Amb l’ego inflat pels resultats electorals del PP a les eleccions al Parlament, que no són pas bons en termes absoluts però sí significativament millors que fins ara, que eren molt minsos, l’alcalde del PP a Badalona es vanta que la demagògia populista els funciona i que continuar apostant per un màrqueting de mà dura contra les persones que fan nosa als privilegiats és un bon negoci. Avui no parlaré en profunditat del panorama que ens han deixat les eleccions catalanes, per dissort encara autonòmiques, perquè em vull centrar en Badalona. Però sí que m’hi referiré en dos aspectes que estan estretament relacionats amb la ciutat. D’una banda, aquesta entrada creixent de més espanyolisme i més polítiques de dretes, precisament tot el que representa l’alcalde badaloní. Polítiques que avalen piconar drets i que posen en risc la seguretat de les vides més humils i de les vides que protesten. Un Parlament on guanyen terreny els plantejaments menys democràtics és un Parlament perillós per a bona part de la població. I si tenim en compte que trinxar drets no és patrimoni exclusiu dels partits que ostenten la categoria de ser de dretes o d’extrema dreta, sinó que el seu marc ja ha sigut assumit en bona mesura per partits com el mateix PSC (fa pocs dies Collboni deixava sense padró els barcelonins sense domicili fix, per exemple), llavors el perill de criminalització de la pobresa que patim a Badalona per part del govern municipal del PP corre el risc de guanyar espai a la política legislativa catalana.
D’altra banda, dos dels diputats del PP escollits són també regidors i tinents d’alcalde a Badalona, i ja han fet públic que no pretenen renunciar a cap dels seus càrrecs institucionals. Això significa que o bé desatendran les seves obligacions a la cambra legislativa o bé desatendran les seves tasques municipals. I tenint en compte que, malgrat ser un govern de 18 regidors, l’alcalde Albiol no treu faves d’olla, té la gestió municipal absolutament encallada i no sap com sortir-se’n, què passarà si a sobre dos puntals del seu govern redueixen el temps de dedicació a la ciutat per poder complir amb les obligacions parlamentàries? Caldrà veure quines excuses posen en joc per cobrir aquesta nova feblesa, perquè això sí, d’excuses de mal pagador l’alcalde Albiol en sap un niu. De fet, és el que millor sap fer i el que més fa des de la seva poltrona i les seves xarxes: entabanar tot quisqui amb excuses per justificar la seva rotunda ineficàcia i ineficiència a l’hora de gestionar i resoldre els grans problemes de la ciutat. I d’això va aquest article. Ara que aviat farà un any que el PP governa a Badalona amb una majoria de dos terços del Ple, ja s’ha pogut comprovar en multitud de fronts que la gran promesa amb la qual va captar vot prestat d’altres espais ideològics era una altra de les seves grans mentides. Perquè la inflació de vot de la qual gaudeix el PP a Badalona es deu principalment al fet de saber-se vendre com a solucionador, i de moment el que tenim és un alcalde rendit a la impotència de fer funcionar la maquinària municipal i que va dissimulant el seu fracàs amb grans anuncis i actuacions. Una mica el pa i circ dels romans, però amb molt més circ que pa, perquè precisament una de les seves flaques és maltractar els que passen gana.
El perill de criminalització de la pobresa que patim a Badalona corre el risc de guanyar espai a la política legislativa catalana
Si sumem la seva mala voluntat envers els drets de la majoria i la seva incapacitat de fer funcionar l’Ajuntament, el futur immediat que s’albira per a Badalona és molt deplorable. En tenim bona mostra amb les 45 persones que han estat expulsades al carrer pel tancament del servei de pernoctació de baixa exigència per a persones afectades de sensellarisme, a Can Bofí Vell, un servei municipal essencial. L’alcalde i el seu equip han posat en joc tota mena d’excuses tècniques inversemblants, i ja se sap que les mentides tenen les cames curtes, així que davant les evidències d’inconsistència tècnica i jurídica en els seus arguments, ara ja han començat a admetre que ho han fet per expressa voluntat política de deixar de prestar el servei. Així doncs, i malgrat que fa més de 8 mesos que els plecs per licitar-lo agafen pols als calaixos de Contractació, Badalona ha eliminat el servei d’alimentació i el de pernoctació. En una doble negligència: no haver licitat a temps el que fa tant que s’espera i no haver pagat el deute acumulat al proveïdor, quan existeixen molts mecanismes a l’abast de l’alcalde i del Ple per fer-ho possible.
Afortunadament, una barbaritat com aquesta ha obtingut una reacció de queixa ciutadana i també una obertura d’expedient per part de la Sindicatura de Greuges. No ens consta, en canvi, que el Defensor de la Ciutadania s’hagi interessat per aquesta massiva piconada de drets. I això que el que sí que ens consta és que aquest senyor es declara catòlic, com bona part del govern, i és ben sabut que les obres de misericòrdia cristianes obliguen a socórrer qui passa fam o no té casa. Molt cremar el dimoni, però aquest comportament del govern d’Albiol és més propi de l’infern que no pas del cel.
