookTelegram